Explicar què és el càncer a un nen o nena no és fàcil. És una malaltia complicada, amb tractaments que poden ser durs i moments que fan por als infants o als seus germans o amics, i sovint els adults no sabem ben bé com posar-ho en paraules sense espantar-los més. Però parlar-ne de manera clara i adaptada a la seva edat és molt important. La psicooncòloga infantil Eugènia Bustelo, de l'Associació Espanya contra el Càncer i de l'hospital de Vall d'Hebron, en una conversa amb Criar assegura que “parlar del que està passant ajuda els infants a sentir-se menys sols i a afrontar la situació amb més confiança”.

Hi ha maneres de fer-ho que poden semblar senzilles, però que tenen un gran impacte. Transformar els conceptes mèdics en històries que els nens puguin seguir, crear personatges que representin els tractaments o explicar els moments difícils com a reptes que es poden superar amb ajuda són recursos que faciliten la comprensió. Bustelo assenyala que “aquests recursos donen a les famílies un punt de partida per parlar amb els seus fills d’un tema tan delicat”. 

Consells pràctics per a les famílies

Enguany, la Marató de 3Cat està dedicada a recaptar fons per a la recerca contra el càncer. I és un bon moment per parlar de la malaltia amb els infants. A banda d'explicar-los què és, cal també que aprenguin a gestionar les emocions i mantenir una comunicació oberta. Bustelo dona cinc consells pràctics:

• Explicar la situació amb un llenguatge senzill, adaptat a l’edat del nen.
• No amagar ni mentir sobre els canvis que veuran a casa. “Els nens reaccionen millor quan tenen informació que quan se’ls oculta”, explica.
• Donar-los l’opció de visitar l’hospital o conèixer el personal sanitari, però sense forçar-los. “Si hi volen anar, això els tranquil·litza i ajuda a entendre millor la situació”, afegeix.
• Utilitzar contes, jocs i metàfores que facin la malaltia més comprensible i menys amenaçadora.
• Mostrar emocions pròpies de manera natural: és normal estar trist o nerviós i els infants ho poden entendre.

També destaca la importància de la comunicació contínua a casa. “No és només un acte d’un dia. Cal començar explicant petites coses i repetir-les quan sigui necessari. Els nens moltes vegades necessiten que se’ls torni a explicar i que puguem explorar amb ells què han entès”, apunta Bustelo.

Quan la situació és greu o hi ha risc de mort, la psicooncòloga subratlla que cal no mentir mai. “Els nens han de poder afrontar la realitat, encara que sigui dura. Compartir el dolor i les emocions permet que ells també expressin el seu malestar i s’adaptin millor a la situació.”

Com explicar el càncer a l’aula

Quan un alumne o la seva família afronten un diagnòstic de càncer, l’escola esdevé un punt de referència. Segons fonts del programa Benestar per Estar Bé (BxB), del Departament d’Educació, els docents poden comptar amb orientacions per gestionar situacions delicades i donar suport emocional a l’alumnat. El servei, format per psicòlegs i pedagogs, acompanya els mestres amb pautes per comunicar diagnòstics greus, afrontar el dol o informar el grup classe.

Des del programa BxB remarquen que, tot i que no hi ha un protocol específic sobre com parlar del càncer, és essencial adaptar el llenguatge a l’edat, consensuar el missatge amb la família i escollir bé el moment i l’espai. “Cal parlar amb claredat i evitar eufemismes: s’ha de poder dir la paraula càncer o, si és el cas, mort, perquè els infants no quedin atrapats en confusions”, assenyalen. També subratllen la importància de validar les emocions i mantenir una comunicació fluida entre escola i família.

Insisteixen també que cal cuidar també els adults que acompanyen els nens. “Per acompanyar bé els infants, primer s’han de cuidar els docents i les famílies”, remarquen. Aquestes orientacions reforcen la idea que parlar del càncer amb els infants no és només responsabilitat de les famílies, sinó també de l’entorn educatiu. Quan escola i família treballen conjuntament, els nens i nenes troben un espai segur on les emocions es poden expressar i on la informació es dona amb claredat i respecte.

El paper dels mestres

Però més enllà de protocols i orientacions, el paper quotidià dels mestres és clau per crear un entorn segur. Bustelo explica que “el món del nen és el món de l’escola. Els mestres observen com està l’infant i poden detectar moments en què necessita suport o un espai per parlar i descansar”. Segons ella, coordinar-se amb tutors i mestres ajuda les famílies a saber que els nens tenen un entorn segur on expressar emocions. 

Maria Riu, mestra d'una escola de Vic, confirma aquesta visió i explica que el primer pas és reunir-se amb la família per entendre la situació i valorar què necessita l'infant. La mestra destaca que la coordinació amb les famílies és clau: es fan seguiments regulars amb correus, trucades o trobades periòdiques, i es pacta com i quan informar els companys de classe. "És important que els missatges i les actituds a casa i a l'escola vagin alineats", explica.

Pel que fa als pares i mares, Riu recomana explicar la veritat de manera adaptada i no evitar el tema. "El més comú és voler protegir l'infant amagant informació, però això genera més por, perquè l'infant nota que passa alguna cosa", adverteix. La principal dificultat segons ells, és trobar l'equilibri entre ser sincers i no generar més angoixa del necessari. Tot i això, el que més l'ha sorprès és la capacitat de resiliència dels infants: "Quan tenen informació clara i un entorn segur, poden gestionar aquestes situacions amb una fortalesa inesperada. Sovint sorprenen per la seva naturalitat i empatia".

Un conte per trencar el tabú

Entre les eines que ajuden a parlar del càncer amb els infants, els contes tenen un paper especial. Quan tot canvia n’és un exemple: explica la història d’en Tim, un nen esportista que ha d’aturar la seva vida quotidiana per afrontar un diagnòstic de càncer. Júlia Alpáñez, autora del text, explica que la idea va néixer durant el seu Treball de Recerca de Batxillerat al seu institut de Bagà, al Berguedà. Inicialment, volia fer una recerca científica, però va recordar que de petita, quan buscava informació sobre el càncer que patia el seu germà. "No entenia res", explica.

Per això va decidir crear un recurs perquè els infants poguessin entendre què és la malaltia. La il·lustradora del conte, Èlia Cunillera, afegeix que van optar per explicar la història des de la mirada d'un nen perquè els infants connecten de manera especial amb els contes: "Quan ets petit i et llegeixen un conte, sempre et queda algun missatge. Volíem que aquest fos un relat que poguessin entendre i que alhora expliqués alguna cosa important".  

Les autores han rebut reaccions molt positives. Cunillera explica que tant infants com adults s'hi han sentit reflectits, i que una de les coses que més l'ha sorprès és "l'interès dels nens quan se'ls parla de temes que coneixen poc: fan moltes preguntes". El missatge és clar: trencar el tabú i parlar del càncer amb naturalitat: “Si als infants se’ls explica des de petits, ho entenen molt millor”.