El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és una condició del desenvolupament que influeix en les àrees de funcionament personal com la comunicació, les emocions, la flexibilitat del pensament i el comportament. Es manifesta durant els tres primers anys de vida i perdura al llarg de tota la vida. La detecció precoç és clau perquè les famílies i educadors coneguin de prop què necessita la criatura.
En aquest article, analitzem diversos aspectes clau per a la comprensió i l’acompanyament dels infants amb la condició TEA. Per això, hem parlat amb Ainhoa Brantuas, directora de l’Institut Psicològic d’Atenció Integral (IPAI) i psicòloga general sanitària.
Senyals que indiquen que el nostre fill/a té condició TEA
Segons explica Ainhoa Brantaus, el TEA es pot manifestar de formes diferents en cada infant. Per això és important tenir present el concepte d’espectre quan parlem d’autisme, ja que tot i que hi ha unes característiques compartides, aquestes es poden manifestar de maneres molt diverses.
Els trets més característics del TEA són:
- Les diferències en la comunicació i la interacció social
- Patrons diferents de comportaments
- Interessos o activitats específiques
Tot i que no és necessari que es manifestin totes les senyals, les més observables solen ser:
- Diferències en el contacte visual
- El no respondre al seu nom en la primera infància
- Diferències en l’expressió i la comunicació social
- Conductes repetitives o interessos forts amb algun tema
- Diferències en el l’ús del llenguatge, amb literalitat, ecolàlies (repetició de certes paraules o frases)
- Diferències en el processament d’estímuls sensorial
No obstant, cal recordar que aquestes característiques, en ocasions, poden ser subtils, més específiques o fins i tot emmascarades.
Àrees del neurodesenvolupament on influeix
Les àrees més afectades són el comportament, la comunicació i la interacció social, tot i que no podem oblidar mai el concepte d’espectre i l'àmplia variabilitat entre les persones neurodivergents. Per això, hi ha personalitats, hàbits i formes de veure la vida i pensar molt diverses, assenyala la psicòloga .
En la comunicació i la interacció social, es poden observar característiques com un apropament social diferent de l’esperat, diferències en l’inici o la resposta en les interaccions socials, en la integració de la comunicació verbal i no verbal, en el contacte visual, en la gesticulació, en ajustar els seus comportaments a entorns socials, en l'interès a compartir jocs imaginatius, entre d’altres.
Per altra banda, en els comportaments, es poden observar accions repetitives en el moviment, en l'ús d’objectes o en la parla, preferència per la monotonia i les rutines, interessos restringits o intensos i diferències en el processament de la informació sensorial o interès per aspectes sensorials de l’entorn que es consideren no habituals.
Graus que existeixen
En l’actualitat es classifica segons diferents nivells de necessitat de suport, que es coneixen com a graus. Aquests es divideixen en tres i descriuen, de menys a més, pel que fa al suport que requereix la persona en la comunicació i la interacció social i en els comportaments. És a dir, el nivell de suport necessari perquè la persona pugui desenvolupar-se.
- Nivell 1: correspon a una persona que necessita suport
- Nivell 2: quan requereix un suport notable
- Nivell 3: quan necessita un suport molt notable.
Però Brantaus argumenta que "és important tenir present que els graus el que defineixen són els nivells de suports i, per tant, aquests no són fixes i poden variar en funció de les necessitats de suport en diferents moments de la vida".
Quin origen té?
El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que, tot i que no se saben les causes amb exactitud, es creu que l’origen és majoritàriament degut a una combinació de factors genètics i biològics. Però també hi juguen un paper factors ambientals. Per això, és més possible que aparegui en aquells nens o nenes que formen part d’una família on ja hi ha altres casos, tot i que també hi ha factors com l’edat dels pares o la prematuritat extrema, entre d’altres, que poden influenciar l’aparició de l’autisme.
Infradiagnòstic en nenes
Segons Brantaus, s’ha demostrat que la incidència és bastant similar entre homes i dones, per tant, el nombre de casos és similar entre ambdós sexes. Tradicionalment, es pensava que la incidència era més alta en homes, però s’ha observat que la realitat és que hi ha hagut un infradiagnòstic en les dones. "El motiu d’aquestes diferències en el diagnòstic es deu al fet que les dones solen presentar símptomes més subtils i al fet que els instruments de valoració han estat tradicionalment dissenyats per valorar les conductes més observables en homes", assenyala.
Hi ha diferències entre el TEA femení i el masculí, ja que s’ha observat que les dones presenten més habilitat per imitar comportaments socials, fet que les esgota amb facilitat, tendeixen a mostrar menys conductes repetitives, o aquestes són més subtils, i poden tenir les habilitats comunicatives més desenvolupades.
Més diagnòstics en l'actualitat
La raó que explica que hi hagi més diagnòstics "té a veure principalment amb un coneixement més elevat i més conscienciació social, que porta a més observacions i valoracions. En l’actualitat, l’espectre és més ampli, fet que inclou persones amb més variabilitat de conductes", subratlla Brantaus.
Un dels principals canvis en els diagnòstics d'ara té a veure amb la mirada i l’enfocament actual de l’autisme. Es té en compte el trastorn des d’una perspectiva genètica, neurobiològica i multifactorial. Això fa que la comprensió cada cop sigui més precisa i vagi més enllà d’allò que es pot observar, cosa que permet un millor acompanyament. L'adquisició de coneixement al respecte també ha modificat progressivament, al llarg dels anys, els criteris d’avaluació amb l’objectiu de millorar la detecció i avançar-la a etapes més primerenques.
El son dels pares d'infants amb condició TEA
Segons una enquesta realitzada per la Sociedad Española de Sueño, aproximadament 8 de cada 10 nens i adolescents amb TEA tenen algun símptoma de dificultat en la son. Això pot tenir a veure, entre altres raons, amb la regulació dels ritmes circadiaris i la melatonina. A aquestes causes s’ensumen d’altres, com les diferències en el processament sensorial, l’ansietat i les dificultats en la regulació emocional, que també poden dificultar el fet d’aconseguir quedar-se adormit/da.
Es tracta d’un problema que acaba afectant la salut mental i física dels nens amb TEA, així com tota la seva família. Per aquesta raó "és imprescindible fer un treball d’higiene de la son: establir un conjunt de rutines, regular l’ús de les pantalles i crear ambients de calma per tal d’afavorir la son, entre d’altres", subratlla l'experta.
Estratègies per tenir en compte a casa i a l'escola
Cada infant és diferent, per tant, les estratègies que podran ajudar a cada família poden variar. Són aquells que coneixen l’infant de prop: famílies i professionals de la salut i de l’educació, els que han de poder valorar les estratègies necessàries i posar-les en marxa de manera conjunta i coordinada.
Entre les estratègies generals que es poden tenir en compte destaquen:
- L’estructuració de l’entorn i les rutines
- L’anticipació
- Els suports visuals
- Una comunicació clara
- Les adaptacions sensorials
La comunicació entre família i escola és fonamental per a qualsevol infant i és un aspecte essencial també en l’acompanyament dels infants amb neurodivergències. A més, la formació específica de la comunitat educativa és un punt clau en la comprensió i l’acompanyament dels infants.
TEA en l'edat adulta i reptes per la societat actual
En l’actualitat, són moltes les persones que, en la seva etapa adulta, estan rebent el diagnòstic de TEA, a causa de la variabilitat de l’espectre i l’infradiagnòstic comentat. Per tant, moltes d’elles es troben immerses en processos d’autoconeixement, i de cerca de suport a les situacions o reptes amb els quals es troben diàriament.
Per altra banda, tal i com comenta la psicòloga Brantaus, "els reptes per a la societat actual amb les persones que ja diagnosticades esdevenen adultes ens trobem amb: la integració social, l’ocupabilitat i la salut mental. Aquests serien els principals objectius a abordar, que es veuen directament influenciats i agreujats per la falta de recursos específics: socials, laborals, familiars, residencials, etc. Recursos, que en funció de cada persona i de les seves necessitats de suport, es tornen essencials".
