L’Anna Bassols té trenta-cinc anys i és tot força i empenta. Així ho transmet mentre conversem amb ella tot passejant pel parc Verboom de Premià de Dalt amb els seus fills bessons, que tenen just cinc mesos.
Ella és pacient d’endometriosi, una malaltia que afecta el 10% de la població femenina, però que continua sent silenciada, infradiagnosticada i amb tractaments poc eficaços. Com bé afirma, “tot allò que afecta la dona sempre queda invisibilitzat. Si un home patís 10 minuts a l’any el dolor que pateixen moltes dones cada mes, això no passaria. No sé si hi hauria cura, però un tractament efectiu segur”.
La seva lluita i reivindicació queda representada amb l’Ulisses x Endofest, un festival familiar solidari que aquest 9 de maig arribarà a la seva cinquena edició i que l’Anna Bassols va impulsar junt amb l’Hospital Clínic de Barcelona per donar a conèixer l’endometriosi i per recaptar fons per a la recerca i millora de vida de les dones afectades.
Viure amb endometriosi
Viure amb endometriosi canvia molt segons si se sap el diagnòstic o no. “Si saps que ho tens, fas el tractament que t’aconsellen i es busca solució. Però quan no ho saps, es fa tot molt més complicat” explica Bassols.
D’ençà que té la menstruació, des dels catorze anys, l’Anna sempre l’ha viscut amb dolor. Els metges a l’inici li deien que era normal, que la regla hi ha dones a qui els fa més o menys mal. I que a ella li havia tocat patir. Per tant, sense adonar-se’n ho havia anat normalitzant. Però va arribar un moment, quan ja en tenia trenta, que realment el dolor es feia insuportable. "Va arribar un moment que tenir la regla m’incapacitava. No dormia, no menjava. Res em funcionava. Ni estirar-me, ni escalfor, ni tan sols els medicaments. Gairebé cada mes acaba a urgències amb el meu pare d’acompanyant i desesperada deia que em volia morir perquè no suportava més el dolor", comenta resignada.
Va ser aleshores que l’Anna va començar a investigar, fins que en una sola paraula va trobar la resposta a tots els seus símptomes: endometriosi. Va buscar una clínica especialitzada de Barcelona i amb una sola ecografia, com moltes de les altres que li havien fet, la ginecòloga li va confirmar el diagnòstic.
Com en molts altres casos, l’Anna Bassols va tardar anys, en concret 16 anys, a rebre un diagnòstic. “D’ençà que ho sé, és cert que no hi ha un tractament idíl·lic, però almenys vaig sentir que no estava boja i que no estava sola” afirma l’Anna Bassols.
La cursa d’obstacles per aconseguir ser mare
Sovint l'endometriosi acaba sent sinònim d’infertilitat per la malaltia en si o pels tractaments per pal·liar el dolor que sovint són anticonceptius. De fet, moltes dones s’assabenten que del diagnòstic quan intenten quedar-se embarassades.
L’Anna Bassols va començar el tractament i més o menys podia lidiar amb el dolor, però també volia ser mare i, de forma natural a causa del tractament, no podia ser-ho. Així que va començar una cursa frenètica que va durar cinc anys. Una muntanya russa d’emocions que la va portar a l’esgotament tant físic com mental.
- Anna Bassols envoltada de medicaments durant un dels processos de reproducció assistida
- Jordi Otix
Durant tot aquest temps ha passat per diversos processos de reproducció assistida, al no quedar-se embarassada va optar per passar per quiròfan per sotmetre a una operació que permet treure les adherències i quists que provoca l’endometriosi a l’úter i que pot afectar de forma greu a altres òrgans. Com bé explica: “És una operació arriscada perquè et pots quedar més infèrtil del que estàs, però l’equip del doctor Carmona em va informar molt bé i vam avaluar junts els riscos versus beneficis”. A continuació va intentar parar el tractament d’endometriosis per poder-se quedar en estat de forma natural, però al cap de tres mesos el va reprendre perquè el dolor tornava. I va tornar als processos de concepció assistida i in vitro.
Després de nou transferències embrionàries que van acabar sent pèrdues va arribar un moment que l’Anna Bassols ja es començava a fer la idea que realment no ser mare gestant o no ser mare també era una opció. Però aleshores, va passar, dues transferències embrionàries van funcionar i a poc a poc van anar creixent dins seu els bessons. “Ha estat un embaràs que no he gaudit fins al final.
A l’inici no em volia fer il·lusions per totes les experiències fallides". A més, "vaig haver de demanar la baixa perquè tenia un hematoma i petites complicacions. Era un embaràs doble i, per tant, també tenia més risc. Fins a les últimes setmanes que ja havien arribat a terme no m’ho vaig creure de debò i em vaig relaxar” explica Bassols.
Un festival solidari i reivindicatiu
El festival Endofest va néixer just durant la pandèmia quan l’Anna Bassols va rebre per fi el seu diagnòstic. Ella va començar a investigar més sobre la malaltia i va adonar-se que realment no se’n parlava prou i que si ho patien 1 de cada 10 dones no tenia cap sentit. “Quan a mi em van dir tens endometriosi, era el primer cop que sentia aquesta paraula! Ara per sort ja ressona al cap de molts de nosaltres”, comenta Bassols. Així va ser, com dins seu, va néixer la necessitat de crear un projecte per conscienciar i donar-ho a conèixer a tothom.
Premià de Dalt és un poble petit del Maresme i va picar la porta a l’Ajuntament. L’alcalde, Josep Triadó, i el regidor de cultura i festes, Ramon Golart, es van entusiasmar amb el projecte i la van ajudar a fer-ho gran. Al poble ja es feia el festival cultural Ulisses Fest i van acabar unint esforços fusionant-se.
De seguida, ho va comentar a l’equip del doctor Carmona de l’Hospital Clínic i s’hi van afegir buscant empreses mecenes i patrocinadors. “Mai m’hauria imaginat que el festival creixés tant, ens hem consolidat i funciona súper bé! És un dia per viure en família i a on es genera una energia única i molt especial. ” diu contenta l’Anna Bassols.
Un festival solidari al cent per cent, on tot el que es recull amb la venda d’entrades va íntegrament a la recerca que duu a terme l’Hospital Clínic. Un dia per compartir amb concerts per a totes les edats, activitats familiars, food trucks, market amb productes dirigits especialment a dones i un espai de trobada al migdia de dues hores en què poder parlar amb especialistes d’endometriosi. Com bé explica ella mateixa és “un espai on es responen a les preguntes de tots els assistents, i que té molt de valor i sentit dins el festival”. I afegeix “amb l'Endofest estic poden transformar una cosa dolenta com l'endometriosi en una cosa bona, i a mi això m’ajuda moltíssim".
