La salut mental dels infants i adolescents ocupa cada vegada més espai en les preocupacions de les famílies. L’ansietat, les dificultats de conducta, els problemes de relació, l’impacte de les xarxes socials o les conseqüències del bullying són alguns dels motius de consulta més freqüents.

Per això, des de Criar.cat hem preguntat a la nostra comunitat quins dubtes els preocupen més sobre salut mental infantojuvenil. Aquestes són algunes de les qüestions més repetides que heu enviat al consultori i les recomanacions de la doctora Silvia Fernández Millas, cap de la Unitat de Salut Mental Infanto-juvenil HM Nens.

Quines són les principals senyals d’alarma?

No tots els canvis indiquen un trastorn, però hi ha alguns signes que convé observar:

• Tristesa persistent o canvis bruscos d’humor.
• Aïllament social.
• Pèrdua d’interès per activitats que abans agradaven.
• Por intensa d’anar a l’escola.
• Descens important del rendiment acadèmic.
• Alteracions del son o de la gana.
• Irritabilitat o explosions emocionals freqüents.
• Comentaris de desesperança o baixa autoestima.
• Canvis importants en la relació amb el menjar o amb la pròpia imatge corporal.

En salut mental infantojuvenil, la detecció precoç és un dels factors més importants per afavorir una bona evolució.

Com podem acompanyar un fill o una filla que està passant per un problema de salut mental?

Molts pares i mares pensen que han de tenir totes les respostes. Però sovint el que més necessiten els infants és sentir que hi ha un adult disponible al seu costat.

• Acompanyar significa escoltar sense jutjar, validar les emocions i transmetre que no estan sols. Preguntes com «Com et sents?» o «Què necessites de nosaltres?» poden obrir espais de conversa molt valuosos.
• També és important mantenir rutines estables de descans, alimentació, escola i lleure. Quan el malestar interfereix de manera significativa en la vida quotidiana, convé buscar orientació professional.

Què podem fer perquè un infant que ha patit bullying no acabi desenvolupant depressió o fòbia social?

Quan un infant o adolescent ha patit assetjament escolar, el més important és no minimitzar el que ha viscut. Comentaris com «ja passarà» o «són coses de nens» poden augmentar la sensació de soledat i incomprensió.

• Necessita sentir-se escoltat, cregut i protegit. També és fonamental que l’escola activi els protocols corresponents i que l’infant recuperi la sensació de seguretat.
• A casa, és important reforçar els espais de confiança, recuperar rutines i afavorir activitats on pugui sentir-se competent i acceptat. Si apareixen símptomes com tristesa persistent, aïllament, por intensa d’anar a l’escola o alteracions importants del son o de l’estat d’ànim, és recomanable consultar amb un professional.

La baixa autoestima pot acabar derivant en un trastorn?

No necessàriament. Les inseguretats formen part del desenvolupament normal de qualsevol infant o adolescent. El que ens ha d’alertar és quan aquesta baixa autoestima és molt intensa, es manté en el temps o limita la vida quotidiana. Per exemple, quan evita activitats per por d’equivocar-se, es desvaloritza constantment o necessita aprovació contínua.

• Les famílies poden ajudar reforçant les capacitats dels fills, valorant l’esforç i evitant comparacions amb germans, companys o altres infants.

Com saber si els nostres fills són feliços a l’escola si no en volen parlar?

No tots els infants expliquen el que passa a l’escola quan arriben a casa. Això no significa necessàriament que hi hagi un problema. Més enllà del que expliquen, podem observar altres indicadors: si hi van tranquils, si mantenen amistats, si juguen, si dormen bé o si mostren energia i ganes de fer activitats.

• En lloc de preguntar cada dia «Com ha anat l’escola?», pot ser més útil fer preguntes concretes com «Quin ha estat el millor moment del dia?» o «Amb qui has jugat avui?».
• Si apareixen signes com rebuig escolar, mal de panxa freqüent, tristesa, irritabilitat o aïllament, és recomanable parlar amb l’escola i valorar una consulta professional.

Es pot millorar el TDAH?

Sí, però és important entendre que el TDAH no és un problema de voluntat ni es resol amb més càstigs o més exigència.

• Els infants amb TDAH necessiten estructura, rutines previsibles, instruccions clares i reforç positiu. A casa pot ajudar dividir les tasques en petits passos, anticipar els canvis i reconèixer els esforços, no només els resultats.
• El tractament acostuma a combinar diferents abordatges: suport psicològic, intervenció psicopedagògica, orientació a les famílies, coordinació amb l’escola i, en alguns casos, tractament farmacològic indicat per l’especialista.

Com podem evitar que germans que viuen en llars diferents perdin el vincle?

Les relacions entre germans necessiten temps compartit i també la implicació dels adults.

• És important facilitar trobades, activitats conjuntes i espais de comunicació regular. També convé evitar que els conflictes entre adults interfereixin en la relació entre els germans.

Els infants tenen dret a construir els seus vincles amb llibertat i sense sentir-se atrapats en les decisions o tensions dels adults.

A quina edat es pot anar al psicòleg?

No hi ha una edat mínima. Un infant pot beneficiar-se de l’acompanyament psicològic sempre que hi hagi un malestar emocional, conductual o relacional que generi preocupació o afecti el seu benestar.

• En els més petits, el treball es fa sovint a través del joc i amb una participació molt activa de les famílies.
• En adolescents, l’espai terapèutic pot convertir-se en un entorn segur on expressar emocions i preocupacions.

Consultar no implica que existeixi un trastorn greu. Moltes vegades és una manera de prevenir problemes futurs i obtenir eines per afrontar millor determinades situacions.

Demanar ajuda és cuidar

La salut mental no es cuida només quan apareix un problema. Es construeix dia a dia a través dels vincles, les rutines, l’escolta, el joc, el descans i la disponibilitat emocional dels adults.

Demanar ajuda a temps no és exagerar ni fracassar com a família. És una manera de cuidar i protegir el benestar dels infants i adolescents.