Imagineu-vos la situació: teniu dret a una ajuda econòmica mensual per criar els vostres fills, uns diners que us ajudarien a pagar el menjador escolar, unes sabates noves o la factura de la llum. Els diners existeixen, estan aprovats per l'Estat o la Generalitat i hi teniu el dret, però mai arriben a la vostra llar. No perquè us els hagin denegat, sinó perquè el procés per demanar-los és un laberint digital i burocràtic ple d'obstacles que acabeu llençant la tovallola.
Això és el que ha evidenciat un programa pilot desplegat per Save the Children, amb disseny del Laboratori d’Innovació Social IMPACT vinculat a l’ONG. La iniciativa, implementada al llarg del 2025 a cinc zones de Lleida, Badalona, Manresa, Girona i Tortosa, es va plantejar per identificar friccions administratives, fer costat a famílies vulnerables i activar la tramitació de prestacions.
Segons les últimes dades de l'AIREF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), el 67,5% de les llars catalanes que tindrien dret a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) no el reben. Parlem de gairebé 83.000 famílies invisible per al sistema.
Això té un nom tècnic en sociologia: non take-up (que bàsicament significa "ajuts que es queden sense sol·licitar") i a Catalunya s'ha detectat en l’IMV i en el Complement d’Ajuda a la Infància (CAPI). A més a més, s'assenyala Catalunya com una de les àrees amb més entrebancs d’accés efectiu dins l’estat espanyol, només per sota de les Illes Balears.
Per què no arriben les ajudes a les famílies?
L’origen del projecte es vincula a l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil 2025-2030, impulsada pel govern de la Generalitat, amb el suport de finançadors públics i privats. S'han acompanyat 843 famílies del territori a demanar ajuts i els principals problemes amb els que s'han trobat són els següents:
- La barrera informativa: moltes famílies directament no saben que existeixen ajuts com el CAPI (Complement d'Ajuda a la Infància, vinculat a la llei de l'IMV).
- La bretxa digital: fer tràmits oficials des d'un mòbil antic, sense ordinador a casa o sense entendre els certificats digitals és una missió gairebé impossible.
- El llenguatge administratiu: el vocabulari de les webs oficials espanta i confon. De fet, per tramitar una Renda Garantida de Ciutadania (RGC) es necessiten, de mitjana, fins a quatre sessions d'acompanyament professional a causa de la seva extrema complexitat.
A més a més, segons l'informe de Save the Children revela que 7 de cada 10 persones que assumeixen el calvari de tramitar aquestes prestacions són dones. Són les mares les que continuen carregant amb la gestió burocràtica de la vulnerabilitat familiar.
La solució: finestreta única i un xatbot intel·ligent
L'experiment de l'ONG ha demostrat que quan es posen facilitats, les coses funcionen. Al llarg del pilot, van crear una finestreta única (un sol lloc on anar i on una mateixa persona t'orienta, et fa el tràmit i el seguiment) i un xatbot de text intel·ligent per resoldre dubtes ràpidament. "Centralitzar l’orientació, la tramitació i el seguiment en un únic espai especialitzat permet simplificar processos i reduir la càrrega burocràtica que sovint impedeix que les famílies iniciïn o completin els tràmits", s'apunta al text.
Els resultats parlen sols: el 79% de les famílies ateses va aconseguir iniciar el tràmit amb èxit. En el cas del Complement d'Ajuda a la Infància (CAPI), 9 de cada 10 tràmits es van poder enviar correctament gràcies a aquest acompanyament.
L’estudi evidencia que reduir el non take-up només s’aconsegueix quan es dona suport integral, i s’atenen alhora obstacles administratius, bretxes digitals i manca d’informació. També remarca la funció de la coordinació amb serveis socials i entitats de proximitat, ja que resulta fonamental per canalitzar derivacions, evitar redundàncies i mantenir l’atenció en el temps.
