De patir bullying a treballar per erradicar-lo: «Només entrar a l'aula ja sé qui són les víctimes i els assetjadors»

Brian Giner va canviar d'escola tres vegades i va tenir diversos intents de suïcidi per les vexacions i agressions d'alguns companys; ara aprofita la seva experiència per ajudar alumnes i professors a prevenir i gestionar els casos d'assetjament

Publicat el 08 de novembre de 2025 a les 15:18
Actualitzat el 08 de novembre de 2025 a les 18:36

Després de més de 12 anys de bullying i violència escolar, Brian Giner va acabar l'ESO i va decidir fer un any sabàtic. Volia escapar, deixar de compartir espai cada dia amb els seus agressors i gaudir de les coses que el feien feliç. Havia canviat d'escola tres vegades i protagonitzat diversos intents de suïcidi. En una ocasió, un grup d'alumnes el va acorralar al lavabo, li va pegar i li va ensenyar els genitals. Una altra vegada, li van clavar un bolígraf a la mà. Tot això, a banda de les burles diàries per l'estrabisme o el pes. Va demanar ajuda als centres, però no el van atendre correctament i algunes solucions fins i tot van empitjorar el problema inicial.

Des d'aleshores, no ha tornat a trepitjar una aula com a alumne i, tot i que treballa en dues escoles, ha desenvolupat una fòbia a asseure's al pupitre. Va aprofitar l'any fora del sistema educatiu per crear un canal de YouTube i perfils a les xarxes socials amb l'única voluntat d'expressar-se i compartir la seva història. Va guanyar molts seguidors i, a poc a poc i de manera orgànica, s'ha acabat convertint en un activista contra l'assetjament escolar. Amb 23 anys, ha escrit el llibre Golpeado pero no derrotado, que es treballa en escoles i instituts de Catalunya, el País Valencià i Andorra, i que acaba de publicar en català; alhora que fa xerrades i intervé en diversos programes de ràdio i televisió i col·labora en associacions com Trencats.

 

  • Brian Giner, fotografiat aquesta setmana al Parc Audiovisual de Terrassa

Com el Brian, com a mínim 1.696 infants i adolescents van patir assetjament escolar a Catalunya el curs 2024-2025, tal com recull el primer Registre de Violències cap a l’Alumnat (REVA) estrenat pel Govern. L'executiu ha compartit les dades aquest dijous 6 de novembre en el marc del Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar decretat per la UNESCO, que vol conscienciar sobre la importància de prevenir, tractar correctament i erradicar el bullying.

Les titulacions en línia li van obrir un món de possibilitats, al Brian, ja que li permetien estudiar en una zona de confort. "Obrir la porta de l'habitació i veure els pares o el gos em dona molta seguretat", explica a Criar. Gràcies a això, és integrador social i auxiliar d'infermeria, i fa tasques de vetllador a l'Escola Abat Marcet i l'Institut Montserrat Roig de Terrassa, on ajuda els professors dins l'aula i fa seguiment d'alguns alumnes en concret, la qual cosa compagina amb l'activisme a internet i a altres centres. "Quan entro en una aula, detecto de pressa qui pateix bullying, qui en fa, qui s'ho mira i qui actua per frenar-ho", assegura.

Els quatre perfils d'alumne en una situació d'assetjament escolar

La proximitat d'edat amb els alumnes li permet al Brian ser més proper amb ells i adoptar una estratègia directa i entenedora. També emmirallar-se i detectar ràpidament en quin perfil s'ubica cadascun. Concretament, en descriu quatre. El primer és el de la víctima, que acostuma a mostrar una autoestima negativa, incomoditat en situacions socials, la mirada baixa i una propensió a aïllar-se i separar-se de la massa. Sovint s'esforça per amagar que pateix assetjament escolar, per la qual cosa no sempre és fàcil d'identificar. "Ningú vol ser un empestat", reflexiona.

  • Brian Giner, durant l'entrevista amb Nació

El segon perfil, també evident, és el de l'assetjador. Aquest és més fàcil de detectar, diu el Brian, ja que no s'acostuma a amagar i fins i tot treu pit de la seva situació de poder. En les xerrades sobre el bullying, no pot evitar mostrar una actitud negacionista i durant les classes ordinàries també té comportaments incorrectes. Ara bé, un assetjador també pot ser víctima. Els dos perfils restants no són tan clars: l'observador i l'acompanyant. Cap dels dos està implicat directament en l'assetjament, però, o bé en tenen constància i no fan res per evitar-lo o donen suport a l'assetjador. Aquí, la por de convertir-se en víctima o de perdre consideració social juguen un paper determinant.

L'actuació ideal quan es detecta un cas de bullying

El Brian defensa que els màxims responsables d'erradicar l'assetjament escolar són les institucions, que té el poder legislatiu i la capacitat de gestió. En el cas català, el Departament d'Educació. Per darrere hi posa les escoles i instituts com a organització, seguits dels professionals educatius i les famílies. "Els nens no són dolents ni responsables en un inici", argumenta. De fet, ha interceptat casos de nens que veien violència masclista a casa i repetien els comportaments a l'escola. "Els valors es transmeten principalment a casa, l'escola fa un acompanyament", rebla.

Sigui com sigui, descriu que el primer que cal fer és treballar la cohesió en el grup classe de manera continuada durant tot el curs amb xerrades o dinàmiques, tot i que mai a partir d'exemples reals. A partir d'aquí, quan es detecta un cas de bullying, el protocol d'Educació contempla que cal fer un seguiment de la víctima -què fa durant la jornada, amb qui té amistat, amb qui té problemes, etcètera- i mantenir la família informada.

Després, és important contrastar els fets amb reunions amb totes les parts per separat i també amb els professionals que estan en contacte amb els alumnes. "És un error reunir les víctimes amb els agressors, ja que se'ls posa l'etiqueta de delators i se'ls posa una diana", explica. Finalment, si el cas ho requereix s'ha de derivar als Mossos d'Esquadra. "Canviar la víctima d'escola no és la solució i expulsar els agressors, tampoc", sosté.

Què és bullying i què no?

Una altra qüestió amb què el Brian topa constantment quan treballa a l'escola i a l'institut o quan fa xerrades és que "a tot se li diu bullying". En aquest sentit, demana diferenciar entre assetjament escolar i un conflicte puntual, d'una banda, i la violència escolar, de l'altra.

  • Brian Giner, durant l'entrevista amb Nació

Les principals entitats de defensa dels drets dels infants descriuen el bullying com una forma de discriminació d'un o diversos estudiants cap a un altre que es manifesta amb comportaments o conductes abusives repetides amb la intenció d'infligir un dany. Per tant, per parlar de bullying cal que la situació tingui una continuïtat temporal i no pot ser un únic fet puntual. Si les agressions no es donen entre iguals o de manera repetida, es tracta de violència escolar.

Cinc consells per a qui pateixi o hagi patit assetjament escolar

Finalment, preguntat per Criar, Brian Giner deixa cinc consells per als alumnes que pateixen assetjament escolar i els adults que n'han patit:

  • El silenci mai és la solució: expressa la situació i no l'amaguis
  • Comunica't bé i comparteix les inquietuds amb la família, amics i persones de confiança
  • Tria bé el teu entorn: no tothom és amic de veritat
  • Aprèn a aixecar-te i enfortir-te amb cada entrebanc sense deixar de ser qui ets
  • Denúncia: cal portar el cas a la justícia