Sovint, els nens i les nenes reben premis (en la major part dels casos, materials) per qualsevol cosa que fan bé, fins i tot per activitats rutinàries que formen part de les seves responsabilitats. És una bona estratègia per fomentar els bons hàbits?

La veritat és que les recompenses són una arma de doble fil. Poden motivar-los en un principi, però poden també fer que deixin de fer allò que és responsabilitat seva i acabin actuant només per l’interès de rebre un premi a canvi. Això és el que indiquen els estudis i els professionals de la psicologia i la neurociència. 

La motivació ha de venir de dins

Fer que els nens adquireixin bons hàbits no és una tasca fàcil. Les recompenses poden ajudar a motivar als infants perquè facin allò que els pares i mares volen inculcar-los, però utilitzar-les de forma indiscriminada pot tenir l’efecte contrari i fer-los perdre la motivació a llarg termini. 

Fer que la motivació depengui d’un estímul extern, en especial si es tracta d’un premi material, pot soscavar la motivació intrínseca, que és la que resulta realment valuosa a l’hora de fer les coses. 

Investigadors de la Universitat de Colúmbia a Nova York, als Estats Units, ho van comprovar l’any 2010 en un estudi en el qual van demanar fer una activitat als participants a qui prèviament van dividir de forma aleatòria en dos grups: a uns se’ls hi donaven diners per fer-ho bé i als altres no.

Van veure que mentre que al principi els dos grups presentaven activitat en les regions del cervell relacionades amb la motivació intrínseca, aquesta decreixia en el grup que rebia diners per fer la tasca quan ja no els hi donaven. “Quan ja no es promet una recompensa basada en el rendiment, les persones no perceben el valor subjectiu de completar la tasca”, expliquen els investigadors.

Altres estudis han observat també que les recompenses poden reforçar en un primer moment la motivació dels estudiants, però a la llarga poden comportar problemes d’addicció als premis o baixar la seva autoestima quan deixen de rebre-les. 

Fer que les activitats estimulants

D’acord amb els resultats d’aquests estudis, premiar als infants ocasionalment per fer una activitat pot minvar la seva motivació. Fer-ho sempre tampoc és una opció que es pugui mantenir a llarg termini. Quina és, doncs, la solució? 

“La clau és que l'activitat en si mateixa resulti satisfactòria, sense dependre de premis externs”, explica Diego Emilia Redolar, docent dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC en un article publicat a la pàgina de la Universitat. És d’aquesta forma com l’infant podrà mantenir l'interès al llarg del temps i no perdrà la motivació. 

En aquest sentit, la clau estaria en transformar les activitats de manera que incorporin un element de joc perquè als nens i nenes els resultin més estimulants o en deixar que ells mateixos decideixin, en part, com fer-les. 

“Canviar el xip i proposar jocs associats a les tasques quotidianes pot ser més efectiu que oferir una recompensa material", conclou Redolar.

Recompenses que no siguin materials

Una altra estratègia per motivar als infants està a recórrer a recompenses que no siguin materials. És a dir, que tinguin a veure en passar temps junts o fer alguna activitat especial en família. 

És el que creu la psicòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Laura Cerdán Rubio que recomana també elogiar verbalment als nens i les nenes quan fan una tasca, i no només si aconsegueixen finalitzar-la bé, també per reforçar i reconèixer el seu esforç i dedicació. "El reconeixement verbal i el suport emocional són molt poderosos”, assegura. 

Què fem si ja els estem premiant?

Si el nen o nena ja està acostumat a rebre recompenses, Cerdán Rubio recomana que el canvi sigui gradual per no fer que es desmotivi per complet. Cal establir rutines i ajudar-lo perquè entengui el canvi de dinàmiques. 

"És important que el nen entengui que algunes tasques són responsabilitats pròpies i no sempre han de ser recompensades", explica. L’exemple dels pares serà clau per fomentar el canvi d’hàbits i l’establiment de noves rutines.