La mare i el pare són figures de vinculació primàries i això és especialment important en el cas de la mare durant els primers 9 mesos de vida, que és el que anomenem període d'exterogestació. Són segurament els mesos que els nadons necessitarien ser encara dins la panxa per un tema maduratiu, però surten abans perquè caminem de forma bípeda i se'ns va estrènyer la pelvis.

També el manteniment de la lactància materna, que és la font exclusiva d'aliment fins als 6 mesos i la principal fins als 2 anys, és un factor a tenir en compte. Per tant, de manera ideal, durant aquests primers mesos de vida no s'hauria de produir cap separació entre mare i infant.

Així i tot, sabem que no sempre es dona la situació ideal i que les mancances pel que fa a permisos i el fet que encara queda pendent en matèria d’igualtat fa que sovint les dones ens hàgim de reincorporar abans a la feina, i que això en alguns casos pot suposar viatjar.

Què fer si has de viatjar

La primera opció hauria de ser valorar si l'infant i algú que pugui fer suport poden prendre part en el viatge per tal que les separacions siguin només d’algunes hores. Hauria de ser una persona que ja estigui vinculada a l’infant de manera prèvia al viatge.

En cas que aquesta opció no sigui viable, és important que la persona que es quedarà a càrrec del nadó hi tingui una vinculació prèvia i, a poder ser, sigui la mateixa persona durant tot el període, ja que serà emocionalment dur separar-se'n.

Quan viatgem, és molt important acomiadar-nos, expressar l'estima, l'enyorança i deixar clar que tornarem. Fins i tot encara que el fill o filla no hagi començat a comunicar-se a través de la paraula. Veure marxar la mare o el pare pot ser dur, però és més dur que desaparegui de cop.

Al principi de la separació pot ser que l'infant estigui més agitat, irritable, que plori més, que només vulgui dormir, que refusi menjar, tot això és la seva manera de mostrar la tristesa que li produeix la separació. Caldrà acompanyar-lo amb paciència.

En el cas dels nadons, és molt recomanable deixar peces de roba que facin olor de la mare o el pare perquè pot ser d’ajuda per a la persona cuidadora per a calmar-lo, i també una bona estratègia tenir-les a prop a l’hora de menjar.

Estratègies per gestionar la separació

Mantenir les rutines en la mesura del possible, prioritzar l'acompanyament emocional... No passa res per fer excepcions quan passem per un moment difícil (de la mateixa manera que a vegades també ho fem els adults).

Sí ja és més gran, l’ús de la tecnologia pot ser de gran ajuda, tot i els riscos de les pantalles. En aquest cas, poder-se comunicar amb la mare o el pare ofereix més beneficis.

També en els infants podem aprendre el pas del temps (les hores i els dies) amb el rellotge. Els hi podem dir: "quan aquesta agulla arribi aquí, podrem parlar amb la mare o el pare per videotrucada”. Amb el calendari podem marcar el dia que ha marxat i tenir apuntat el dia que torna, i anar veient el pas del temps.

Anticipar les coses els dona tranquil·litat i ajuda a treballar la paciència i l’espera, a banda d’ajudar a interioritzar la idea que la mare o el pare marxa, però sempre torna.

També en infants més grans pot ser que aparegui la tristesa, la irritabilitat, que s’enfadin per coses per les quals habitualment no ho fan o que tinguin més enrabiades. Convé prioritzar acompanyar l’emoció i entendre d’on prové realment.

Qui és fora també pateix la separació

Pel que fa a la mare o pare que és fora, també pot ser que experimenti tristesa, sentiment de culpa, ansietat de separació, etc.

Un truc per afrontar les separacions, tan llargues com curtes, és la reserva de petons i abraçades. S’ha de fer amb temps i relaxació. Ens mirem amb calma i ens preguntem com tenim la reserva i quants en necessitarem per a tenir-ne fins que ens tornem a trobar. En aquell moment ens abracem i fem petons i anem calibrant les reserves mútuament, quan ja sentim que les reserves estan plenes ens podem separar.

En retornar és possible que les reserves estiguin molt baixes quan us torneu a trobar, així que caldrà recarregar-les molt.

Anna Masnou és psicòloga especialitzada en ansietat, estrès i gestió de les emocions. Segueix-la a les seves xarxes.