Com a mare, mestra i psicopedagoga amb 15 anys d'experiència en l'acompanyament emocional, sé que rebre la notícia que el teu fill o filla ha de passar pel quiròfan sacseja tot el nucli familiar. Jo mateixa ho vaig viure en pell pròpia i vaig sentir aquell buit en el sistema: una visita d’anestèsia de pocs minuts on reps informació complexa que després has de "traduir" a l'infant mentre gestiones els teus propis nervis.
Segons dades facilitades per l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, només en aquest hospital es practiquen 60 cirurgies pediàtriques mensuals. En aquest sentit, són centenars de nens i nenes que, com el meu fill o com en Miquel —el protagonista del meu conte—, s'enfronten a la por d'allò desconegut. Però, com podem humanitzar aquest procés i reduir l'impacte emocional?
Entendre l’ansietat preoperatòria
Podem entendre l'ansietat preoperatòria com un estat d'inquietud, preocupació o por que una persona experimenta abans de sotmetre's a una intervenció quirúrgica. Aquesta ansietat pot derivar-se de la incertesa sobre el procediment, la por al dolor, els riscos associats a l'operació o simplement l'anticipació d'una situació desconeguda.
En els més petits de la casa, pot manifestar-se de diverses maneres, com ara:
- Dificultats per dormir i tensió muscular.
- Inquietud i irritabilitat.
- Desmotivació pel joc o preocupacions recurrents.
Aquesta resposta emocional l’hem d’entendre com quelcom habitual i pot influir en el benestar psicològic i fins i tot en la recuperació postoperatòria. Per aquest motiu, esdevé rellevant que els adults de referència s’impliquin per comprendre i atendre aquestes necessitats.
Eines d'acompanyament: adaptar-nos a la criatura
L'estratègia d'acompanyament ha de ser flexible, ja que cada infant necessita una clau diferent per sentir-se segur: n'hi ha que ho faran a través del joc i la imaginació, i n'hi ha que necessitaran la seguretat de la dada i la lògica.
1. La necessitat simbòlica: processar a través del joc i la imatge
Hi ha infants que necessiten "viure" l'experiència a través del cos i la fantasia per poder-la integrar.
- El joc simbòlic: deixeu que juguin a ser metges i metgesses. Imitar els passos que seguiran (posar una via a un ninot o una mascareta) permet descarregar la tensió emocional de forma lúdica.
- Suport visual: veure imatges o llegir contes sobre el tema ajuda a normalitzar l'entorn hospitalari, transformant un espai hostil en un lloc reconeixible.
2. La necessitat cognitiva: seguretat a través de la informació
Per a altres criatures, la calma arriba quan entenen el "què" i el "com".
- Explicació estructurada: detalleu el procés pas a pas, des del dejuni fins al despertar a la sala de reanimació (REA), on els estarem esperant.
- Honestedat sense "sincericidi": no utilitzeu mentides pietoses, però tampoc caigueu en el sincericidi. L’infant no necessita conèixer tots els detalls tècnics o cruents de la cirurgia; el que necessita és saber com se sentirà ell. Si un procediment pot ser molest, és millor explicar-ho amb analogies suaus (com un pessic o una rascada). La veritat, filtrada amb delicadesa i adaptada a la seva capacitat de comprensió, és el que manté la seva confiança en nosaltres.
El paper de l'adult i els drets dels infants
Com a famílies, hem de saber que els infants tenen dret a estar acompanyats pels seus referents el màxim de temps possible, incloent l'ingrés i el moment d'adormir-se amb l'anestèsia, sempre que no hi hagi una raó mèdica que ho impedeixi.
Malauradament, encara hi ha molts hospitals que, per protocol, no permeten que les famílies estiguin presents durant la inducció a l'anestèsia. Tanmateix, hospitals pediàtrics de referència com Sant Pau o el Trueta de Girona comencen a obrir aquest camí, permetent aquest acompanyament tan necessari per a la seguretat emocional de l'infant.
Un recurs per preparar-vos plegats
D’aquesta necessitat de posar paraules on només hi havia incertesa, neix M'operen i no sé què vol dir. He concebut aquest conte perquè funcioni com una eina d'acompanyament integral: una guia visual per als infants que els ajudi a comprendre el seu procés, i un recurs de suport per als adults, on trobareu recomanacions pràctiques i un recull essencial dels drets dels infants en l'entorn hospitalari.
