[inicicentrareport] "Que valenta!", em diuen a vegades quan veuen que soc mare de tres infants. I és que realment ser família nombrosa és una experiència molt intensa en tots els sentits.

Si bé és cert que cada família té unes particularitats diferents i hi ha molta variabilitat segons l’edat dels infants, les situacions laborals dels pares, la implicació de la família extensa,... Hi ha alguns reptes concrets que solen ser transversals en la majoria de famílies nombroses.

[GotaVerdaPle] "No arribo a tot" i és normal

Procurar arribar a les necessitats de tots i totes quan som un o dos adults amb tres infants (o més!) a càrrec és realment una tasca molt complicada i desgastant. Quan els infants són petits necessiten de la nostra atenció i assistència continuada per gairebé tot, això fa que sovint sentim que “no arribem a tot”. I és que aquesta és la realitat, és impossible arribar a “tot”.

Segurament, no totes les necessitats tenen el mateix grau de rellevància i amb el temps també aprens a detectar quan és important atendre’n una primera que una altra. No obstant, aquest és l’assignatura que gairebé totes les famílies nombroses sentim com a suspesa, i és que tot i intentar-ho amb totes les nostres forces, la realitat és la que és i només tenim dues mans per tres (o més) criatures.   

[noticia]882[/noticia]
[GotaVerdaPle] No fer res sembla impossible!

Amb totes les coses grans i petites que s’han de fer en el nostre dia a dia, moltes famílies comenten la sensació de que no poden “baixar la guàrdia”. És difícil trobar un moment per descansar i “no fer res” perquè sovint aprofitem cada moment que tenim per avançar aquella tasca, menú, compra, rentadora, consulta... que tenim pendent de fer.

[GotaVerdaPle] Més equilibris per conciliar...

Una cosa és trobar algú que es pugui fer càrrec de dues criatures i l’altra és quan passen a ser tres! El que ens permetrà tenir certs moments de calma en la criança (ja sigui en famílies nombroses o no), serà comptar amb una bona xarxa que ens doni suport i ajudi logísticament en els moments de virus, imprevistos..

[GotaVerdaPle] La mobilitat i la logística es complica 

A nivell logístic, el primer canvi gros que vam notar nosaltres va ser la necessitat de canviar de cotxe per poder encabir-hi tres cadiretes. I és que tot està molt preparat per famílies de quatre: allotjaments, transports, hostaleria... Però ser cinc a moments ho fa una mica més complicat.

[GotaVerdaPle] ...I l'amor es multiplica

Però se’ns dubte, una cosa que moltes famílies nombroses reconeixen és que tot i el cansament i estrès que podem viure a moments, el que més ens aporta ser família nombrosa és les experiències entranyables compartides i el vincle que estableixen entre els germans i germanes. En definitiva, el fet de veure com les tasques no s’acaben mai, però l’amor tampoc.

7 consells per famílies nombroses:

1. Necessitats autèntiques van primer, tornem a lo essencial. Evitar-nos conflictes i malestar per culpa de no tenir les necessitats fisiològiques cobertes és sempre un bon pla. Important avançar-nos a la gana, set, son, cansament... com més petits els infants, més. A mesura que van creixent van aprenent a autoregular-se quan aquestes demandes no són ateses però de petits és important donar prioritat a això. Portar alguna cosa de menjar, de beure, mantenir les rutines de son, descans, joc.. fa que les criatures estiguin en confort i tot flueixi millor.

2. Organització. Quan hi ha tantes demandes sobre la taula, la organització és necessària. És important entrenar la coresponsabilitat a casa perquè les tasques domèstiques i familiars quedin repartides de la forma més equitativa possible. Organitzar els menús, repartir tasques (extraescolars, metges, escola..), horaris... A mesura que els infants van fent-se grans, podem anar assignant tasques que pugin anar fent per contribuir a la organització familiar i així descarregar una mica als adults de la família. D’aquesta manera també afavorim i motivem la seva autonomia.  

4. Baixem expectatives, posem-nos-ho fàcil. Cada maternitat comporta un aprenentatge i se’ns dubte, si baixar expectatives és quelcom que no havies interioritzat a les teves anteriors maternitats, al convertir-te en família nombrosa és un canvi que no es pot posposar més. És important poder adonar-nos que tenim el temps, l’energia i els recursos que tenim, i que per tant, ho farem el millor que puguem amb el que tenim. Viure amb molta pressió o exigència en el nostre paper de mares no només ens impedeix gaudir del temps que passem amb els nostres infants, sinó que també ens desgasta i afecta a la nostra salut mental.

[noticia]1776[/noticia]
4. Demanem ajuda. Per criar es necessita una tribu. Aquesta tribu pot ser la família extensa o bé poden ser amics, famílies de l’escola, ajuda professional... És important que pengem la capa de superheroïnes i ens donem el permís de demanar ajuda quan ho necessitem. No cal arribar a un punt límit. Quan els ritmes entre els infants són molt diferents tenir una persona que ens doni un cop de mà a l’hora de recollir-los de l’escola, ajudar-los a fer els deures, netejar la casa, preparar-nos tapers, fer la compra o portar-los a passejar és un suport molt important que fa que puguem descarregar una mica.

5. Tornar a ser infants. Els infants necessiten veure que a moments els pares i mares també estem tranquils i gaudim de l’experiència de criança. Trobar moments de joc, diversió i xauxa a casa és una prioritat. Una guerra de pessigolles al llit, jugar a pilota, fer el pallasso, canta i ballar, fer construccions impossibles... coses ben senzilles que ens permeten connectar amb el nostre nen/a interior i alhora connectar amb els nostres infants des d’un lloc diferent. 

6. Cada persona, unes necessitats. És important adonar-nos i respondre a les necessitats particulars de cadascun dels membres de la família. Cada criatura ens presentarà reptes diferents i hem de ser capaços de respondre al que aquella persona en concret ens demana. Alhora, és tasca nostra acompanyar-los perquè entre ells construeixin relacions sanes i nutritives. Tot un repte, ja que quants més integrants a un sistema, més complex es torna. Trobar petits moments d’exclusivitat amb cadascú és sempre una bona idea. No calen grans plans: una estona de lectura, que ens acompanyi al súper, cuinar alguna cosa plegats, una conversa tornant de l’escola... 

7. Autocura i treball personal dels pares. En aquest intent de cobrir les necessitats de tothom, sovint ens oblidem de pensar en les necessitats dels adults i també és important escoltar-les i tenir-les en compte. Sentir-nos sobrepassats, irritables, gaudir poc... són senyals de que necessitem fer algun canvi per cuidar-nos millor. A vegades aquests canvis costen i necessiten d’ajuda externa per poder fer un treball més profund. Buscar acompanyament per part d’alguna terapeuta ens pot ajudar a col·locar tot allò que ens fa sentir malament.

Abans d'acabar.... Mare, pare, respira! Estic segura que ho estàs fent molt millor del que et sembla. I és que per sobre de tot, et mereixes tenir una experiència de ma(pa)ternitat gaudida, sana i nutritiva per tothom!

[info]Mireia Bosch és psicòloga especialitzada en maternitat, paternitat i criança. Segueix-la a les seves xarxes.[/info]
[newsletter-criar][ficentrareport]