Rebre la notícia que el bebè d’una amiga, germana o companya de feina ha mort abans de néixer o en els primers dies o setmanes de vida ens confronta, sovint amb el tabú i la por. Davant la incomoditat, sovint recorrem a frases fetes o al silenci.
El 15 d'octubre és el dia del dol gestacional, perinatal i neonatal i el pòdcast Un dia més ha fet un capítol especial amb les psicoterapeutes Noelia Sánchez i Maria Sàbat, que ens ajuden a entendre com acompanyar des de la validació i l’empatia real.
La mort d’un bebè durant l’embaràs o en el moment del part és una de les experiències més devastadores que pot viure una família. I moltes vegades, la resposta de l’entorn no està a l’altura. La majoria de vegades per falta d’eines -perquè no ens han educat per afrontar la mort d'un fill petit-, però la societat tendeix a girar la mirada o a intentar "consolar" de maneres que acaben generant un dolor afegit.
El perill de les frases que minimitzen el dolor
"Sou joves", "ja en tindreu un altre", "ja passarà", "millor ara que més endavant". Aquestes són algunes de les frases que la psicoterapeuta Noelia Sánchez va haver d'escoltar quan, fa 15 anys, la seva filla Cora va morir cap al final de l'embaràs.
L’error d’aquestes respostes rau en el fet que intenten esborrar el dolor de cop, sense entendre que, en fer-ho, també s'esborra el bebè. Com recorda la Noelia: "Si em negaven el dolor, em negaven l’amor cap a la Cora". Quan l'entorn intenta avançar pàgina ràpidament, la mare o la parella se senten profundament incompreses i aïllades. Negar la dimensió de la pèrdua no alleuja la tristesa; només la fa més solitària.
Existeix la falsa creença que quant més d'hora es produeix una pèrdua gestacional, menys dolorosa hauria de ser. Tanmateix, la psicologia perinatal ens recorda que l'amor i el vincle no depenen del temps, sinó del sentit que cada família dona al seu projecte de vida.
La violència obstètrica i el pes de l'inici
L'acompanyament que rep una família quan perd el seu nadó comença a l'hospital. L'inici d'un dol gestacional comença amb un diagnòstic o amb un part, i l'actitud dels professionals mèdics defineix en gran mesura el camí que vindrà després.
La Maria Sàbat ho explica clarament: "Una experiència de part respectada —encara que sigui un part sense vida— pot canviar-ho tot". Segons la terapeuta, quan la mare i la família són tractades amb humanitat, sensibilitat i respecte, quan se'ls permet sostenir la criatura i acomiadar-se'n amb amor, el dolor no desapareix, però s'obren espais perquè l'amor no quedi administrat ni colgat per la fredor o el trauma.
En el seu cas, ella es dedicava a acompanyar famílies que havien passat per una situació traumàtica com és la pèrdua d'un fill, quan li va tocar a ella. I a la setmana 20 d'embaràs li van dir que el Bruc tenia unes anomalies molt greus incompatibles amb la vida i vam decidir apostar per la interrupció legal d’embaràs. "En aquest cas jo era una privilegiada perquè tenia coneixement i xarxa, sabia com fer-ho".
Per contra, les pràctiques deshumanitzades o la falta d'empatia mèdica actuen com una violència obstètrica que pot deixar seqüeles traumàtiques durant anys. Hi ha famílies que ni tan sols s'han pogut acomiadar del seu bebè mort i això fa que transitar el dol sigui encara més dur.
Com podem acompanyar de forma respectuosa?
Quan una prova d'embaràs dona positiu, no només comença a créixer una criatura; comença a construir-se tot un projecte de futur. S'imaginen nits, passejades, nom, canvis a la llar i tota una vida en família. Per això, quan un embaràs s’atura —ja sigui a la setmana 6, a la 20 o a terme—, el que es trenca no és només una gestació: es trenca el futur.
Acompanyar algú en dol gestacional no requereix grans discursos ni solucions màgiques, sinó una presència sostinguda i humana. Les expertes resumeixen en aquestes claus com estar a l'altura:
- Reconeix la criatura i la maternitat/paternitat: valida que aquella persona és mare o pare d'aquell bebè, independentment de les setmanes de gestació. Potser el va perdre de cinc setmanes però darrere hi havia anys buscant-lo. "Ni l’amor ni el dolor es compten amb setmanes gestacionals ni amb anys de vida viscuts".
- Utilitza el nom de la criatura si en tenia.
- Evita donar consells o buscar la part positiva: no hi ha res de positiu en la mort d’un fill. Està bé dir simplement: "No sé què dir, però estic aquí amb tu".
- Ofereix ajuda concreta i pràctica: en lloc de dir "qualsevol cosa em dius", ofereix coses específiques com portar el dinar, fer la compra o cuidar dels altres fills si n'hi ha.
- Mantingues la presència en el temps: el dol no s'acaba quan passa un mes. Recorda les dates importants i pregunta com està la persona quan hagin passat setmanes o mesos.
Com resumeixen Noelia Sánchez i Maria Sàbat, la millor resposta davant d'una mare que acaba de perdre el seu bebè s'acosta a una mirada, una abraçada sincera i unes paraules senzilles: "Em sap greu. Cuida't, dona't temps i estic aquí per al que necessitis".
