Abans de començar, cal esclarir alguns criteris i saber que les joguines i els materials els podem donar, vendre o llençar. És millor fer selecció i anar suprimint en cada canvi d’estació perquè els nostres fills adoptin el costum de deixar anar, que no pas posar-nos a llençar de sobte i dràsticament. Jo ho vaig fer un dia de cop i va ser un drama. Mai més.
També ajuda molt establir un criteri. Si no ho fan servir (perquè no els hi agrada o és de més petits) i ens ho ocupa lloc, ho suprimim. Cadascú que trobi el seu criteri. I, per fer tries més encertades en el procés de suprimir, el gran truc dels professionals és preguntar-se “amb quines joguines i materials volem viure” en lloc de “què llenço”. Ajuda enormement a la focalització i a agafar velocitat.
Per poder suprimir sense bloquejar-nos
Llençar joguines en bon estat trenca el cor. Val la pena saber a qui ho donarem abans de fer la neteja, i ens serà més fàcil desprendre-nos-en. És molt diferent dir “ja no jugues amb això, ho podem llençar?” que “aquestes joguines de quan eres petit, les podem regalar al Pauet (per exemple), que naixerà aviat i no en té?”.
Tenir clar que sempre entren joguines que ens regalen o n’acabem comprant (aniversaris, cosinets, amics, Nadal….). Que no es quedaran sense res per jugar. A més, sempre tenim el recurs d’agafar en préstec jocs i llibres de la biblioteca pública.
I tinguem clar també que és beneficiós per als nostres fills saber quins joguines tenen. De vegades no saben ni què hi ha al fons o a dalt de tot de l’armari. És millor jugar amb poc que tenir massa cosa a disposició o a la vista, que els atabala (i tenim més cosa a recollir després). És millor per al seu desplegament tenir poc però variat.
Tolerar la indecisió
És cert que algunes joguines tenen èpoques. Durant un temps no els hi fan cas, i després no paren de jugar-hi. Si sospitem que aquest pot ser el cas, podem posar-les “en quarentena”. Els hi donem un trimestre o dos i després decidim. Si els nostres fills són prou grans, a partir de 7 anys, els ho podem proposar. “Juga amb això un parell de setmanes i després em dius si ho conservem o ho donem a tal persona”. És important dir a qui, perquè això els desbloqueja la necessitat de retenir i conservar “perquè és meu”.
Per anar acabant: buidar ràpid
Intentem que les joguines per donar o vendre no s’acumulin a l’entrada o al garatge. Donem-nos uns dies com a màxim perquè no s’estanqui l’energia i no ajornem les tasques a fer. I per evitar el remordiment i tornar a repescar joguines de la bossa!
Per mantenir l’ordre: evitar l’acumulació
Quan ens arribin joguines noves o toqui comprar-ne, pensem bé si tenim lloc per desar-les i si realment les volem. De vegades ens construïm una fantasia idíl·lica al voltant d’una joguina quan en realitat no els ha interessat mai i no té pinta que els hi hagi d’interessar. Ens podem preguntar: això ho compraria?
