Carla Olaortua, més coneguda pel seu nom artístic Lali BeGood, estrena un nou àlbum titulat Quan ningú ens mira que ha fet de la mà de les seves dues filles, l'Emma i la Mila, de dotze i nou anys. Un treball íntim que tracta les coses quotidianes que poden passar a qualsevol casa amb criatures. 

El disc surt a la llum aquest divendres 16 d'octubre després de mesos, i fins i tot, anys de producció. En una entrevista amb Criar.cat, l'artista explica d'on va sorgir la idea de fer una producció musical en família i també tot el que amaga el nou treball. A més a més, molt aviat la podrem veure als escenaris amb un nou espectacle familiar. 

Què podem trobar en el nou àlbum, Quan ningú ens mira? 
Aquest nou àlbum és un àlbum molt diferent del que sempre he fet i del que jo he vist en general en el món del familiar. És un àlbum que té aquesta bidireccionalitat amb les nenes, perquè, la meva filla també és molt artística i vam començar així a fer cançons sense cap objectiu i llavors vaig dir, ostres! En podem fer alguna cosa!

Com el definiries el treball una vegada acabat?
El que el defineix és aquesta mirada molt autèntica cap a dins i també des de diversos punts de vista. És a dir, tens els punts de vista dels petits -tinc una nena de nou anys i una de dotze- estic jo... Llavors el què parla és de les coses que ens passen a totes les famílies, la realitat quotidiana. 

Què vols aconseguir amb això? 
Al final és interpel·lar. Quan treballes amb insights, que són coses que es passen a totes dins de casa i també el títol Quan ningú ens mira, és allò que fem quan estem a casa nostra no? Des de l'estrès diari que t'aporta la societat, passant pels moments de la dutxa, -el típic nen petit que no es vol dutxar-, Guilla Pudenta, o el moment de l'en cotxe de 'quan arribarem'. Hi ha molts moments que crec que la gent es pot identificar molt amb el que ens passa en general.

Com neix la idea de fer partícips a les teves filles? Fins i tot hi posen alguna veu.
Bueno, jo no ho volia. Quan tu et dediques a la música, vius d'això i involucres a infants ho has de fer amb molta cura i realment jo no volia però la meva filla petita és molt cantaire, ens vam posar a fer pianos juntes, llavors van començar a sortir idees i va ser com molt orgànic. 

Osigui que tu realment no volies. 
No volia, no (riu). Però és veritat que com a artista familiar en nodreixes molt del que vius a casa no però clar, fer participar els infants que potser després es cansaran i no vols forçar. Però, realment ha sigut tot molt orgànic i molt bonic. 

I elles, què hi diuen?
En són conscients però alhora no perquè jo com a mare no m'agrada exposar molt als infants i per exemple dels vídeos que estem publicant ara a Instagram del procés de creació elles no en són conscients perquè a més a més no tenen mòbil ni en tindran amb molt de temps. Però, en canvi, la part artística l'hem gaudit molt: des d'escriure les lletres juntes, a gravar a l'estudi, inspirar-nos en coses que hem fet al piano. A més a més han tornat a escoltar els temes i han dit si els agradava o no i han decidit canvis si no els agradava alguna cosa. Perquè estan implicades. 

De la part a les xarxes socials comentes que no en són conscients però del fet que s'estrena el disc que heu fet conjuntament, sí? 
Sí sí, i també hem treballat les portades perquè volia que fossin digitals però les volia fer amb elles no? I llavors hem fet un collage i les hem anat fent sobretot durant els mesos d'estiu. El que volia era que tinguessin l'experiència i el context de poder fer coses creatives que els encanta, sabent que seria un disc, però sense l'exposició a mitjans ni a la xarxa.

I com ha estat aquesta producció, com a mare i artista alhora? 
Ha sigut molt bonic i ara quan ja el veus acabat i tot i dius: 'ostres!' No diria que ens hem inventat alguna cosa, però realment és una sensació de dir que això que hem fet és nou, no ho havia vist mai. I també ha sigut el fet de treure't la pressió de l'adult i pensar que ja sortirà quan surti. Pensa que les primeres gravacions les vaig fer fa tres anys. Hem prioritzat que fos molt orgànic i autèntic sense la pressió dels timings de l'artista. 

En el disc també s'inclouen petits fragments d'àudios de les teves filles, entre una cançó i una altra. Què són exactament? 
Aquesta idea sí que la tenia clara. Jo volia que fos un àlbum familiar però també conceptual, que tampoc no se'n fan. Volia que inclogués escenes sonores autèntiques, -no n'hi ha de recreades- de vivències de casa. El disc obra buscant els mitjons i sortint de casa, aquest moment de bogeria del matí, però després hi ha moments gravats des de fa tres anys o abans i la majoria enganxats al vol. Per exemple hi ha la primera vegada que la meva filla petita diu tata a la seva germana, i llavors aquest moment sonor precedeix la cançó Supergermanes que tracta d'això, de la relació entre germanes. 

Una aposta entranyable. Amb quina cançó et quedaries? 
Intenta ser entranyable, perquè realment, els nens al final ho són. Jo crec que els pares poden sentir en aquestes escenes la seva pròpia vida, o sigui, el que et passa a casa. És molt difícil triar una cançó perquè van evolucionant sense que tu puguis fer-hi res. Però ara per exemple Guilla Pudenta, que és la d'anar a la dutxa és una cançó que a la gent li encanta i jo vaig tenir els meus dubtes de si era massa estranya. Després hi ha una altra que és electrònica, perquè també hem ficat electrònica, però per nens, i feta amb nens. I per mi la de No vui na dormir és un 'catxondeo padre' perquè emula aquest moment de quan ja no pots més, que el nen entre en el bucle i no dorm i tu pensant que això quan s'acaba. Tot des del cuidado i des de l'amor. 

Musicalment el disc també és molt variat. 
La meva música sempre ha sigut molt variada, he intentat tocar tots els pals perquè jo fa molts anys que ho explico i dic, que els nens, igual que el paladar, s'educa. Llavors, per mi, que la meva música sigui multi estil, que ho ha sigut des dels inicis, des que vaig començar el 2009, per mi és important, perquè és important que escoltin de tot: des de pop, urban, ska, funky, en aquest disc hi ha de tot, hi ha funky, hi ha vals, hi ha soul, hi ha electrònica, hi ha folk.

El disc ve acompanyat d'un nou espectacle familiar. Què ens pots explicar? 
L'espectacle està en creació, està molt al cap i l'estètica serà molt a l'estil La Cubana, molt de bon rotllo. Serà un espectacle que inclourà el disc però també altres cançons. 

Les teves filles hi participaran? 
No, igual que et dic el tema de l'exposició a les xarxes, tampoc vull obligar a cap nena a venir a treballar amb mi cada cap de setmana. Llavors estem mirant la manera d'integrar les seves veus i com adaptem la part sonora en un directe. 

Quan parlem de la Lali BeGood a molts encara ens ve al cap la cançó de La vida secreta de les formigues del 2018. Com has evolucionat com a artista?
Realment som esclaus de l'algoritme. Aquella cançó es va fer l'any 2016 i jo ja sabia que ho anava a petar però no acabava de fer-ho. Llavors, l'any 2018 va entrar al disc i durant la pandèmia l'any 2020 va ser quan més gent la va escoltar. La meva música ha evolucionat amb les meves filles. L'any 2019 vaig començar a fer audiocontes i música de molts petits i ara ja fa bastant temps que estic fent una franja d'entre 6 a 12 anys, l'edat que tenen les meves filles. Potser quan es facin grans ho hauré de deixar (riu). 

Hi has pensat en el futur? 
Jo vaig fent. La vida em va portant ​​​​​​​i jo intento fer el que crec i el que em mou, amb més dificultats o menys però jo ja feia música per adults abans. 

Música sempre en català? 
Català majoritàriament, però també escric en castellà, en anglès, en italià. Per a mi els idiomes són cultura i m'agrada bastant deslligar-ho de la política. Però majoritàriament canto en català.

Teniu l'espectacle a mitges però ja sabem on et podrem veure? 
Estem treballant-hi, però si tot va bé pels volts de Nadal estem parlant amb una sala de Manresa per poder estrenar i de cara al 2027 fer la gira.