T’agrada viatjar però, des que has tingut un nadó, segur que ja has sentit alguna vegada la famosa frase: «Ara s’han acabat els viatges».
Però la realitat és una altra. Amb l’arribada d’un nadó es pot continuar viatjant perfectament. El que sí que canvia és la manera de fer-ho. Allò que abans es resolia amb una motxilla i una mica d’improvisació ara sembla requerir una planificació molt més acurada. Sorgeixen dubtes sobre els horaris, les migdiades, l’alimentació, el son o la quantitat de coses que sembla necessari portar.
Però, sovint, la dificultat no és tant el viatge en si com les expectatives que tenim sobre com hauria de ser. Els fills i les filles no posen fi als viatges, sinó que ens conviden a descobrir una nova manera de viatjar: més pausada, més flexible i més conscient.
Superant la por
Una de les preocupacions més habituals és que alguna cosa no surti bé. Quan tenim un fill o una filla, augmenta la responsabilitat i també la necessitat de tenir-ho tot controlat.
Un primer pas que ens pot ajudar a superar aquesta por de viatjar per primer cop amb el nostre nadó és planificar un viatge senzill: una destinació propera, un lloc que ja coneixem o una escapada de pocs dies. No perquè el nadó no pugui fer un viatge més llarg, sinó perquè tots necessitem temps per adaptar-nos a aquesta nova manera de viatjar.
De fet, moltes famílies descobreixen que el primer viatge acaba sent molt més fàcil del que havien imaginat.
Els comentaris de l’entorn
«És massa petit.» «No se’n recordarà.» «Ja viatjareu quan sigui més gran». Són comentaris que moltes famílies reben amb bona intenció, però que sovint alimenten els dubtes.
És cert que el nadó no recordarà aquella destinació quan sigui gran. Però viatjar no consisteix només a acumular records. Viatjar és compartir experiències, descobrir el món plegats i construir moments que formaran part de la història familiar.
La maleta perfecta no existeix
Per a moltes famílies, preparar la maleta es converteix gairebé en una operació logística. La sensació és que qualsevol cosa que oblidem pot transformar-se en un problema enorme. Però intentar preveure totes les situacions possibles acostuma a generar més estrès que tranquil·litat.
És cert que cal organitzar-se una mica més, però també convé recordar que la majoria de destinacions disposen dels recursos bàsics que necessita un nadó.
Viatjar lleuger aporta molta més comoditat que carregar objectes que probablement no acabarem utilitzant. I si ens oblidem d’alguna cosa important, el més habitual és que la puguem aconseguir fàcilment al destí.
Adaptar les expectatives
Un dels errors més freqüents és intentar mantenir el mateix ritme de viatge que abans.
Els nadons tenen les seves pròpies necessitats i els seus propis ritmes. Necessiten descans, pauses i flexibilitat. Quan intentem encaixar-los en un itinerari massa exigent, apareixen el cansament i la frustració.
En canvi, quan adaptem el viatge al ritme del nadó, desapareix bona part de la pressió. Potser no visitarem tants llocs ni aprofitarem cada hora del dia, però un viatge no és millor per la quantitat de coses que fem, sinó per com les vivim.
De vegades, els records més especials neixen precisament d’aquests moments tranquils que abans hauríem passat per alt.
Més enllà del destí
Sovint pensem que un bon viatge és aquell en què hem vist molts llocs o hem aprofitat cada minut. Però quan viatgem amb els nostres fills i filles descobrim una altra manera de moure’ns pel món. Una manera més pausada, més present i més conscient.
Els nens i nenes ens conviden a aturar-nos, a observar detalls que abans ens passaven desapercebuts i a gaudir més del camí que no pas de la destinació. Ens recorden que les grans experiències es troben en les petites coses.
Potser hi haurà més pauses, menys improvisació i algun imprevist. Però també hi haurà noves experiències, moments compartits i la satisfacció de comprovar que continuar viatjant en família és possible. Perquè viatjar no s’acaba quan neix un fill o filla. Simplement, comença una nova manera de fer-lo.
