Per Nadal no ha rebut les joguines que esperava? El joc que li han regalat no és com se l'havia imaginat? Quan no reben els regals que esperaven, pot aparèixer un intens sentiment de frustració que els infants, sovint, expressen amb tota la contundència pròpia de l'etapa madurativa que travessen. 

Sovint, les persones adultes no sabem com reaccionar en aquesta situació, ni tan sols què dir a la nostra criatura. I encara menys quan el regal és d'algú de la família i tenim por de ferir sensibilitats. Com podem acompanyar la frustració? Són consells dels psicòlegs Roger Aranda i Elisenda Pascual: 

• El primer que cal és empatitzar i normalitzar la situació. La frustració és un sentiment legítim, la podem sentir grans i petits en moments en què les expectatives superen la realitat. Tothom pot identificar-s'hi, i simplement ens cal empatitzar amb la importància que pot tenir la joguina per al nostre fill/a. No minimitzis el que sent, potser no entens el perquè, però no cal compartir-ho per acompanyar-ho. Si li afegim el fet que els infants no tenen encara els recursos per regular aquesta emoció que de per si és molt intensa, és totalment normal que pugui haver-hi mostres d'enuig o de tristesa. 
   
• Permet que expressi la frustració de forma adequada. Ets l'adult i tens recursos per acompanyar-ho. Quan aparegui el malestar ofereix-li la possibilitat d'acollir-lo als braços, estar al seu costat, anar a passejar per parlar-ne, etc. Cal ser al seu costat, però no hem de reprimir o tallar el malestar dient "no ploris" o bé animant-lo amb un fals missatge positiu perquè això li pot generar unes expectatives errònies. 
   
• No utilitzis recursos evitatius: no es tracta de distreure'l d'aquesta emoció, sinó de donar-li recursos per sostenir-la, parant-hi atenció, validant-la i oferint acompanyament. No busquis compensar-ho o crear noves expectatives per calmar el malestar. Això pot emmascarar l'emoció i resoldre momentàniament el problema, però no l'ajudarà a tenir recursos per autoregular-se.  

• Educar en la frustració: no sempre es pot tenir el que un/a vol. La pèrdua es tolera i s'integra amb pèrdues. Si a casa no viu moments de derrota o frustració, sempre acompanyats és clar, li costarà més tolerar-ho perquè integrarà que de normal guanya o aconsegueix el que vol. 
   
• Ser un bon model en la frustració: no podem pretendre que els petits de la casa aprenguin a frustrar-se si m'altero i perdo els papers quan em frustro o perdo jo. A vegades tenim la sensació que no hi son, però ho veuen i ho senten tot. En aquest sentit, evitem elogiar en excés les victòries i sobretot fer burla de les derrotes. 
   
• Evita o regula els catàlegs/anuncis de joguines: els anuncis de publicitat volen mostrar la millor cara del producte, cuiden fins l'últim detall perquè es pugui vendre i fins i tot retoquen la imatge, hi posen efectes en postproducció o creen un escenari i ambient fictici.

Totes les imatges publicitàries es retoquen per millorar la il·luminació, el color, treure imperfeccions o crear nous mons encara que poc tingui a veure amb la realitat que després comprem. I tot i que el retoc abusiu o les ficcions animades sense especificar-ho es consideren publicitat enganyosa segons la llei General de Publicitat, hi ha una línia ben fina entre tot plegat. Evidentment, el decalatge entre ficció i realitat pot fer augmentar la frustració dels nostres fills.