Catalunya té una taxa d'induccions del 34%, superior al 10% recomanat per l'OMS. Segons expliquen des de l'ALPACC, Associació de Llevadores del part a casa de Catalunya, la inducció dobla el risc de cesària i augmenta un 50% el part instrumentalitzat.
És per aquest motiu que han creat una guia on demanen replantejar els actuals protocols d'inducció als hospitals catalans. En quines situacions sí que és recomanable una inducció i quines no són un criteri? Ens ho expliquen a Criar.cat.
Motius clínicament recomanables per a una inducció, segons l'ALPACC:
- Preeclàmpsia.
- Colèstasis no controlada.
- Patologies que cursen amb presència d'anticossos.
- Qualsevol malaltia que no es pugui tractar fins que el nadó hagi nascut.
Quines situacions per sí mateixes no són un criteri d'inducció, segons l'ALPACC?
- Un bebè de natges.
- Part precipitat previ.
- Un bebè petit (PEG).
- Un bebè amb creixement intrauterí retardat (CIR).
- Un bebè gran.
- Un embaràs múltiple.
- Petició materna.
Quines preguntes recomanen fer des de l'ALPACC quan es planteja una inducció?
- Quins són els beneficis de la inducció per al meu cas en particular?
- Quins són els riscos de la inducció?
- Quin és el percentatge d'induccions en aquest hospital? I d'aquestes quantes acaben en cesària o part instrumentalitzat?
- Quins mètodes m'oferiu per induir el part en el meu cas en particular?
- Quines alternatives tinc a la inducció?
