[inicicentrareport]Està clar que el joc té múltiples beneficis pels infants, estimula el desenvolupament cerebral, millora la intel·ligència, fomenta el pensament creatiu, entre moltíssimes altres coses... però hem d'acompanyar el joc com a persones adultes? Com ho hem de fer?

Sovint pot passar que quan ens posem a jugar amb les nostres criatures no els agradi la manera en la qual juguem amb elles, o bé al contrari, que creguis que no sàpiguen jugar sols, que tinguis por que s'avorreixin, que els sobreestimuli sense voler-ho. 

La nova guia de la pedagoga Heike Freire en dona algunes claus per convertir-nos en guardianes del joc, és a dir buscar temps i espai per connectar amb les nostres criatures i ajudar-les en el seu desenvolupament mitjançant el joc. 

[GotaVerdaPle]Observar el seu joc: En aquest sentit explica que cal observar el joc en sí i en concret el seu joc, i la millor manera de fer-ho és observant. Pensar en què estan aprenent, en les coses que el motiven, les emocions que desenvolupa...

[GotaVerdaPle]Respectar el silenci és un altre punt clau principal. Segons explica Heike Freire, sovint les adultes volem posar nom a tot i accelerar el seu procés de desenvolupament i d'aquesta manera, sense voler-ho, impedim el desenvolupament dels sentits i de l'experiència. 

[GotaVerdaPle]No intentis controlar el joc, deixa que tot flueixi. Si una criatura no està desenvolupant la capacitat que creus que hauria de desenvolupar és perquè encara no està preparat. Deixar fluir el joc és un exercici de confiança: el joc actua de forma lenta sobre els ciments d'aquesta criatura. 

[noticia]888[/noticia]
[GotaVerdaPle]Allibera't del judici: Les criatures s'estan construint i els judicis que fem poden afectar-los durant tota la vida. Si els diem: "mira que maldestre que ets!", o ja directament les anomenem per un altre adjectiu, no només es paralitza el joc sinó que es pot convertir en una profecia autocomplida. 

[GotaVerdaPle]Permet que s'avorreixi: Quan més els solucionem el "problema" de l'avorriment, més dependrà de nosaltres i entrarem així en un cercle viciós. A poc a poc aprendran a gestionar el seu avorriment i es convertiran en persones autònomes capaces de crear les seves alegries. 

[GotaVerdaPle]Deixa que s'arrisqui: assumint riscos les criatures desenvolupen les capacitats necessàries per solucionar problemes amb els quals es trobaran a la vida. Aquestes experiències els permeten comprendre com funciona el món, com funciona el seu cos i com funciona allò que els agrada i treballen la seva pròpia capacitat per gestionar aquests riscos. 

[noticia]859[/noticia]
[ficentrareport]