Com es decideix com serà un parc infantil, quan cal canviar les peces d'un gronxador o quins nous jocs cal incorporar. Aquestes qüestions, que podrien tenir una resposta tristament eixuta en altres moments, a Barcelona s'han volgut respondre de manera profundament tècnica, els darrers anys. S'han col·locat polseres mesuradores de l'activitat als canells dels nens, s'han instal·lat botons per saber la temperatura dels tobogans, s'han establert sensors de pas als accessos a les zones de joc i s'han fet gairebé 10.000 enquestes a adults i infants. Tot plegat és part d'una diagnosi àmplia -"pionera al sud d'Europa"- per conèixer a fons aquell lloc de trobada insalvable quan ets -o tens- canalla: els parcs.

De fet, l'última novetat del pla de l'Ajuntament és la incorporació d'un nou sistema per acabar de mesurar com és el dia a dia a diverses zones de joc. S'instal·laran 20 sensors de volumetria a diferents parcs cada mes. El consistori explica que aquests dispositius no graven imatges ni sons, però permeten extreure dades com el rang d'edat dels usuaris -a partir de la mida que detecta- o la durada, les franges horàries d'ús o quins jocs prefereix. 

En l'anàlisi que està fent el consistori s'inclou també saber, per exemple, com es valoren les noves ombres col·locades durant els pitjors mesos pel que fa a la calor. La idea d'instal·lar tendals al sostre d'alguns punts de joc per evitar l'impacte del sol -una pràctica cada vegada més estesa arreu de l'Estat- és una de les claus de les darreres enquestes que s'estan fent. 

És amb tota aquesta informació com es decideixen les accions que després arriben als parcs, assegura l'Ajuntament en un comunicat sobre el tema. Primer arriben les dades, i després les decisions. La versió municipal subratlla que això els permet saber quan cal fer manteniment d'algun element de joc concret o quines són les principals atraccions dels parcs, tant en ús com en popularitat.

Més de mitja hora al dia als parcs infantils

Entre les principals conclusions que tenen sobre la taula, ara se sap que als parcs barcelonins la majoria d'usuaris hi passen més de mitja hora al dia, que el 90% de nens i el 85% d'adults assegura que conversa amb altra gent quan hi és o que els elements de joc preferits per la canalla són "l'estructura multijoc", els gronxadors i el tobogan. A més, tot i ser poc instal·lats, també es demanen molt els saltadors i les tirolines. Això situa els parcs infantils com "un element vertebrador i cohesionador del barri" i com un espai que "potencia la vida comunitària", estableixen des del consistori.