Aquest dimecres 11 de novembre hi ha convocada una vaga general. És possible que els infants notin que el dia a dia és una mica diferent: potser ells no van a l'escola, alguns pares i mares no van a treballar, hi ha botigues tancades, menys activitat en alguns serveis o persones que es manifesten al carrer.
Davant d’aquestes situacions, és habitual que sorgeixin preguntes. I, lluny d’evitar-les, els experts apunten que és un bon moment podem aprofitar l’ocasió i parlar amb els infants de drets, justícia, desigualtats, treball i participació ciutadana.
No cal fer grans explicacions ni donar totes les respostes. Podem començar escoltant què saben, què han vist i què els genera curiositat. També és important explicar-los que hi pot haver diferents opinions sobre una mateixa situació i que podem escoltar-les, contrastar-les i construir el nostre propi criteri. Però com els expliquem què és una vaga general? Quines paraules podem fer servir perquè ho entenguin?
1. Què és una vaga general?
Podem explicar-los que una vagal és la interrupció col·lectiva i concertada de l'activitat laboral que afecta la majoria de sectors econòmics (tant públics com privats) d'una ciutat, regió o país i que s'utilitza per reclamar millores o expressar el seu desacord amb alguna situació.
- Proposta: “Una vaga és una manera que tenen les persones de dir que hi ha alguna cosa que no els sembla justa o que voldrien que canviés. Per això, decideixen no anar a treballar durant un temps i fer visible la seva reivindicació. Quan ho fan moltes persones de diferents feines alhora, en diem vaga general.”
2. Per què es fa una vaga?
Explicar alguns motius amb exemples propers:
- Per demanar sous més justos.
- Per tenir millors condicions de treball.
- Per reclamar més drets.
- Per demanar que tothom pugui tenir un habitatge digne.
- Per defensar uns serveis públics de qualitat.
3. Per què hi ha gent al carrer amb pancartes?
Durant una vaga general és habitual que hi hagi manifestacions i concentracions. Els infants poden sorprendre’s de veure tanta gent reunida o sentir consignes al carrer. Podem explicar-los que manifestar-se és un dret i que les persones poden expressar les seves opinions de manera pacífica.
- Proposta: “Quan molta gent pensa que una situació hauria de canviar, de vegades es posa d’acord per sortir al carrer i explicar què reclama. Les pancartes i les manifestacions serveixen per fer visibles aquestes demandes i aconseguir que més persones les coneguin.”
4. Per què algunes persones fan vaga i d’altres no?
És una bona oportunitat per parlar de llibertat, respecte i diversitat d’opinions. Podem explicar que la vaga és un dret dels treballadors i que cadascú decideix lliurement si s’hi suma o no. També podem explicar que hi ha diferents maneres de protestar: manifestacions, concentracions, pancartes o reivindicacions públiques.
- Proposta: “Fer vaga és un dret, però ningú no està obligat a fer-ne. Hi ha persones que decideixen participar-hi perquè comparteixen les reivindicacions i d’altres que prefereixen anar a treballar. No tothom pensa igual i és important respectar les decisions dels altres.”
5. Què reclamen les persones que fan vaga?
La vaga general de l’11 de novembre és una oportunitat per parlar de les condicions de vida de les persones i de les dificultats que poden tenir les famílies. Entre les reivindicacions que es posen sobre la taula hi ha qüestions com l’accés a un habitatge digne, unes condicions laborals justes i la defensa dels drets socials. Podem aprofitar-ho per preguntar-los què creuen que necessita una família per viure bé
- Proposta: “Hi ha persones que demanen poder tenir una feina amb un sou just, trobar una casa on viure sense haver de pagar massa diners o tenir serveis públics que ajudin tothom. Volen que les condicions de vida siguin millors per a les persones i les famílies.”
6. Les vagues serveixen per canviar les coses?
És possible que els infants vulguin saber si fer vaga serveix realment per aconseguir allò que es demana.
- Proposta: “Una vaga és una manera de fer pressió perquè les persones que poden prendre decisions escoltin les reivindicacions. De vegades ajuda a aconseguir canvis i d’altres no s’aconsegueix tot el que es demana. Però és una manera que tenen les persones d’organitzar-se i defensar els seus drets.”
A partir de quina edat en podem parlar?
- 3-5 anys: explicacions molt senzilles i vinculades al que veuen.
- 6-8 anys: parlar de drets, normes i situacions que poden ser injustes.
- 9-12 anys: introduir conceptes com sindicats, drets laborals, desigualtats i participació social.
- A partir de 12 anys: aprofundir en les reivindicacions, els diferents punts de vista i el debat social.
Participa-hi. Durant tota la jornada s'han organitzat diferents piquets familiars a barris de Barcelona i altres ciutats amb tallers de pancartes i jocs perquè els més petits s'impliquin en l'aturada.
Convida'ls a reflexionar. Els pots preguntar si es sembla just? Què creu que podem fer quan una cosa no funciona o per què és important escotar la resta- Perquè entendre què passa al món, fer preguntes i aprendre a pensar críticament també forma part de créixer i construir una infància amb consciència social.
