És un d'aquells malsons que cap mare ni cap pare vol ni tan sols imaginar, però que malauradament passa: una rutina canviada, un nivell d'estrès o d'esgotament extrem i una distracció de segons que pot acabar en tragèdia. Conegut mèdicament com la síndrome del nadó oblidat, aquest fenomen ha costat la vida a almenys set infants a l'estat espanyol en els darrers anys (tres dels quals en els últims dos anys) a causa de cops de calor per haver quedat tancats al cotxe.
Per tal de posar fi a aquestes tragèdies evitables, el Parlament Europeu ha fet un pas definitiu: la Unió Europea obligarà a instal·lar sistemes de detecció de presència infantil en tots els vehicles nous (turismes, furgonetes i vehicles comercials lleugers).
Què diu la nova normativa?
La mesura s'ha après a través d'una esmena a l'anomenat Òmnibus d'Automoció i estableix que els cotxes hauran d'incorporar un sistema capaç de detectar si un infant es queda a l'habitacle quan el vehicle s'apaga o es tanca amb clau. Si és així, el cotxe emetrà una alerta eficaç i immediata al conductor.
Com recorden des de l'Eurocambra, avui dia els vehicles moderns ens avisen si ens deixem els llums encesos, la clau posada o si no ens posem el cinturó. Semblava incomprensible, doncs, que la tecnologia no s'utilitzés per protegir la vida dels més petits.
Quan s'aplicarà?
El calendari previst per a la posada en marxa de la mesura encara ha de fer el seu recorregut fins a poder-se aplicar. La Comissió Europea concretarà els requisits tècnics en els sis mesos posteriors a l'aprovació del reglament internacional de les Nacions Unides sobre aquesta matèria. Si aquest acord internacional no s'assoleix abans d'acabar el 2028, la mateixa UE aprovarà les seves pròpies regles com a màxim el 30 de juny de 2029.
La norma no imposarà un mecanisme concret, sinó que donarà llibertat als fabricants de vehicles perquè triïn la tecnologia més adequada (sensors de pes, càmeres interiors, detectors de moviment o de respiració, etc.).
Què és la síndrome del nadó oblidat?
Des de la psicologia i la neurociència s'ha explicat àmpliament que aquests episodis no tenen a veure amb la falta d'estimació o de cura cap als fills, si no amb un error de la memòria de treball del cervell provocat pel cansament acumulat, la privació de son, l'estrès o una alteració involuntària de la rutina diària (per exemple, quan un progenitor que no sol portar la criatura a la llar d'infants ho ha de fer un dia concret).
