[inicicentrareport]"Criar és acollir, escoltar, dignificar i ajudar a qüestionar", assegura Marta Bosch Codina, especialista en criança i fundadora de Fem Escola. "No es pot parlar de criança si no se sosté, també, tot l'entorn de la criatura", afirma.

Si no ens ho treballem, sempre projectarem la nostra història a les nostres criatures. Però, per què? "Quan naixem som amor pur i ens entreguem a uns pares en un context històric, social i cultural concret. Depenent de com aquests ens tractin, serem igual que ells van ser a partir de com els van tractar", explica.

I això és irreversible? Sempre estarem condicionats per com va ser la nostra primera relació? "Si ens ho treballem, no. I treballar-nos-ho vol dir, per començar, prendre consciència i entendre - que no justificar- per què som com som i per què actuem com actuem, i, sobretot, per què qui ens va portar en aquest món és com és i actua com actua", assegura.

"Només ets adult quan pots mirar als ulls els teus pares, veure'ls com uns iguals, abraçar el seu bagatge, que en definitiva és el teu, i prendre'n consciència per poder ser responsable de la teva vida pròpia", confirma.

"Tot allò que ens va passar quan érem petites, va tenir un impacte en nosaltres i sovint ens condiciona quan som grans, tot i que moltes vegades no n'acabem de ser conscients. A mi em va ajudar molt netejar les ferides i enamorar-me de mi. Al capdavall, tots necessitem que ens dignifiquin. I si no hem estat maternats, és molt difícil que ens estimem incondicionalment", confessa. 

[noticia]810[/noticia]
I, sovint, el fet de maternar ens fa veure les nostres mares d'una altra manera. "Maternar és viure amb passió pels altres, amb empatia i intentant cobrir les seves necessitats i ajudant i facilitant que assoleixin les seves capacitats". Explica que ens hem d'estimar, cuidar i treballar. Però no sempre és senzill. Sovint, moltes dones ens oblidem de nosaltres mateixes.

[info]Llegeix l'entrevista sencera d'Aina Font Torra a Nació Manresa[/info]
[ficentrareport]