Aquests dies, la llet de fórmula i la seva regulació ocupen titulars i generen polèmiques. Tot plegat succeeix arran de l’actualització d’un projecte de llei que ha iniciat el Ministeri de Sanitat. El Ministeri ha posat sobre la taula la revisió de la normativa que regula els preparats per a lactants i, evidentment, la notícia ha generat reaccions, preocupació i, en alguns casos, titulars alarmistes que busquen la polèmica des de la crispació. 

Però què és aquest canvi? Quins aspectes cal conèixer per entendre la situació? Per comprendre tot plegat, cal començar pel principi. La llet de fórmula és un producte molt regulat pel que fa a la seva composició. Existeixen uns estàndards europeus i espanyols que en regulen estrictament la composició. Com que és un aliment destinat a una població especialment vulnerable i que pot constituir la font principal o exclusiva d’alimentació d’un nadó durant els primers mesos de vida, la seva composició, seguretat, comercialització i publicitat estan sotmeses a una regulació específica.

A Espanya, aquesta regulació es basa en el Reial decret 867/2008, que estableix els requisits esmentats anteriorment. El text és de l’any 2008 i és evident que, després de pràcticament vint anys, la regulació té alguns punts que han quedat obsolets i d’altres que cal millorar. És per això que el nou projecte del Ministeri de Sanitat planteja una actualització d’aquest marc, en un context europeu en què també s’han revisat les normes sobre aquests productes.

Com hem dit, la fórmula infantil és un aliment regulat, però també és un producte comercial. I aquí apareix una altra dimensió del debat: els diners.

La indústria de l’alimentació infantil mou quantitats econòmiques molt importants a escala mundial. Les empreses competeixen en un mercat en què les famílies compren un producte de consum recurrent, sovint durant mesos, i en què la confiança té un valor enorme. La composició, la marca, el preu, la distribució i la comunicació comercial formen part d’aquesta competència.

Ja sabem que la publicitat és especialment important en aquest àmbit. Les famílies no trien una fórmula en un buit informatiu: reben missatges de marques, professionals, xarxes socials, familiars i altres mares i pares…

I sí, la llei s’actualitzarà i el nou text introdueix algunes variacions que cal conèixer.

La primera diferència és l’ampliació de l’àmbit dels productes regulats. El projecte inclou els preparats per a lactants, els preparats de continuació, les begudes a base de llet i altres productes similars destinats a infants de curta edat, així com els aliments elaborats a base de cereals i els aliments infantils del 0 als 3 anys. D’aquesta manera, productes com les anomenades llets 3 i 4 quedaran sotmesos a una regulació més específica i la seva publicitat estarà prohibida.

La segona diferència és el reforç de les mesures contra la promoció indeguda per part dels professionals. No és ètic que els professionals de la salut recomanin una determinada marca de llet per interessos econòmics. Això vol dir que, quan una família demana llet artificial o cal oferir-ne a la criatura, el que ha de recomanar el professional és una fórmula adequada a l’edat de la criatura, sense referir-se a marques concretes. Si el professional rep diners per aquesta recomanació, aquesta deixa de ser neutral i planteja un clar conflicte d’interessos.

De la mateixa manera, els professionals sanitaris i les farmàcies no podran donar mostres de llet. Aquest punt ja formava part de la normativa del 2008, però actualment no sempre es compleix. I, de la mateixa manera, als centres de salut no podran ser visibles objectes —balances, bolígrafs, cartelleria…— amb els logotips de les marques.

Per què? Doncs perquè, encara que pensem que som lliures de decidir quina marca de llet artificial comprem i quina ens genera confiança, és fàcil entendre que, si veiem una determinada marca a la consulta del metge, això pot tenir un impacte en la nostra percepció i, per tant, en la decisió de compra.

El nou projecte parteix de la idea que aquestes mesures han estat insuficients i que cal adaptar-les a les noves formes de comercialització. Això inclou les estratègies digitals i el màrqueting amb influencers: les marques ja no es comuniquen només a través d’anuncis tradicionals, sinó també mitjançant xarxes socials, continguts patrocinats, clubs de famílies i altres formes de relació directa amb els consumidors…

De nou, aquesta publicitat es cola en el nostre dia a dia i pot influir en les nostres decisions sense que sempre siguem conscients que estem davant d’una comunicació comercial.

Per tot això, la discussió sobre la llet de fórmula no hauria d’enfocar-se una batalla entre la llet artificial i la lactància materna. El debat és més ampli: quin model d’alimentació infantil volem, quina informació reben les famílies i com garantim que les decisions sobre l’alimentació dels nadons no estiguin condicionades pels interessos comercials, la por o la desinformació.

En cap cas, aquesta normativa pretén pressionar les dones perquè alletin ni prohibir la llet de fórmula. La llet artificial existeix perquè hi ha famílies que la trien o que la necessiten, però la indústria té una responsabilitat en tot això de la qual no es pot eximir.