Avui comença la Setmana Mundial de la Lactància Materna que se celebra habitualment de l'1 al 7 d'agost. Es tracta d'un moviment d'abast mundial impulsat per WABA que promou i difon la importància de la lactància materna i del suport que necessiten les dones lactants arreu del món. Cada any, LactApp se suma a aquesta iniciativa promovent i organitzant activitats per donar visibilitat a la lactància materna, contribuir a normalitzar-la i oferir suport a les famílies.
Les principals preocupacions de les mares durant la lactància gairebé no coincideixen amb les prioritats de la recerca científica. Mentre les dones busquen respostes sobre dolor, crisi de lactància, tècnica d'alletament o baixa producció de llet, la major part dels estudis publicats se centren en la composició de la llet materna, els seus beneficis per a la salut o els factors que afavoreixen l'inici i la durada de la lactància. Aquesta és la principal conclusió de l'Informe LactApp 2026, publicat amb motiu de la Setmana Mundial de la Lactància Materna i elaborat en col·laboració amb Criar.cat.
Per primera vegada, l'informe compara les preocupacions reals de les mares amb l'agenda científica internacional per a respondre a una pregunta senzilla: està investigant la ciència el que realment preocupa les famílies?
Per a respondre-la, l'estudi analitza gairebé 4 milions de consultes realitzades en LactApp entre juny de 2023 i maig de 2026 —procedents de més de 8,3 milions de consultes registrades— i les compara amb milers d'articles científics publicats en PubMed durant el mateix període. El resultat revela una bretxa entre les necessitats de les mares i les prioritats de la recerca.
Dolor, somni i tècnica de lactància: els dubtes que més preocupen
Les crisis de lactància van ser, amb diferència, el principal motiu de consulta a LactApp, acumulant 658.752 visualitzacions entre juny de 2023 i maig de 2026. Les van seguir els dubtes sobre la tècnica de lactància (476.081 consultes), el somni del bebè (374.805), la conservació de la llet (303.736), els primers dies després del naixement (260.539), l'alimentació del bebè (199.045) i la lactància mixta (150.551). No obstant això, aquests temes amb prou feines ocupen un lloc destacat en la recerca científica recent.
La ciència publica set vegades més estudis sobre la llet que sobre els problemes clínics de la lactància
L'anàlisi va identificar 9.002 publicacions científiques sobre lactància materna publicades entre juny de 2023 i maig de 2026. La major part de la recerca es va concentrar en les situacions especials (1.846 estudis), les experiències i el suport a la lactància (1.302) i la biologia de la llet materna (1.248). En canvi, els problemes clínics, que inclouen qüestions com el dolor, les clivelles, la mastitis o la percepció de baixa producció de llet, només van ser objecte de 261 estudis, gairebé set vegades menys que les recerques centrades en la biologia de la llet.
Segons l'informe, aquesta desconnexió té conseqüències directes. La falta d'estudis d'alta qualitat sobre qüestions com el dolor o la baixa producció de llet fa que moltes recomanacions continuïn basant-se en l'experiència clínica més que en evidència científica sòlida, generant una variabilitat més gran en l'atenció que reben les famílies.
Una agenda científica més connectada amb les famílies
Per analitzar les causes d'aquesta bretxa, l'informe recull les reflexions de la investigadora Dra. Desirée Mena, la Dra. especialista en microbioma Esther Jiménez i la metgessa de família Núria Giró, que coincideixen a assenyalar la necessitat d'orientar millor la recerca cap a les necessitats reals de les mares. "De vegades tractem l'evidència científica com un dogma, quan és limitada i no sempre és aplicable a escala individual." explica Núria Giró.
Entre les propostes destaquen augmentar el finançament específic per a la recerca en lactància, facilitar que els professionals sanitaris puguin investigar i incorporar la veu de les dones des de l'inici dels projectes científics.
L'informe conclou amb una crida a construir una agenda de recerca més connectada amb la pràctica clínica i amb les famílies. Perquè escoltar les preguntes que milions de mares es formulen cada any no només pot millorar l'atenció sanitària, sinó també orientar una recerca amb un impacte més gran en la salut maternoinfantil. Com subratlla la Dra. Desirée Mena: "La lactància materna continua sent una de les grans oblidades. Necessitem escoltar més a les dones".
