Qui no ha sentit a parlar de les famoses crisis de lactància? Estic segura que alguna cosa et sona o directament —segons l’edat de la criatura— n’has viscut o patit alguna, o fins i tot totes. I si només n’has sentit a parlar és possible que et facin molta por. És cert, el nom no ajuda, però són molt menys terribles del que ens poden semblar.
En primer lloc el que hem de definir o explicar és què són les crisis. Per fer-ho fàcil direm que són etapes força previsibles en què la criatura canvia la seva manera d’actuar al pit: estan inquiets, ploren, s’enganxen i es desenganxen, pensem passen gana perquè no paren de mamar… i, és clar, el nostre cervell analític i crític no para de pensar coses, totes dolentes, i no ens ajuda a prendre bones decisions.
Per tant, conèixer aquests moments d'atzucac ens ajudarà a sentir-nos més segures els primers mesos de lactància.
La nit de les vaques boges
La primera crisi arriba aviat: la segona nit (a vegades la tercera). La criatura sembla que se’ns mori de fam. La nit serà molt moguda, n’és tan de moguda que en diuen “la nit de les vaques boges”. De cop, la criatura s’adona que per obtenir llet cal mamar molt i el que vol aconseguir és que sa mare tingui la pujada de llet com més aviat millor.
Per tant, aquesta segona nit no deixarà de mamar, de plorar i de demanar per aconseguir-ho. Si no sabem què passa és probable que pensem que amb el calostre no en té prou. A més, com que estarem cansades dels dies anteriors i del part, la nit es farà llarga i fosca. Si saps de què es tracta, serà igual de llarga, però com a mínim et sentiràs més segura amb aquesta situació.
La crisi dels 15-20 dies
La següent parada és als 15-20 dies. Habitualment, les criatures quan arriben a aquesta edat solen mostrar un patró força estable de demanda, fins i tot pots arribar a pensar que tens una criatura que és un petit rellotge suís que mama cada 3 hores… però arribem a aquesta etapa i és un no parar!
De cop sembla que no en tenen prou, mamen cada 30 minuts (amb sort) i fins i tot regurgiten llet, però tornen a demanar. Aquesta crisi és just el que sembla: una manera d’augmentar la producció de llet. Per això, si ens ho agafem amb filosofia, amb 2 o 3 dies s’acabarà per tornar a una certa tranquil·litat
Canvi de gust de la llet
A les 6-7 setmanes la crisi no és per aconseguir més llet sinó que sembla estar relacionada amb un canvi en el seu gust i certament, no els acaba d’agradar. És per això que mamen i lluiten amb el pit, literalment estiren el mugró com si fos un xiclet i gustós, el que es diu gustós, no és. De nou, amb uns dies, en aquest cas entre 5 i 7, tot torna a una certa normalitat i deixen de fer servir el pit com si fos un sac de boxa.
Els esgotadors tres mesos
Arribem als 3 mesos. Als meravellosos, temuts i esgotadors tres mesos. En aquesta etapa passen moltes coses i no totes a la criatura. El nostre pit regula molt bé la quantitat de llet que ha de produir per ajustar, per fi, l’oferta i la demanda. I, ens fa la sensació que la criatura protesta al pit, que mama ràpidament i que potser li falta llet.
A més, la criatura comença a crèixer i això fa que de cop tingui present el món que l’envolta i vulgui estar pendent de tot menys del pit. Aquest fet també ens confon i ens fa pensar que a la criatura li falta llet o que rebutja mamar, però en realitat, no és res d’això, només que és més gran, més experta i més ràpida. I per si us ho pregunteu, aquesta crisi és llarga i pot durar ben bé un mes.
La crisi dels quatre mesos
I, finalment, per acabar aquesta primera etapa de crisis, la dels 4 mesos. Aquesta no és directament una crisi relacionada amb el pit. És una crisi que el pit ajuda a superar amb més facilitat. Les criatures aprenen noves fases de son i això fa que les nits siguin molt mogudes, es desperten més i no paren de mamar.
A vegades, aquesta etapa correspon amb la tornada a la feina i això, sense cap mena de dubte, és quelcom que ens esgota i ens fa replantejar moltes coses: si la criatura passa fam, si la nostra llet no l’omple, si cal donar-li llet artificial… és una etapa més que, sense cap mena de dubte, és dura, però que si penses en positiu, la teva criatura es fa gran i la lactància avança i canvia.
Ben aviat us explicaré la resta de crisis que encara ens en queden forces per endavant.
