El curs escolar ha començat amb l'anunci per part del Govern de voler obrir un debat sobre el futur de l'educació a Catalunya. Una decisió que les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) ha celebrat, però amb matisos. L'aFFaC considera que aquest debat "no pot començar de zero" i demana que el procés parteixi de la realitat dels centres i els territoris i compti amb famílies, l'alumnat, els docents i la resta de la comunitat educativa.
En aquest sentit, l'entitat considera que bona part dels reptes actuals responen a polítiques ja identificades que no s'han desplegat prou o no s'han fet efectives. Fa anys que les famílies assenyalen els problemes de l’educació pública. "Necessitem un procés que parteixi dels centres i dels territoris i que després es tradueixi en decisions, pressupostos i compromisos concrets", ha afirmat Jordi de Carreras, president de l’aFFaC.
També ha defensat contrastar les necessitats amb l'evidència disponible i concretar-les en una agenda compartida, amb compromisos, calendari, pressupost i mecanismes d'avaluació.
Disset anys de la LEC
En aquest sentit, ha recordat que Catalunya va viure un gran debat polític sobre el seu model educatiu que va culminar l’any 2009 amb l’aprovació de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), fruit d’un ampli consens parlamentari. Ha indicat que, 17 anys després, continuen sobre la taula problemes estructurals de l’educació pública i compromisos establerts per aquella mateixa llei que encara no s’han assolit. "El 6% del PIB en educació que el president Illa torna a situar ara com a objectiu n’és un exemple clar", ha valorat.
L'aFFaC apuntat que el passat mes de maig ja va posar sobre la taula la necessitat de crear l’Acord per l’Educació Pública, una eina per abordar les mancances estructurals del sistema, com ara la planificació de la xarxa pública, la gratuïtat real, el desplegament de l’educació inclusiva, l’adaptació de les infraestructures a les condicions climàtiques actuals o la inversió "insuficient".
En aquest marc, ha considerat que el Consell d’Educació de Catalunya (CEC) no pot ser l’espai on es concentri aquesta iniciativa. La mateixa consellera d’Educació, Esther Niubó, ha assenyalat l’existència d’una crisi de confiança en el sistema educatiu i, per a l’entitat, aquesta situació requereix ampliar els espais de participació i donar més pes a la comunitat educativa i al territori.
