Motius de consulta durant l'embaràs

Totes les situacions per demanar a un llevador/a o bé a un metge o metgessa

Publicat el 09 de setembre de 2020 a les 12:10
Actualitzat el 09 d’abril de 2026 a les 19:10

Durant l'embaràs, es poden produir una sèrie de canvis que poden fer-nos preocupar. Segons explica la llevadora i divulgadora Laia Casadevall, és normal sentir-se d'aquesta manera, però quan la por s'apodera dels pensaments deixa de ser normal i es pot convertir en contraproduent.

Les següents són una sèrie de recomanacions publicades pel Departament de Salut, on s'indica que durant l'embaràs poden produir-se una sèrie de situacions que no indiquen que estigui passant cap cosa greu, però on sí que es pauten alguns motius de consulta. Són els següents:

A un/a llevador/llevadora o metge/ssa en cas de:

  • Canvis de pes importants.
  • Canvis en les característiques del flux vaginal (mala olor, picor, coïssor, dolor...).
  • Diarrea intensa.
  • Dificultat respiratòria.
  • Erupcions a la pell.
  • Febre.
  • Mal de cap no habitual.
  • Després d'una caiguda.
  • Inflor en un lloc diferent als peus o turmells a la tarda o bé si no desapareix amb el descans nocturn.
  • Mareig amb sudoració, augment dels batecs i sensació de desmai.
  • Molèsties urinàries (dolor, coïssor, cremor i/o necessitat d'anar molt sovint a orinar).
  • Problemes de visió sobtats.
  • Vòmits intensos i/o persistents que no cessen amb el tractament.

En definitiva, qualsevol situació pel qual es consultaria igualment en cas que no hi hagués embaràs.

Motius de consulta urgent:

  • Absència de la percepció de moviments fetals al llarg d'un dia a partir de la setmana 26 de l'embaràs.
  • Contraccions rítmiques i progressivament més intenses abans de la setmana 37.
    Segons ens indica la Laia Casadevall les contraccions uterines existeixen des del primer dia, fins i tot quan no estem embarassades, i és normal i saludable tenir-les. Si són esporàdiques o irregulars es consideren normals.
  • Dolor abdominal intens.
  • Febre alta.
  • Mal de cap intens i persistent.
  • Pèrdua de líquid per la vagina que no s'identifiqui com a orina.
  • Pèrdua de sang pels genitals.
  • Tensió arterial elevada que persisteix en un segon control i després de 20 minuts en repòs.