El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dimecres en una entrevista al programa El Món a RAC1 que hi haurà més restriccions als mòbils a les aules de cara al curs vinent. Les anunciarà divendres la consellera d'Educació, Esther Niubó, després de la tasca d'un grup específic d'experts dissenyat per determinar l'impacte de les pantalles en l'ensenyament. "L'ús es restringirà encara més", ha indicat Illa, que ha cedit el protagonisme en Niubó, que serà l'encarregada d'explicar els detalls.
En el cas de l'educació infantil i primària, la restricció és absoluta tant en horari lectiu com no lectiu, és a dir, a l'hora de l'esbarjo, en el temps per dinar i també en les extraescolars. En cas que un alumne porti un telèfon a l'escola, l'haurà d'apagar quan arribi i l'haurà de desar allà on el centre determini. Les restriccions, per cert, arribaven després que comencés un moviment ciutadà per limitar l'ús dels mòbils a les aules i d'un debat obert per Educació amb els centres.
Què passa en el cas de la secundària? De manera "general", l'alumne ha de tancar el dispositiu i guardar-lo en un lloc segur. En les activitats lectives, el centre podrà decidir si els restringeix del tot o bé els permet en circumstàncies "excepcionals" amb ús pedagògic -geolocalització, enregistrament de vídeos- o bé per "circumstàncies personals" de l'alumnat. En tot cas, el Departament recomana que per a les activitats lectives cada escola prioritzi l'ús del portàtil o de dispositius del mateix centre.
Un recorregut progressiu
El recorregut dels mòbils a les aules té un punt clau el 2015, amb l'enfocament del Consell Escolar de Catalunya que marcava la línia que després desplegaria el Govern. En aquell moment, l'organisme que aplega familiars, docents, sindicats i altres perfils de la comunitat educativa va aprovar i presentar un document pioner anomenat Les tecnologies mòbils als centres educatius. Llavors es vinculava el fet que les famílies confiessin en els adolescents perquè tinguessin el mòbil integrat en la seva quotidianitat amb les "oportunitats" que això oferia també a les aules. S'apel·lava a la creació d'un nou sentit de la responsabilitat entre els alumnes.
"En termes generals, el nen o l’adolescent disposa d’un dispositiu mòbil i el porta al centre perquè els seus pares l’adquireixen i en sufraguen els consums. Això comporta una autorització, si més no implícita, del seu ús que és alhora un atorgament de confiança i una invitació a la responsabilitat. Si hom vol que nois i noies aprenguin a ser responsables, l’ús de tecnologies digitals i en particular de tecnologies mòbils els dona oportunitats de ser-ho: fer servir les tecnologies per aprendre és una manera òptima d’exercir aquesta responsabilitat, amb la qual les famílies estarien generalment d’acord", deia el paràgraf més rellevant d'aquell informe.
Però les problemàtiques s'han anat estenent amb el pas del temps -especialment després de la pandèmia- i l'optimisme ha anat xocant, en molts casos, amb la incapacitat per assegurar un ús adequat i no viciat del telèfon mòbil a les aules. La lluita per retenir l'atenció dels alumnes ha desesperat una part del cos docent, i ha preocupat els pares de la canalla. "Abans els conflictes els podies més o menys tenir controlats i abordar-los. Es donaven en un espai físic i temporal abastable. Ara, amb el mòbil, tot és exponencial. Al marge de la manca de concentració o l'impacte cognitiu, les possibilitats d'assetjament i conductes de risc es multipliquen", resumia una professora i membre de l'equip directiu d'un institut de màxima complexitat de Badalona a aquest diari, a finals de 2023.
Va ser llavors també quan va agafar embranzida una iniciativa ciutadana de familiars que volien donar exemple i que defensaven públicament la necessitat de retardar al màxim l'edat d'entrega del primer mòbil als infants i adolescents. L'èxit va ser fulgurant i aquesta xarxa, anomenada Adolescència lliure de mòbils, també va començar a fer pressió perquè l'administració prengués una posició més restrictiva a les aules.
La resposta de la Generalitat seria ràpida, però deixaria una porta oberta al voltant dels mòbils. El gener del 2024 s'anunciava que, a partir del següent curs, quedaven totalment prohibits els smartphones a les aules de l'educació infantil i primària, mentre que es permetria que s'utilitzessin a la secundària si estava justificat per motius pedagògics en relació a l'assoliment de les competències digitals necessàries, carpeta en què els alumnes catalans estan especialment ben posicionats a nivell internacional.
