Plataforma per la Llengua, amb el suport de sindicats educatius, demana recuperar les tres hores setmanals de català al batxillerat, després que es reduïssin a dues el 2008 amb el desplegament de la Llei Orgànica d’Educació (LOE). En un manifest presentat al Parlament, les organitzacions veuen “urgent” prendre “mesures concretes per millorar les competències de català dels estudiants de batxillerat”.

Per això, creuen que la nova modificació del currículum de batxillerat que prepara el Departament d'Educació és una “oportunitat d'or” per recuperar aquesta tercera hora. Les entitats adverteixen que s'està incomplint el Pacte Nacional per la Llengua i el mandat parlamentari per a una hora lectiva addicional de català i castellà.

Plataforma per la Llengua ha impulsat un manifest obert a la ciutadania per reclamar al Govern que augmenti les hores de català al batxillerat davant la situació d’“emergència lingüística” a Catalunya, on la presència del català cada cop és “més minsa” en l'ús social i el nivell escrit i oral dels estudiants segueix una “tendència a la baixa”, alerta.

El manifest té el suport dels sindicats de docents USTEC-STEs, CCOO, UGT, Intersindical i COS; del d’estudiants SEPC i del col·lectiu de professors de català DocentsCAT. La roda de premsa per presentar al manifest, que ha tingut lloc aquest dimecres al Parlament, ha estat afavorida pels grups polítics de Junts, ERC, Comuns i la CUP.

Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions al Projecte de decret de modificació del decret d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat (171/2022, de 20 de setembre) perquè es cursin tres hores d'ensenyament de català, en lloc de les dues actuals, en els dos cursos de batxillerat.  

La vicepresidenta de l’entitat i encarregada de llegir el manifest, Mireia Plana, ha lamentat que no s’hagi revertit la pèrdua d’una hora de llengües el 2008 amb l’entrada en vigor de la LOE el 2006. El col·lectiu de docents ha expressat en diverses ocasions que el temps que es dedica a l'assignatura de català no és suficient, sobretot “per treballar amb els alumnes com caldria la part de la literatura, fonamental per difondre i conservar el patrimoni cultural del país”.

Passar de “bones paraules” a “mesures concretes”

Els impulsors del manifest també demanen aquesta tercera hora per millorar els resultats de l'assignatura de Llengua i literatura catalana a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) i adverteixen que la nota mitjana en els últims tres anys ha estat la més baixa de totes les assignatures comunes.

També avisen que la proposta actual de decret “contradiu” el contingut del Pacte Nacional per la Llengua, signat pel mateix Govern aquest any i que estipula que cal "garantir que tot l'alumnat escolaritzat en el sistema educatiu de Catalunya acaba l'educació obligatòria havent assolit el ple domini de la llengua catalana tant oralment com per escrit".

A més, indiquen que el Parlament de Catalunya va instar el 27 de març d’aquest any a recuperar una hora lectiva addicional per a cadascuna de les matèries comunes de llengua i literatura catalanes i castellanes a primer i segon curs de batxillerat.

El manifest recorda a l’executiu de Salvador Illa que ha manifestat públicament la preocupació per l'estat de salut del català i defensa que el “sentit majoritari” de la comunitat educativa és que la mesura que reclamen és “imprescindible”. Per això insten el Govern a passar de les “bones paraules” a “mesures concretes” per “millorar la presència del català a l'educació”.