La segregació escolar és el que passa quan en una zona hi ha centres que acumulen molt d'alumnat pobre, migrant, amb necessitats especials, i altres escoles o instituts en tenen molt poc. És aquella desigualtat que es pot mastegar només de caminar per un o altre centre. Catalunya es va proposar revertir aquest maldecap social amb un pla específic, i fins i tot va haver-hi una consellera d'Educació -Anna Simó (ERC) - que assegurava que a l'any 2027 no hi hauria cap mena de segregació al país. Els experts i les dades, però, asseguren que estem lluny de poder ser tan optimistes. I una de les causes és el comportament dels centres concertats. Alguns equipaments estan molt bolcats amb la incorporació d'alumant vulnerable, però una tercera part de les escoles i instituts amb concertació pública encara segrega, segons resol un informe de la Fundació Bofill presentat aquest dijous.
Aquestes desigualtats prenen especial importància en un moment en què la Generalitat ha de dissenyar els concerts educatius per als pròxims cursos. El darrer gran acord va entrar en vigor el curs 2022-2023 i té vigència fins a l'estiu del 2026, per als centres de segon cicle d’educació infantil, d’ESO i dels ensenyaments postobligatoris. El curs següent finalitza la resta dels concerts que impliquen primària, i a mitjans de 2028, els centres amb necessitats especials. "La renovació dels concerts és imminent", recorden ara des de la fundació especialitzada en polítiques educatives.
Per aquest motiu, per fiscalitzar la inversió del Departament d'Educació i Formació Professional, l'estudi presentat aquest dijous assenyala que "la renovació dels concerts educatius no és un dret automàtic dels centres, sinó una decisió de política pública que ha de garantir la funció social i educativa dels centres que reben recursos públics". Actualment, aquest manteniment dels diners destinats a una part de les escoles i instituts concertats és incompatible amb el fet que "un 31% del sector encara segrega".
Tots els centres no alimenten la desigualtat de la mateixa manera, però. Els casos més flagrants són els que s'anomenen "escoles elitistes". L'anàlisi comandada per l'experta en segregació educativa Maria Segurola estableix que hi ha 105 centres educatius de localitats de més de 10.000 habitants on hi ha un o cap alumne vulnerable a cada aula, mentre la normativa en fixa dos i la mitjana del país són quatre per classe. Es tracta d'escoles grans, que reben fons públics i que estan ubicades a punts allunyats de la pobresa. "Atreuen alumnat benestant d'altres zones i tenen grans desequilibris respecte a la composició social dels seus municipis", apunta l'informe.
En un esglaó per sota d'aquesta segregació es troben 49 centres que tenen "certa diversitat social" però encara tenen "molt menys alumnat vulnerable que la mitjana dels seus municipis i, per tant, són molt més benestants que la realitat local".
En resposta a l'estudi, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) assegura que no s'hauria de dir que són les escoles les que segreguen, sinó que existeix segregació a alguns centres concertats perquè la Generalitat no hi aboca els recursos necessaris. "Les famílies han de pagar per escolaritzar els seus fills a la concertada per culpa de l’infrafinançament, quan la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) estableix que les places han de ser gratuïtes", exposen fonts de l'entitat. També asseguren que la segregació a l'escola està "forament condicionada" pel fet residencial. Tanmateix, l'anàlisi de la Bofill resol que la majoria (54%) dels centres "elitistes" que tenen menys alumnat vulnerable del que els pertocaria tenen altres centres amb més diversitat social a només 15 minuts a peu.
Què pot fer la Generalitat?
Sigui com sigui, entre les escoles més elitistes (280 milions) i les que tenen marge de millora (122 milions), la conselleria destina més de 400 milions d'euros anuals a aquests centres, sosté l'estudi. Per això, des de la Fundació Bofill es defensa que ara cal "condicionar la renovació" d'aquests imports a "l'escolarització d'alumnes vulnerables de l'entorn, a ajustar l'oferta i a ser transparents amb el cobrament de quotes". Qui no compleixi amb uns criteris que es poden fer més estrictes, se'ls pot apartar de la destinació de fons públics, com ha passa amb les escoles que segreguen per sexe, insisteix l'estudi.
