En els darrers mesos, el debat sobre si s'ha de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha saltat de les sobretaules a l'agenda política. Però, és la prohibició la solució definitiva? Coincidint amb el Dia Mundial del Benestar Mental dels i les Adolescents, que se celebra aquest dilluns 2 de març, el psicòleg Roger Ballescà de la Fundació Hospitalàries Martorell, ens convida a anar un pas més enllà.
Quins riscos comporten les xarxes socials en els menors d’edat?
A la pràctica diària s’observen patrons de conducta que es repeteixen amb una freqüència creixent i que, amb el temps, tendeixen a intensificar-se tant en nombre com en complexitat. Segons Ballescà, els principals riscos associats a l’ús de les xarxes socials en menors d’edat inclouen:
- Deteriorament de l’autoestima, a causa de les comparacions socials.
- Augment de l’ansietat i necessitat constant de validació externa.
- Més impulsivitat.
- Baixa tolerància a la frustració, amb dificultats per gestionar el desacord o el fracàs.
- Alteracions del son i de la capacitat de concentració.
- Dependència emocional al mòbil: sentir angoixa al no poder-se connectar o al no rebre respostes immediates.
- Exposició precoç a continguts d’índole sexual.
- Conflictes derivats del ciberassetjament.
Tot i que els límits són necessaris per protegir una etapa vulnerable del desenvolupament, la normativa per si sola no és suficient si no va acompanyada d'una estratègia educativa i social. La clau no és només posar límits, sinó educar en el pensament crític i la gestió emocional.
Consells per gestionar l'entorn digital a casa sense caue en el "NO"
- El límit com a cura, no com a càstig
Sovint associem la paraula "prohibició" a una pèrdua de llibertat, però Ballescà recorda que, en la infància, els límits són una forma d'orientació. Igual que no deixem que un nen condueixi un cotxe, restringir les xarxes és una regulació necessària per protegir la seva salut mental mentre el seu cervell encara s'està formant. Explicar el "perquè" de la norma fa que els fills la comprenguin i l'acceptin millor. - Siguem el seu millor mirall
No podem demanar als nostres fills que deixin el mòbil a la porta de l'habitació si nosaltres estem sopant amb el dispositiu al costat del plat. Les estratègies més eficaces passen pel modelatge de les persones adultes. Som el seu referent principal: si fem un ús saludable i conscient de la tecnologia, ells tendiran a imitar-nos. - Educar en l'algoritme i el pensament crític
És fonamental seure amb ells i parlar obertament sobre com funcionen les plataformes. Cal que entenguin que el que veuen està filtrat per algoritmes dissenyats per retenir-los i que la comparació constant amb imatges irreals pot afectar la seva autoestima. Ensenyar-los a dubtar del que veuen és la millor protecció contra la pressió social i els estàndards de bellesa irreals. - Reconnectar amb el "cara a cara"
L'entorn digital ha substituït molts espais de socialització real. L'expert proposa potenciar alternatives de lleure presencial. "Menys pantalles i més places", recorda. Desconnectar de la tecnologia durant uns dies pot ser una oportunitat d'or perquè els adolescents redescobreixin el plaer de les relacions genuïnes sense dependre de la validació constant del "like". - Exigir un disseny ètic a les plataformes
La responsabilitat no és només de les famílies. Com a societat, cal pressionar perquè les xarxes socials tinguin dissenys més ètics, mecanismes menys addictius i sistemes de verificació d'edat reals. La protecció del menor ha de ser una prioritat també per a les grans tecnològiques.
En qualsevol cas, el psicòleg destaca que no es tracta de demonitzar la tecnologia, sinó de reconèixer que l’entorn digital no està dissenyat pel benestar dels més joves, sinó per la seva mercantilització, i que certes dinàmiques com els “likes”, algoritmes, fenòmens virals, etc. activen circuits de recompensa molt potents en cervells en desenvolupament i que manquen perspectiva i context.
