Pujar una foto del DNI per verificar l’edat abans d’accedir a una xarxa social és el tràmit que els adolescents australians ja fa uns mesos que han de fer si volen fer-ne ús quan arriben als 16 anys. Una mena de majoria d’edat digital a partir de la qual es permet l’accés lliure a qualsevol plataforma i que ara, França, el Regne Unit i també Espanya volen implementar. De fet, durant la tardor el Parlament Europeu va fer una proposta per prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 13 anys a la Unió Europea i exigir una autorització parental fins als 16 anys.
Protegir els menors de continguts il·legals
El pal de paller d’aquesta limitació és el fracàs de les plataformes en línia en relació amb la protecció “adequada” dels menors. En un informe de la comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor de l'Eurocambra s’adverteix dels "riscos" d'addicció i per a la salut mental que suposa l'exposició sense control a continguts il·legals o perjudicials.
En la mateixa línia s’ha expressat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que s’adoptaran mesures per fer efectiva aquesta restricció en l’accés amb l’objectiu d’aturar “els abusos” per aconseguir “un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals”.
El govern francès argumenta que la seva proposta es basa en diversos estudis que alerten de l'impacte negatiu de les xarxes socials en la salut mental juvenil. Informes oficials apunten al fet que plataformes com TikTok, Snapchat o Instagram contribueixen a l'augment de l'ansietat, la depressió i altres trastorns entre els adolescents.
Com funcionarà?
La regulació que ja es fa servir a Austràlia obliga les plataformes a implementar sistema de verificació de l’edat, però no tots són igual de rigorosos i això fa que en algunes plataformes els controls d’accés malgrat existir, permeten fraus. En alguns casos, cal fer una foto del DNI o d’algun document oficial on aparegui la data de naixement i si encara no es tenen els 16 anys, automàticament l’accés queda prohibit.
Altres plataformes, però, obliguen l’usuari a pujar una foto del seu rostre i és a partir d’aquí que es valida l’edat. Però aquesta fórmula és poc rigorosa, perquè depèn exclusivament de l’aparença física. Els sistemes de verificació també poden incloure automatismes amb IA, controls interns i bloquejos de comptes sospitosos.
Els experts, però, alerten que aquesta mesura només serà realment efectiva si s’implementa a molts països per evitar que els usuaris puguin connectar-se a les xarxes socials simulant que es connecten des d’un altre país on no existeixi aquesta prohibició. En aquest sentit, Espanya forma part de la Coalició dels Dispositius Digitals, que compta amb cinc països europeus, per avançar de manera coordinada i eficaç en l’aplicació d’una regulació més estricta i ràpida de les plataformes socials a escala mundial.
Què passa amb els menors que ja tenen un compte?
La normativa aprovada a Austràlia exigeix a Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord i la plataforma d'estríming Kick que desactivin tots els comptes dels usuaris que no arribin a l'edat permesa. D’aquesta manera, si un adolescent de 14 anys té perfil en alguna d’aquestes xarxes socials, se li bloquejaria automàticament l’accés. De fet, es calcula que gairebé cinc milions d’australians d’entre 13 i 15 han han quedat fora d’aquestes plataformes.
No obstant això, les aplicacions que només són de missatgeria com WhatsApp o Messenger queden fora de la prohibició.
I si les plataformes incompleixen?
A banda del sistema de verificació per accedir a les plataformes, el govern espanyol vol incloure controls parentals en els dispositius i també contempla sancions a les plataformes que ofereixin contingut tòxic o fake news. En el cas australià la normativa defineix que si les plataformes incompleixen la llei, poden rebre multes de fins a 32 milions de dòlars nord-americans.
Cap a una infància menys digital
Limitar l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys arriba poc després de la prohibició de l’ús del telèfon mòbil i del rellotge intel·ligent a les aules. I, per primera vegada, es van restringir les pissarres digitals interactives i les tauletes a l’educació infantil i es van limitar els ordinadors portàtils a partir de 6è de primària. Unes mesures que caminen cap a un mateix lloc: revertir l’accés i l’excés de l’ús dels mòbils durant la infància i l’adolescència.
No obstant això, algunes veus s'alcen sobre si aquesta restricció respon a un interès global de protegir un sector de la població o els drets digitals dels infants i adolescents deixen d'estar garantits, com reflexionava fa unes setmanes la periodista especialitzada en tecnologia, Gina Tost, en aquest mitjà.
