En els darrers anys ja s’han començat a veure les evidències científiques dels riscos per a la salut que comporta l'ús de dispositius digitals entre la població infantil i adolescent. Per això, el curs escolar 2025-26 va iniciar-se amb un canvi de mirada vers la digitalització dels centres educatius. Es va fer efectiva la prohibició de l’ús del telèfon mòbil i del rellotge intel·ligent en tota l’etapa obligatòria. I, per primera vegada, es van restringir les pissarres digitals interactives i les tauletes a l’educació infantil i es van limitar els ordinadors portàtils a partir de 6è de primària.

Aquestes són algunes de les mesures recollides en el pla de digitalització responsable que el Departament d’Educació i FP va anunciar el juny de l’any passat i vinculat a la campanya Menys pantalla, més vida per traslladar a les famílies com fer un ús ètic, saludable i responsable dels dispositius. Iniciatives adoptades després d’escoltar els experts de la comissió de digitalització i educació, i d’analitzar els informes d’avaluació de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) sobre l’ús del mòbil i dels dispositius digitals als centres. 

Ara que iniciem el segon trimestre és un bon moment per fer una anàlisi d’aquest canvi i fer-ne una valoració col·lectiva tota la comunitat educativa: departament, centres, famílies i professionals sanitaris.

Més concentració i menys conflictes a Secundària 

Actualment, el Departament d’Educació està tancant el primer informe d’avaluació de les mesures preses aquest curs i, per tant, encara no pot fer un balanç exhaustiu. Tot i això, la consellera Esther Niubó, en una entrevista a Europa Press a finals de desembre, va afirmar que la mesura és "molt sensata" quan se li va preguntar sobre el primer trimestre sense mòbils a les aules. I va insistir que aquesta mesura va sorgir d’un ampli consens previ que al final no estava en contra de la digitalització. "Els professors continuen garantint les competències digitals de l’alumnat perquè avui en dia són imprescindibles, però sempre posant la tecnologia al servei de l’aprenentatge, al servei d'aquesta millora educativa", va subratllar.

A més, va afegir que les opinions que ha rebut fins ara són "molt positives" i que "el pla ha permès millorar la convivència als centres, ja que molts dels problemes, sobretot a Secundària, acaben sent fruit de conflictes que segurament es produeixen fora del centre i que tenen una projecció en digital".  A més, va remarcar que hi ha evidències que la nova mesura també implica una millora de la concentració de tot l’alumnat. 

Una carpeta global que necessita una resposta col·lectiva

Els centres educatius van acatar les noves mesures, però la transició, que ja ve de fa temps, no és tan senzilla com sembla i també causa algunes contradiccions entre el professorat.

La valoració que de moment en fan des de l’associació catalana de mestres i educadors Rosa Sensat és que estem davant d'una carpeta global que va molt més enllà de l'àmbit educatiu perquè afecta a tota la societat. Per això, demanen coherència. "L'escola i els instituts no poden donar l’esquena al que passa a fora. Prohibir les pantalles no té cap mena de sentit, perquè és anar contra el progrés. Ara bé, cal ser valents i pensar seriosament com afrontem l’educació digital. Al cap i a la fi, és el que la societat està demanant i cal donar resposta", subratlla la seva presidenta, Mar Hurtado.

Per això, l’associació defensa que la digitalització és una eina i recurs més a les escoles i instituts, però cal una bona base perquè els docents puguin utilitzar els dispositius mòbils i digitals d’una forma controlada i supervisada. "El professorat ha d’ensenyar i acompanyar, des de la seguretat de l’adult, en la descoberta d’aquests recursos digitals. També exposar-los a tots els perills, d’una forma controlada i tutoritzada, per educar el seu sentit crític", argumenta Hurtado. I puntualitza: "Com que els docents se senten insegurs perquè no tenen tots els recursos, és un tema que es va posposant, però encara hi som a temps perquè som capaços d’enfrontar-nos-hi".

En aquest sentit, Rosa Sensat no aposta per una nova formació per una comunitat educativa desgastada en molt sentits. Tot i que veuen necessari un apropament al professorat amb possibles solucions com ara mentors digitals com també existeixen en robòtica. Però Mar Hurtado defensa: "Cal ampliar la mirada digital i que sigui aplicable a la vida del centre. Però abans els governs han de fer la seva feina, i l’han de fer bé, per col·locar la digitalització en un lloc més saludable. Quan això passi, el Departament d’Educació es creurà més les seves decisions i tindrà prou solidesa, fermesa i també formació per saber què necessita i què no l’escola. Comunicar-ho bé a les famílies i així demostrar que realment estem preparats i formats per abordar-ho".

Adoptar el principi de precaució mentre no hi hagi regulació

Per la seva banda, l’Associació d’Adolescència Lliure de Mòbils, formada per més de 30.000 famílies de les quals 21.000 ja han signat el Pacte de famílies d’Adolescència Lliure de Mòbils, celebra la posada en marxa del pla de digitalització responsable per part del Departament d’Educació. Veu molt necessari equiparar les recomanacions que fa en aquest àmbit salut amb el món educatiu, tal com es fa amb molts altres hàbits saludables. Tot i que no acaba d’estar del tot d’acord amb l’excepció a l’ESO de poder portar dispositius mòbils en colònies, viatges de fi de curs, estades a l'estranger dins del programa Erasmus o altres intercanvis estatals o internacionals. 

A més, explica que l’Associació rep moltes consultes de famílies preocupades per l’ús de tauletes que se segueix fent a l’etapa de primària en àrees com les matemàtiques o la lectura. "No s’entén per què aquestes empreses privades encara no han redissenyat el seu material educatiu fent cas a les recomanacions de les associacions de pediatria". També denuncia que molts centres no han arribat a capar l'accés a certes pàgines web i no s’està complint amb les directrius de protecció de dades dels menors, especialment utilitzant alguns entorns digitals, no del tot segurs, com Google. En aquest sentit, reclama que els centres d’educació innovin i apostin per materials propis i programari lliure. 

La seva posició és ben clara: demanen que cal ser coherents i adoptar el principi de precaució de forma comunitària mentre els entorns digitals no estiguin regulats. Marina Fernàndez accepta amb recança que la digitalització als centres educatius va ser molt prematura, especialment a l’etapa d’infantil. "Es van introduir pissarres i tauletes sense saber-ne realment els riscos. Hi ha tota una generació a la qual hem fallat", diu. Per això, demana una reflexió profunda des de diferents àmbits i més formació en aquesta qüestió per a tots aquells professionals que treballen amb menors, i més pedagogia i acompanyament a les famílies des dels centres educatius.

Equiparar les recomanacions de salut amb el món educatiu

Diverses associacions pediàtriques ja fa temps que aconsellen que de 0 a 3 anys hi hagi zero consum de pantalles perquè hi ha riscos reals en el desenvolupament cognitiu, social, emocional i en la salut física de l'infant, i en l'etapa de 3 a 6 anys el mínim possible perquè no té cap benefici. I per la seva banda, en l'etapa adolescent també recomanen que l'ús del mòbil com a eina d'aprenentatge (sense xarxes socials ni videojocs) es retardi al final de l'adolescència.

Ara, amb l'entrada en vigor d'aquestes noves mesures als centres educatius, els i les pediatres han pogut constatar els bons resultats d'equiparar les recomanacions de salut amb el món educatiu. "Nosaltres entenem l'escola com un espai de referència, i els canvis adoptats en aquest nou curs han ajudat molt al fet que les famílies ens escoltin més", explica Adriana Margarit, pediatra del grup de Salut Digital de la Societat Catalana de Pediatria.

"Les recomanacions que es donen no només són per l'ús que en fan els menors, sinó també pel que en fan els adults que estan a càrrec de la seva cura" recorda Alba Verges, també pediatra de la mateixa secció de la Societat Catalana de Pediatria. I puntualitza: "És important potenciar la interacció i sobretot ser conscients que som un model a seguir, som els adults de referència". 

Des de la Societat Catalana de Pediatria veuen que aquest 2026 comença amb una base més sòlida que mai, però cal continuar posant en pràctica totes les recomanacions. Com diu Margarit, "per fer-ho possible cal que salut, educació i drets socials treballem junts per ajudar i afavorir la competència digital a totes les famílies". Perquè com subratlla Verges, aquesta és més "desigual" segons els recursos econòmics de cada família.