El govern de Queensland (Austràlia) ha anunciat una de les mesures més restrictives del món: prohibir l’accés a les xarxes socials a joves menors de 14 anys, amb verificació d’edat obligatòria i sancions econòmiques a les plataformes que no ho compleixin. La decisió arriba en un moment de preocupació global sobre la salut mental dels joves, la seguretat digital, i l’impacte de l’algoritme en la construcció de la identitat. Però la pregunta clau és si vetar l’accés és, realment, una forma de protegir de l’algoritme a un sector de la població.

Aquesta mesura obre un debat polèmic on els drets digitals dels infants i els adolescents deixen d’estar garantits a través d’una mesura simplista que augmenta desigualtats i no els acompanya cap a les eines del present, al contrari, els hi fa més llamineres.

La tecnologia com a espai de creixement, no només de risc

Hem de tenir present que, més enllà dels possibles riscos, les eines digitals són espais d’expressió, aprenentatge, participació i construcció de la identitat. Per a molts adolescents, especialment aquells que viuen situacions de vulnerabilitat social, les xarxes socials representen un lloc on sentir-se part d'una comunitat, un entorn on explorar interessos i aficions, una via per accedir a informació o suport que no troben al seu entorn immediat i, alhora, una plataforma de creativitat i oportunitats que difícilment podrien obtenir per altres vies.

Quan limitem l’accés de manera universal, sense matisos, no estem igualant oportunitats, perquè la bretxa digital actual no es resol amb més o menys accés a la tecnologia, sinó amb capacitats, acompanyament i criteri. Una prohibició general pot generar noves formes d’exclusió:

• Adolescents desconnectats dels espais on passen coses.
• Famílies que no poden acompanyar perquè desconeixen què fan els seus fills en entorns digitals clandestins.
• Joves que buscaran vies alternatives per accedir-hi sense cap suport adult, sovint en entorns més opacs o insegurs.

La protecció no és treure pantalles, sinó treure riscos. I això només és possible des de la presència adulta, no des de la desaparició digital.

Control no és acompanyament

La verificació d’edat obligatòria pot sonar tranquil·litzadora, però corre el risc de reduir la conversa educativa a una qüestió de tràmits i d’edat. La criança respectuosa hauria de proposar un altre camí: establir límits amb sentit, explicats i compartits, que ajudin a desenvolupar autonomia i criteri propi, i sempre adaptat a l’edat de l’infant o l’adolescent.

Perquè la competència digital no s’adquireix evitant la tecnologia, sinó aprenent a relacionar-s’hi de forma crítica, segura i saludable.

Quan un govern aposta per la prohibició, envia un missatge implícit: “Això és massa perillós perquè ho pugueu gestionar”. El que necessiten els adolescents, però, és tot el contrari: ser reconeguts com a ciutadans digitals, amb drets, responsabilitats i capacitats a desenvolupar.

Quin seria l’enfocament constructiu?

Des de la perspectiva de la inclusió el benestar digital, la protecció real de tots els individus (independent de la seva edat) passa per mesures com:

• Educar famílies i adolescents en competències digitals: privacitat, gestió emocional, cultura digital, pensament crític.
• Codissenyar normes amb els joves, no només per als joves.
• Regular les plataformes des de la indústria perquè els algoritmes i models de negoci prioritzin el benestar, no el temps de permanència.
• Oferir espais digitals públics i segurs, amb moderació i criteris de salut mental.
• Garantir l’accés equitatiu a internet i dispositius, especialment per a contextos socioeconòmics desafavorits.

Aquest enfocament no exclou límits ni regulacions, però parteix d’una idea fonamental on els adolescents tenen dret a participar en la societat digital en què viuen, i és responsabilitat col·lectiva preparar-los i acompanyar-los.

I la pregunta final

Què passa quan confonem protecció amb prohibició? Quin missatge donem als joves sobre la seva capacitat de decidir, aprendre i créixer en un món digital?

Si volem infants i adolescents crítics, segurs i responsables, no podem construir una cultura de la por. Necessitem construir una cultura de la confiança, del diàleg i de la participació.

La solució no és expulsar els joves de les xarxes socials; és convertir-nos en persones responsables i acompanyar-los perquè hi puguin ser amb autonomia, consciència i benestar. Perquè, tinguin o no una llei al damunt, continuaran vivint en un món digital que no podem delegar a l’algoritme ni a la prohibició. O hi som amb ells, o els deixem sols davant d’un entorn que necessita més guia adulta que mai.