[inicicentrareport]Quan confirmem que el nostre fill/a té una intolerància o al·lèrgia alimentària, moltes vegades ens sentim impotents per no saber com gestionar els àpats a casa, a l'escola, i com acompanyar les criatures. Com li explico que no ho pot menjar? Com ho faig a casa? I a l'escola, se sentirà limitat? 

Parlem amb Laura Albó, psicòloga sanitària especialista en psicologia de l’alimentació: 
[intext1] 
[GotaVerdaPle] Com hem d'explicar al nostre fill/a que té una al·lèrgia o intolerància alimentària? 
 
Per tal de poder-ho explicar als infants, primer hem de recollir molta informació nosaltres i com adults entendre la magnitud de la situació i les conseqüències que pot arribar a tenir.

Per això és necessari acudir a professionals especialitzats com al·lergòlegs, metges pediàtrics, dietistes-nutricionistes i psicòlegs. És molt el desconeixement que hi ha sobre el món de les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, però tot i així, avui en dia cada vegada son més les persones que trobem amb aquests diagnòstics.

Llegir molt sobre el tema, ser crítics i pensar en el millor per el nostre nen o nena son factors que ens ajudaran a poder-ho comunicar als infants.
 
Hem de poder viure les al·lèrgies i intoleràncies des de la comprensió, la tranquil·litat i la serenitat de saber com hem d’actuar per tal de poder-ho transmetre als infants des d’aquest punt de vista, amb calma i serenitat.
 
Transmetre’ls la nostra por, inseguretat i angoixa mai serà una bona idea.
[intext2] 
[GotaVerdaPle] Com evitar transmetre'ls angoixa o por per si consumeixen accidentalment l'al·lergen... 
 
És normal que una família tingui por quan diagnostiquen a la criatura una al·lèrgia o intolerància alimentària. Per desgràcia, a dia d’avui les al·lèrgies encara son bastant desconegudes i moltes persones no saben que són o la magnitud de les conseqüències que poden tenir. I tot allò desconegut, genera por.
 
Depenent del tipus d’al·lèrgia o intolerància el diagnòstic pot afectar d’una manera o una altra. És normal que les emocions com la por i l’angoixa incrementin després del diagnòstic: el propi desconeixement, no saber que comprar, que cuinar i no saber que fer pot generar estrès al nucli familiar.
 
Quan vivim una situació d’estrès tenim menys paciència i ens sentim més susceptibles, i això les criatures ho noten igual que senten la nostra por. En els pitjors dels escenaris, les criatures podrien sentir-se responsables o culpables d’aquest malestar familiar.
 
Per tal de no transmetre’ls aquesta angoixa és molt important explicar-los que significa tenir una al·lèrgia o intolerància alimentària i sobretot les conseqüències que poden patir i com actuar en cas d’una crisi. Sempre vigilar amb la forma amb la que els hi expliquem. Com els hi parlem té molta més importància que el que els diguem.
 
[noticia]11[/noticia]
Hem d’intentar parlar des de la calma, respondre les preguntes que els hi vagin sorgint, transmetre un missatge clar, que no doni peu a dubtes o excepcions. Els infants son els primers que han de tenir clares les conseqüències que podrien arribar a tenir si consumeixen algun tipus d’aliment concret que els fa al·lèrgia. Una bona forma de comprovar-ho és que ells mateixos ho puguin arribar a explicar amb les seves paraules.
 
Quan un nen o nena sap sobre la seva al·lèrgia, té clares les conseqüències del que podria arribar-li a passar i perquè, es redueixen les possibilitats d’una reacció al·lèrgica.
 
[GotaVerdaPle] "No, això no ho pots menjar". "Ell/a sí que pot i jo no". Com ho hem de dir i com acompanyar la frustració derivada...
 
És molt important que no caiguem en prohibicions socials que poden portar a la criatura a l’aïllament social i a sentir-se diferent als altres per la seva al·lèrgia o intolerància. La por ens pot portar a no anar a aniversaris d’amics, festes, excursions o campaments.

Per això és recomanable que parlem amb els altres adults de referència com els nostres familiars, professors i professores, els pares i mares d’altres criatures, etc. Totes aquestes persones han de conèixer la situació del nostre fill o filla i sobretot les conseqüències del que li pot passar i com actuar en cas d’emergència. Si estem tranquils perquè aquests adults entenen la situació i saben com actuar, ens podem relaxar.
 
Per tal de no caure en “això no ho pots menjar” o “ell/a si que pot i jo no” és bo que tinguem alternatives als aliments que provoquen al·lèrgia o intolerància. Podem fer una llista d’allò que no pot menjar i al costat tot el que si pot menjar i on ho podem comprar.

Per fer-ho primer haurem de començar una recerca, però un cop feta, ens facilitarà molt el dia a dia d’anar a comprar i cuinar, i també ajudarà a que els altres cuidadors de referència sàpiguen on han d’anar a comprar o que poden adquirir sense problemes. 

D’aquesta manera, les criatures tindran alternatives a un pastís d’aniversari, per exemple. És molt positiu que l’infant sempre tingui una alternativa, procurar portar alguna cosa a la bossa per tal que no es doni la situació de que la resta de nens i nenes mengin i el nostre fill no ho pugui menjar i no tingui res.
 
Tot i així, és normal que les criatures sentin frustració al veure que mengen diferent que els seus companys. Ho hem de tenir en compte, sobretot si el diagnòstic és recent, i acompanyar als infants, preguntar-los com se senten, si volen parlar-ne, estar disposats a escoltar-los i explicar-los el que faci falta, les vegades que faci falta. Necessitaran el seu període d’adaptació per comprendre la situació i adaptar-s’hi.

[noticia]172[/noticia]
[GotaVerdaPle] Pot passar que a l’escola els assignin un lloc al menjador per facilitar que no hi hagi equívocs. Això els pot fer sentir diferent o limitats... Quina és la millor manera?
 
La millor manera és aquella en la que l’infant se senti bé. També depèn del grau d’al·lèrgia o intolerància, hi ha al·lèrgies més lleus i d’altres més greus. Per això, és important parlar amb l’infant, que ens pugui dir com se sent assegut a un lloc diferent i si això lo provoca malestar o no.

Comptar amb el suport de professionals especialitzats és clau per saber com hem d’actuar i per tal que ens acompanyin (a tota la família) en la gestió d’emocions que es desperten davant d’un diagnòstic d’aquest tipus.
 
Establir una bona comunicació amb els tutors i personal docent també ens ajudarà a saber com el nostre fill o filla va gestionant la situació i poder-lo anar acompanyant.

[info]Laura Albó és psicòloga sanitària, especialista en psicologia de l’alimentació i trastorns alimentaris.[/info] 

[ficentrareport]