Nadal és una època de molts estímuls per als infants. Un estudi de la Universitat de Copenhaguen ha detectat que quan es pensa en aquestes festes s'activen fins a cinc zones diferents del nostre cervell. A més, les modificacions a l'entorn poden arribar també a estimular o inhibir la producció de diferents neurotransmissors: dopamina, serotonina, cortisol, adrenalina o oxitocina, podent fins i tot arribar a modificar l'escorça motora sensorial del cervell.

En el cas de nounats, criatures altament sensibles o amb alguna mena de trastorn del neurodesenvolupament, pot suposar quelcom complicat. L'excés d'estímuls visuals, auditius, olfactius, tàctils i en general sensorials, poden arribar a fer-los col·lapsar, estar més neguitosos de l'habitual o irritables.

És per aquest motiu que us hem preparat una sèrie de consells per viure les festes amb més calma i tranquil·litat, pensant en els més petits de la casa:

• Mantenir les rutines: intentar mantenir al màxim les rutines a l'hora de menjar, els moments de dutxa, tenir planificades les activitats i també els moments de calma i tranquil·litat. Sabem que és complicat fer-ho, i hi ha excepcions i excepcions, però dintre del que és possible cal procurar mantenir els timmings per no saturar-los i provocar, el que se'n diu vulgarment, que "estiguin passats de voltes", que no és altra cosa que el seu cos no ha obtingut el descans, l'alimentació o la tranquil·litat que necessita.
   
• Anticipar els canvis i planificar amb temps: us proposem indicar a un calendari visual quins són els dies de festa, on s'anirà cada dia, i també els dies de tranquil·litat, joc i descans. I sí, si tens un bebè també pots parlar amb ell, i li pots explicar que hi haurà molta gent i molt soroll. En aquest cas l'anticipació s'haurà de fer immediatament abans que passi.
   
• No forçar ser el centre d'atenció: és possible que si tens un nadó i ets amb altres familiars el vulguin agafar en braços. Hi ha nadons que ho accepten i no passa res, però en altres nadons pot ser una font d'estrès o irritabilitat. En infants més grans pot passar que es vulgui que diguin el verset, que cantin una cançó... no s'ha de forçar la situació i se'ls ha de respectar en tot moment.
   
• No obligar a fer petons: i menys a canvi de caramels, xocolatines o diners. Entre altres coses per treballar el consentiment. Us deixem aquest article de la psicòloga Paola Roig: "Per què no hem d'obligar mai a fer petons".
   
• Respectar cada fase i cada etapa: pot ser que l'any passat el teu fill volgués tocar la flauta o cantar una nadala i aquest any no. I encara que l'insistim i li diguem que l'any passat ho va fer, pot ser que estigui en una etapa o fase diferent i ara no ho vulgui.
   
• Blindar les hores de descans: Donar espais de recolliment sense estímuls al final del dia per fer una transició suau pel descans. És important perquè pot ser que si està nerviós sense voler passi a dormir menys i acaba sent un peix que es mossega la cua.