"Mama, mira". "Papa, què fas?". "Mama, juguem?". Dgheoihoveoigdahbft (un cotxe ha passat per sobre del teclat). Aquests dies moltes famílies intenten teletreballar amb els seus fills a casa. I ho intenten en una setmana que s'ha convertit en una gimcana logística per complir amb les obligacions laborals i també amb les familiars. Primer va ser la vaga de mestres, comunicada amb un marge que a moltes cases ha obligat a improvisar plans d’urgència en qüestió d’hores. Amb tot, moltes famílies ho van entendre i ho van gestionar per secundar la protesta sindical.
Després, per si el trencaclosques no fos prou complicat, ha arribat l’alerta per fort vent, que ha obligat a tancar escoles i suspendre activitats per seguretat. Finalment, el dia de lliure elecció per Carnestoltes, que en alguns llocs serà demà divendres i en altres dilluns 16 de febrer. El resultat? Una setmana sencera amb els infants a casa, les agendes del revés i una sensació de descontrol que plana sobre les llars.
"A casa ho vivim amb una barreja d’ansietat, inquietud i, sobretot, molta resignació. De vegades, fins i tot amb un punt de desesperació." Així resumeix la situació una de les moltes famílies afectades per la concatenació d'aturades d'aquesta setmana. I és que gestionar nens i feina, avui dia, és pràcticament incompatible. "Perquè la realitat és que, mentre les escoles s'aturen per motius ben diversos, el món laboral segueix girant al mateix ritme de sempre", assegura la Marta, una mare de dos fills d'un i quatre anys.
Aquesta setmana s'ha acumulat, explica, però mentre el festiu de dilluns "ja el teníem marcat al calendari des d'inici de curs i et vas organitzant amb temps", es queixa perquè la vaga es va comunicar amb poc marge de maniobra i s'ha sumat a la decisió de tancar escoles per l'alerta de vent violent. Però la decisió de tancar les escoles a tot Catalunya ha generat una imatge insòlita: milers de nens confinats a casa en comarques on el vent bufa amb una intensitat totalment habitual. "Entenem que el vent no es pot preveure i és el que hi ha, però els malabars que hem de fer per tot arreu són angoixants". En aquest sentit, famílies d'altres zones de Catalunya ni la previsió de vent ni el perill ha estat relatiu, han criticat la decisió política: "Em moltesta perquè hem de fer mans i mànigues per deixar els xiquets quan el vent el fa a Barcelona". Són les veus d'algunes famílies de les Terres de l'Ebre recollides en aquest article d'Aguaita.cat.
El mateix expliquen famílies de Lleida on asseguren que avui fa vent, sí. "Però no fa més vent que altres dies que bufa i els nens van a l'escola", assegura el Jordi, indignat. La queixa és generalitzada entre els grups de Whatsapp de pares i mares. Una vegada més, "les famílies ens veiem abocades a fer malabars impossibles, a trucar als avis a la desesperada i a confirmar, amb un punt d'amargura, que la vida no està feta per conciliar", afegeix una de les famílies.
Quan els avis no són una opció
Però la carta dels avis no sempre és possible. Ja sigui perquè treballen i també han de complir amb les seves obligacions, perquè viuen lluny, perquè no hi són o perquè simplement tenen el dret a dir que no. És el cas de la Marina, que té dos fills de cinc i tres anys i que relata el seu calvari particular per sobreviure a una setmana on tot ha fallat: la salut, la logística i la conciliació. "La setmana ja va començar complicada perquè dilluns i dimarts els nens estaven malalts". El primer dia el seu marit va plegar de la feina per quedar-se amb ells i dimarts van tirar d'avis però per dimecres ja no tenien alternativa i amb l'avís que avui dijous tampoc hi havia escola "em vaig desesperar". "No tenim ajuda externa habitualment i, quan la busques a la desesperada, t’adones de com n'estem de sols".
Algunes famílies han optat per trucar a algú que vingui a cuidar els nens a casa però aquesta és una opció que econòmicament no és viable per a totes les butxaques. "Al barri tenim una noia que ens ajuda de tant en tant però tot un dia, és massa car", assegura una altra família.
L'ombra del confinament: quan la casa torna a ser una trampa
Hi ha moments d'aquesta setmana que ens han provocat un déjà-vu inevitable al confinament de l'any 2020. Aquella sensació de tancament, de malabars impossibles amb el teletreball, de nens demanant atenció mentre intentes fer una videotrucada professional i de veure com les parets de casa se't tiren a sobre. La Marina assegura que l'opció de treballar des de casa sona molt bé sobre el paper, però amb nens de cinc anys és impossible complir els objectius. "M’he passat el dia dient: 'No et posis davant de la pantalla'". Al final, assegura, acabes posant-los la tele per tenir una estona de concentració amb la feina concentrada. "Em sento fatal perquè no acabo fent bé ni una cosa ni l'altra, però no tinc alternativa".
"Ens diuen que el teletreball és la solució, però intentar ser productiva mentre esquives peces de Lego i gestiones rabietes o necessitats no és conciliar". El resultat de tenir els nens a casa mentre els pares treballen és que "no he fet ni els llits, el menjador està ple de joguines per tot arreu... estem, literalment, sobrevivint", relata.
Tornar a aquella dinàmica de sobreviure entre joguines i pantalles no és només esgotador, "és una ferida oberta que ens recorda que, sis anys després de la pandèmia, no hem après absolutament res sobre com protegir el temps de les famílies", reflexiona la Marta. En el mateix sentit s'expressa la Cristina que és mare soltera: "Aquesta setmana s'ha tornat a posar de manifest que, quan el sistema educatiu trontolla o el clima es torça, les famílies són les que acaben pagant el plat de la manca de polítiques de conciliació reals. No és només una qüestió d'agenda, és una qüestió de salut mental".
