[inicicentrareport]Cada criatura és diferent, i això no vol dir que ens haguem de frustrar o preocupar perquè la criatura té el temps que s'indica i no fa allò que s'espera.

Us volem donar eines per tal d'observar cada criatura, saber reconèixer l'etapa en la qual està, igual que en qualsevol altra etapa del desenvolupament.

Quan neix un nadó aquest ja reacciona als sons que l'envolten, fa gestos amb el rostre de gust i disgust i davant la por d'un soroll fort és possible que plori. També reconeix la veu de la mare o persones amb vincle principal i pot emetre alguns sons.

Durant els primers mesos el bebè emetrà sons principalment vocàlics, i més endavant, sovint durant el tercer o quart mes, ja serà capaç de combinar les vocals amb les consonants emetent sons com: agu, ak, um... 

A partir del segon mes de vida el nadó començarà a seguir amb la mirada objectes que es mouen i emeten música, però no serà a partir del tercer o quart mes quan ja hi pararà més atenció i estarà més connectat amb el món que l'envolta i començarà el que s'anomena etapa del "balbuceig". 

En aquest precís moment el bebè emetrà sons per cridar l'atenció d'aquells qui en tenen cura. A poc a poc anirà jugant amb els diversos objectes i sons que fan fins a arribar al sisè mes, que arribarà la coordinació ull-boca-mans i serà capaç de moure les mans quan per exemple li cantem una cançó. 

Quan arriba aquesta etapa la criatura serà capaç d'imitar sons, com les onomatopeies. A partir dels nou mesos l'infant serà capaç de seguir ordres senzilles com per exemple: agafa la joguina i associarà aquelles paraules als moviments del cos pertinents. 

Dels 10 als 12 mesos les paraules prenen significat pels infants i a partir d'aquí hi ha una evolució cap a la primera paraula amb sentit que sol succeir entre els 13 i els 14 mesos. A partir d'aleshores una paraula significarà el "tot". 

Per exemple per dir: "vull jugar a pilota" dirà "pilota". És normal que es mengin sons i no tinguin una pronunciació correcta del tot fins als tres anys. Una vegada tinguin assolida la fita de la paraula es llançaran amb dues paraules per significar una frase amb estructures simples. 

Fins als volts dels 3 anys és relativament freqüent que els infants parlin d'ells mateixos en tercera persona i forma part del seu procés maduratiu ja que nosaltres els indiquem amb l'exemple dient-los: "el papa està cansat", quan jo soc el papa, o "la mama no pot jugar amb tu ara". Ho faran per imitació, fins que a poc a poc deixin de dir el seu nom per incorporar la primera persona.

L'observació, l'imitació, l'acció i el joc són claus pel correcte desenvolupament del llenguatge dels nens i nenes.[ficentrareport]