Els lavabos també eduquen: com fer que deixin de ser un espai oblidat

Escola

Un informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona analitza deu escoles públiques i alerta de la falta d'higiene i intimitat

Publicat el 18 de novembre de 2026 a les 16:36

Quan parlem de transformar els espais escolars per fer-los més amables i educatius, solem pensar en patis verds, menjadors tranquils o aules flexibles. Però, què passa amb els lavabos? Sovint són els grans oblidats de l’escola, tot i ser un espai clau per al benestar físic i emocional dels infants.

Aquesta és la principal conclusió de l’informe Els lavabos dels centres escolars: un espai educatiu pendent, presentat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Després de visitar deu escoles públiques (des d'edificis històrics fins a barracons o centres de nova construcció) i entrevistar famílies i equips directius, la institució llança un missatge clar al Consorci d’Educació: tenir cura dels lavabos és garantir drets i educar en valors. 

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha reivindicat que els lavabos "mai s'han considerat un tema pedagògic" i ha demanat que se'n reforci la neteja, tal com es va fer després de la pandèmia. Des de la Sindicatura també denuncien que hi ha centres sense elements "tan bàsics" com sabó o paper higiènic.

Per què és important posar el focus en els lavabos?

El síndic defensa que l’estat i l’organització dels lavabos condicionen la salut, la intimitat, la convivència i el benestar de l’alumnat, i que cal abordar-los amb la mateixa mirada educativa que ja s’aplica a les aules o als patis. Segons la Sindicatura, tenir cura dels lavabos també és garantir drets i educar, ja que transmet valors de respecte, autonomia i corresponsabilitat.

Un lavabo en mal estat no és només una molèstia logística; té un impacte directe en el dia a dia de les criatures. L'informe alerta de diversos problemes que condicionen la seva experiència escolar:

  • Aguantar-se les ganes per falta d'higiene: després del pati o del menjador, l'ús intensiu deixa sovint els serveis bruts o sense subministraments bàsics (sabó, paper higiènic o sistemes per eixugar-se les mans). Molts infants eviten anar-hi en tota la jornada, amb el risc per a la salut que això comporta.
  • La manca d'intimitat i la gestió menstrual: l'absència de pestells o portes adequades vulnera la privacitat. Això afecta especialment les noies que tenen la regla; enviar-les als lavabos del professorat com a solució d'emergència les acaba assenyalant i exposant innecessàriament.
  • Barreres d'accessibilitat: en alguns centres s'han detectat sanitaris poc adaptats a l'edat dels infants o, fins i tot, lavabos adaptats que s'utilitzen com a magatzem de material, impedint-ne l'ús a qui els necessita.
  • Espais sense segregació de gènere: l'estudi constata que la majoria dels centres visitats tenen lavabos mixtos i que aquest model no genera queixes rellevants. La clau no és separar per sexes, sinó garantir cabines individuals segures i privades.

Les recomanacions per transformar els lavabos escolars

La Sindicatura ha presentat 11 propostes al Consorci d’Educació, i també insta a impulsar un programa específic de millora dels lavabos per promoure’n la renovació i l’equació “amb una mirada educativa”. 

  1. Programa de millora: promoure la renovació i l’adequació amb una mirada educativa, com ja s’ha fet amb altres espais i moments de la vida escolar, com els menjadors o els patis, i establir unes condicions de qualitat per a tot l’alumnat. 
  2. Reforçar la neteja durant la jornada: preveure almenys una actuació diària addicional en les franges de màxima utilització, especialment després del pati o del servei de menjador, perquè els lavabos es mantinguin en bones condicions tot el dia. 
  3. Millorar el manteniment i els elements bàsics: renovar instal·lacions obsoletes, adaptar els sanitaris a l’edat de l’alumnat i assegurar sabó, paper higiènic, sistemes d’assecat, miralls, tapes de vàter i papereres per als residus menstruals. 
  4. Implicar l’alumnat en la cura dels espais: crear canals senzills perquè els infants puguin comunicar desperfectes i incidències, i promoure activitats educatives que fomentin la responsabilitat compartida en el bon ús dels lavabos. 
  5. Garantir la disponibilitat dels lavabos adaptats: evitar que es destinin a emmagatzemar materials i revisar que siguin realment accessibles i utilitzables per les persones que els necessiten. 
  6. Ajustar el nombre de lavabos a l’ús real: revisar-ne la dotació, sobretot a les zones de pati i menjador, i estudiar ampliacions o reorganitzacions quan el nombre d’usuaris superi la capacitat disponible. 
  7. Protegir la intimitat sense renunciar a la seguretat: incorporar tancaments que es puguin obrir en cas d’emergència, indicadors d’ocupació i solucions que permetin supervisar les zones comunes sense exposar l’interior de les cabines. 
  8. Avançar cap a lavabos inclusius i versàtils: promoure una senyalització no binària i disposar d’algunes cabines individuals tancades; sempre que sigui possible, amb pica interior per facilitar la higiene personal i menstrual amb privacitat. 
  9. Normalitzar la menstruació a l’escola: facilitar productes d’higiene menstrual i contenidors específics, incorporar accions pedagògiques i evitar que les alumnes hagin d’anar als lavabos del professorat. 
  10. Compartir les bones pràctiques dels centres: recollir i difondre iniciatives que millorin el confort i la convivència en l’ús dels lavabos, amb materials pedagògics que es puguin adaptar i amb participació activa de l’alumnat. 
  11. Establir criteris comuns de disseny i gestió: integrar accessibilitat universal, perspectiva de gènere, diversitat i benestar en les reformes i les noves construccions, escoltant les comunitats educatives per ajustar cada solució al centre. 

Costa ha explicat que no s’han estudiat instituts perquè pertanyen a la Generalitat i la Sindicatura no en té competències, per això, només han analitzat l’educació infantil de segon cicle i la primària.

 

Escull Criar com la teva font preferida de Google