Què ha de tenir més pes a l'hora de triar l'institut on continuar formant els fills? Que hi vagin els amics del poble? Conèixer el centre? O que estigui prop de casa? Neus Robert, mare i psicopedagoga, té clar que apartar les seves filles de les amigues en aquesta etapa de la vida seria "un gran error". Aquest cop, la mare de la Naia (11 anys) viu el procés de preinscripció escolar diferent que la primera vegada, perquè fa tres anys ja va haver de fer una tria per a l'Aina (14 anys), la seva filla gran. A Mont-roig del Camp (Baix Camp) només hi ha un institut, però també hi ha la possibilitat d'anar fins a Reus. La Neus, però, no va dubtar a consultar-ho amb l'Aina abans de prendre una decisió i, ara, vol fer el mateix amb la seva filla petita.
El pròxim 6 de març s'obrirà el procés de preinscripció escolar a l'educació secundària. Fa tres anys, la Neus va viure aquestes setmanes amb neguit i preocupació, però ara assegurà que les afronta amb "certa tranquil·litat". Aquest cop, no ha d'anar ni a les portes obertes del centre on ja sap que inscriurà la Naia, perquè ella mateixa n'és la Cap del Departament d'Orientació. Es tracta de l'Institut Antoni Ballester, on la psicopedagoga va aterrar després que la seva filla gran ja en fos alumna.
"Jo crec fermament que continuar amb les amigues és vital, perquè per a ella això ara ho és tot", explica la Neus. En aquest sentit, opina que compartir aquesta consulta amb els fills és important perquè tenen "tot el dret a decidir". "Si després valorem que la decisió no ha estat positiva, sempre hi ha l'opció de canvi", afegeix. De fet, explica que ara és l'Aina qui es planteja si vol continuar el batxillerat a l'institut de Mont-roig o no. "Està bé que ella vegi que pot triar, que no és estàtic i que per viure en un poble no has d'anar allà on et toca. Per sort tenim la possibilitat de poder escollir el lloc on volem estudiar", reflexiona.
La Neus confessa, però, que abans de conèixer l'institut tenia por que l'Aina se sentís rebutjada: "El que em feia més por era el bullying, que no acceptessin la meva filla o que la deixessin de banda". Amb el pas dels dies, va veure que era feliç, i confia que passi el mateix amb la Naia. "La seva germana gran li diu 'a veure si et pensaràs que arribaràs allà i seràs la reina del mambo, el teu lloc és fer primer d'ESO'", comenta entre riures. Així, s'alegra que la Naia tingui la seva germana com una referent i assegura que això "li facilita el pas". Tot i això, reconeix que aquest canvi pot ser diferent per a cadascú, sobretot tenint en compte que deixar l'escola també té un "punt de nostàlgia".
Fer front a discursos simplistes
El fet de treballar al mateix centre on estudiaran les seves filles encara "facilita" més la preinscripció escolar a la Neus: "Ara sé exactament què passa dins l'institut". En concret, està "tranquil·la" perquè sap que l'Institut Antoni Ballester és un centre on els alumnes "tenen noms i cognoms". Per això, ser la Cap del Departament d'Orientació li permet transmetre aquesta percepció a les famílies. "M'agrada explicar als pares que a l'institut hi ha caliu, que si tenen qualsevol dubte els acompanyarem, i que les portes sempre estan obertes", apunta.
Tot i que sap que les seves filles estan en bones mans, lamenta que part del discurs que reben els pares i mares sobre els centres educatius pugui ser "simplista". "Hi ha un punt que no entenen què vol dir realment alta o baixa complexitat", relata, "hi ha una visió molt esbiaixada d'aquests conceptes". Explica que coneix companys que treballen en instituts amb estigmes, però que són "fantàstics". "Realment, la major part de l'alumnat et dirà que la seva experiència és bona. Les famílies estan ben acollides", assegura.
Un tema que la preocupa és la diversitat que cada cop més els docents han d'atendre a les aules: "No som un centre de salut mental, però se'ns exigeix poder fer front a situacions molt complicades. Pensar que no pots arribar a tots els alumnes és molt frustrant". En el cas de l'institut de Mont-roig, però, celebra que les ràtios siguin baixes, fet que considera que els permet fer un "seguiment relativament fàcil".
Consells per afrontar el canvi a l'institut
Amb tot, la Neus creu que el més important és escoltar els fills i tenir-los en compte, si bé és evident que "la decisió final recau en la família". Aquests són els consells que la mare i psicopedagoga dona a altres famílies que visquin el canvi dels fills de la primària a la secundària i tinguin dubtes.
- Si els fills estan a gust amb els companys de l'escola, que puguin continuar amb ells és important.
- Conèixer abans de triar, anar a les portes obertes i trepitjar el centre.
- Parlar amb altres famílies de les seves experiències. Però no només amb una, és interessant conèixer diferents enfocaments i opinions.
- Valorar la practicitat i la logística, tenir el centre a prop i que la ubicació no sigui un problema.
- Tenir en compte si el centre pot oferir un pla educatiu de zona que complementi el que s'ensenya a l'institut.
- Escoltar els fills i valorar la seva opinió.
- I si ens equivoquem? No passa res, per sort tenim un sistema educatiu que ens deixa canviar. No hem de tenir por d'equivocar-nos.
