Aconseguir plaça a l'escola pública més adient per a la formació acadèmica dels fills, que s'encarregui de complementar la seva educació en valors i on puguin fer amics i conformar el seu cercle social de referència. Això, en tres mesos. És la tasca que entomen milers de famílies a Catalunya a partir del mes de març, amb l'inici del procés de preinscripció escolar, i que si tot va bé, conclourà al juny, amb la matriculació ordinària. Un període de tensió i incertesa, farcit de components subjectius i sobre el qual els pares tenen menys control del que voldrien. "Són mesos de molts nervis i en què convé fer equip i organitzar-se molt bé", comparteixen amb Criar.cat la Violeta Torrent i el Berenguer Chiva, que ho van viure per primera vegada el curs passat amb el fill gran.
El resultat va ser "molt satisfactori" i estan encantats amb la tria de l'escola Cirera de Mataró, que fins fa uns anys era de baixa demanda i alta complexitat. Amb l'arribada de la nova direcció i l'impuls d'un nou projecte educatiu, les sol·licituds per entrar s'han disparat i la Violeta i el Berenguer van estar a punt de quedar-ne fora. La directora, l'Estefania Peláez, posa el focus en el benestar de l'alumnat "independentment de les etiquetes i les motxilles d'experiències de cadascun" i celebra que la diversitat els enriqueix i està integrada en el procés d'aprenentatge. "Ens vam equivocar no seleccionant-la com a primera opció i vam obtenir l'última plaça. És l'error principal que vam cometre", admeten els pares.
Volien apostar des d'un inici per l'educació pública, però ben aviat van adonar-se que també havien de contemplar la concertada per si de cas es quedaven sense plaça als centres que volien. "La logística és clau i si et toca una escola a l'altra punta de la ciutat, tens un problema", subratllen. I és que el procés d'assignació, tot i que funciona amb un sistema de punts en funció de paràmetres com la proximitat al centre o si ja hi ha els germans, està molt determinat pel que s'anomena "sorteig de desempat", que estableix qui comença triant.
Tot plegat s'acaba convertint en una qüestió de càlcul i estratègia, en què no només importa quina és la millor escola per a cada família, sinó quines possibilitats reals creuen que tenen d'aconseguir-hi una plaça. "Ens fan creure que la tria és nostra, però realment no tenim el control de la situació i això pot generar molta frustració", defensa el Berenguer, que també és professor i és molt crític amb la zona única per la qual aposta l'Ajuntament de Mataró, en què tothom rep els mateixos punts per proximitat independentment de la part del municipi on visquin. Per això, van elaborar una base de dades detallada que omplien després de cada visita en el període de portes obertes.
Com afrontar les portes obertes: "Cal anar-hi amb ganes de sorprendre's"
La Violeta i el Berenguer ho tenen molt clar: "Cal visitar tantes escoles com sigui possible i deixar els prejudicis a casa". Abans de res, van fer una preselecció de centres amb les referències prèvies que tenien i la informació que van recopilar de les pàgines web i les xarxes socials, però, amb les primeres visites, ja es van endur les primeres sorpreses tant positives com negatives. "Algunes escoles que crèiem que ens encantarien ens van decebre i altres a les que vam anar sense gaires esperances ens van sorprendre molt", destaca la Violeta, que apunta que tenir una gran varietat d'opcions per comparar els va ajudar molt.
La primera visita la van fer amb el fill per veure les seves impressions, però a partir d'aleshores el van deixar amb els avis perquè no els permetia parar atenció a tots els detalls i deliberar amb tranquil·litat. A mesura que veien escoles, les instal·lacions van anar baixant posicions en la llista de prioritats i es van començar a fixar més en el projecte educatiu i l'equip docent. "La manera com cada escola planteja les portes obertes és molt reveladora: si estan per tu i et guien, és un bon senyal. Si et deixen voltar sense fer-te cas, alerta", expliquen. Tanmateix, recomanen parlar amb les famílies que ja hi tenen els fills i també amb la resta que estan en el mateix procés de preinscripció. "Ens anàvem trobant a totes les portes obertes i vam acabar fent comunitat, tot i que és inevitable tenir la sensació que són competidors", admeten.

- Violeta Torrent i el Berenguer Chiva, a l'Escola Cirera
- Andreu Adrover
10 consells per afrontar la preinscripció escolar
Amb tot, la Violeta i el Berenguer destaquen que la preinscripció escolar és un procés molt estressant i un focus de conflicte per a la parella. Les preferències i prioritats de cadascú poden xocar i, en tractar-se del futur dels fills, és fàcil deixar-se endur per la pressió. "És fonamental dialogar molt, ser comprensius i mirar de tenir en compte tots els punts de vista", entenen. Un any després, però, defensen que el fill "hauria estat feliç a qualsevol centre" i que "no hi ha tries dolentes" més enllà de les que suposin problemes logístics i sobrecostos de transport o de cangurs. Sigui com sigui, hi ha diversos trucs i consells -personals- que els hauria agradat conèixer abans de començar:
- Organitzar-se bé i ordenar la informació: quan s'han visitat moltes escoles, costa comparar només de memòria.
- Anar al tantes portes obertes com sigui possible, encara que hi hagi escoles que no convencin de primeres: "Deixeu-vos sorprendre i compareu!"
- Fer les visites en parella, en la mesura que sigui possible: permetrà compartir impressions i deliberar al moment.
- La logística és clau: prioritzar la proximitat i la conciliació familiar.
- Parlar sempre amb les famílies que ja tenen els fills a l'escola: "Són un punt de referència que dona molta tranquil·litat".
- Visualitzar si el fill podria créixer feliç i desenvolupar-se bé en cada escola i cada entorn.
- Ser calculador en l'elaboració de l'ordre dels centres seleccionats: "Ser massa ambiciós pot deixar-te sense places".
- Si no hi ha 10 escoles que convencin, no omplir tota la llista: "Cal quedar-se només amb els centres que t'agradin. Si en són sis, presenta una llista de sis encara que en puguis seleccionar fins a 10".
- Valorar opcions a l'escola concertada per si no s'aconsegueix plaça a cap dels centres públics desitjats.
- Tenir paciència i fer equip amb la parella i la família: és un període de molta tensió i incertesa, així que convé minimitzar la pressió emocional.


