"No és el mateix planificar el curs en una escola amb poca diversitat que en una on es parlen 36 idiomes diferents". És la premissa amb què treballa l'equip docent de l'Escola Cervantes, al bell mig del districte de Ciutat Vella de Barcelona, que afronta un nou any escolar amb els reptes de la resta de centres educatius de Catalunya i amb els seus de particulars. Aquesta escola d'alta complexitat és un reflex de la realitat del barri i hi conviuen alumnes de tota la vida amb nouvinguts d'arreu, principalment del Marroc i el Pakistan. Estudiants de famílies de classe mitjana amb formació i arrelades amb altres que, fins i tot, no entenen ni el català ni el castellà. Ho fan amb "total normalitat" i celebren que és "enriquidor", però, alhora, els obliga a atendre qüestions de tota mena. "Una de les funcions de l'escola és adaptar-se a l'entorn", defensa la directora, Magda Martí.

Contra l'estrès, Martí recepta organització i, per gestionar una escola d'alta complexitat, flexibilitat. I ho fan de manera molt satisfactòria, tal com indiquen els resultats de les competències bàsiques, que superen els que s'esperen d'un centre d'aquest tipus. Tot i que compten amb protocols i personal especialitzat, la directora destaca que no es pot analitzar l'alumnat com a conjunt, sinó que la clau és el tractament personalitzat.

Mateix menú per a tothom

En aquest sentit, diferencia dos tipus d'infants nouvinguts: els que arriben amb un coneixement mínim de la llengua, "ni que sigui el castellà", i els que no entenen res. També intervé la cultura del país d'origen, que estudien i tracten de manera que ningú se senti exclòs o invisibilitzat. El menú del menjador, per exemple, és el mateix per a tothom -més enllà de les intoleràncies i els menús sense porc o vedella-, però de tant en tant fan jornades gastronòmiques amb àpats tradicionals de diferents entorns.

A l'Escola Cervantes les altes i les baixes d'estudiants són constants per les anades i vingudes d'algunes famílies, i això fa que els que estan estabilitzats al centre tinguin una actitud molt acollidora, explica Martí. El model educatiu, que ha de respondre a les exigències del currículum que estableix el Departament d'Educació, contempla que cada any s'hauran d'adaptar a la diversitat i al perfil de l'alumnat amb una metodologia molt oberta. És molt important que la plantilla comparteixi la mateixa mirada inclusiva i aquí ha estat vital la figura de les places perfilades, que consisteixen en la possibilitat dels professors de formar-se per assolir perfils determinats que els centres poden demanar específicament per completar els equips docents. A més, els professionals del centre han accedit a altres formacions públiques, com una amb mediadors interculturals que els van instruir sobre com és l'educació en les diverses regions del món.

El funcionament de l'aula d'acollida

L'aula d'acollida és un dels cors del centre. A Catalunya n'hi ha a 1.363 escoles, amb l'obertura de 200 de noves per al curs 2025-2026, i és on els infants nouvinguts a partir de 3r de primària —no es contempla pels de 1r i 2n— treballen plegats per posar-se al dia amb el català, principalment, fins que puguin seguir les classes al mateix ritme que els altres companys. Així, entren i surten en funció de la matèria que s'imparteix al seu grup. N'hi ha que tenen facilitat per les matemàtiques i poden quedar-se amb la resta tot i no dominar la llengua, per exemple, però la intenció és que s'incorporin de manera progressiva. Els que tenen llengües maternes assimilables al català i el castellà per l'alfabet o el tipus de gramàtica, acostumen a fer el salt després d'estar-se dos anys a l'aula d'acollida, mentre els que arriben amb llengües molt diferents, triguen un any més.

Quan arriba un alumne estranger a l'escola, s'activa el protocol d'acollida. El personal docent es reuneix amb l'infant i la família per tenir un primer contacte abans de l'inici de curs i introduir-los a la cultura. Aleshores, presenten l'estudiant als companys de l'aula d'acollida i miren n'hi ha algun del mateix país o regió perquè el pugui acompanyar en aquesta fase. "Aquí cal vigilar, perquè no volem que s'aïllin", matisa Martí. Els nens li ensenyen l'escola i l'ajuden a acostumar-se a l'entorn i, a partir d'aquest punt, comença un seguiment individualitzat encapçalat pel tutor de l'aula. Paral·lelament, ofereixen classes de català oral a les famílies de la mà de l'associació Xerrem Junts, que va a l'escola una tarda a la setmana. Si bé, admeten que la feina amb les famílies és la que costa més i que progressen "a poc a poc".

Pòdcast per ensenyar català als pares

El tutor de l'aula d'acollida és en Ger Pons. Fa tres anys que se n'ocupa i, prèviament, havia tingut una breu experiència en un altre centre, tot i que amb un volum de nens molt més reduït. Quan va agafar la responsabilitat a l'Escola Cervantes, eren 12 almunes, però el curs passat va acabar amb 27. En gran part, l'increment respon a la matrícula viva, un sistema d'inscripció d'alumnes obert durant tot l'any i que és la porta d'entrada al sistema educatiu de molts infants i adolescents nouvinguts. Per això, van haver de fer torns i enviar nens a fer classe amb la resta en assignatures que no els tocaria. Des de l'Escola Cervantes, han demanat al Consorci d'Educació de Barcelona inscriure alguns dels alumnes en altres centres de la zona, però tots pateixen la mateixa situació de saturació. "Calen més recursos humans", lamenta Pons.

Sigui com sigui, se les empesquen per fer activitats originals per aprendre la llengua. L'any passat, els va arribar un equip de ràdio i van començar un pòdcast perquè els estudiants enregistressin lliçons de català per a les famílies. Les penjaven al núvol i els pares les escoltaven a casa, on els fills els gravaven fent els exercicis orals. Un altre curs, van fer de periodistes de televisió i van cobrir la història del barri a peu de carrer. "Fem projectes en la línia dels de la resta d'aules de l'escola, però li donem el nostre toc per adaptar-nos a les necessitats dels alumnes", explica Pons.

El curs preparat abans de vacances

La data d'inici del curs ha estat un dels grans punts de conflicte. Els sindicats de professors demanaven començar després de la Diada, però el Consell d'Educació de Catalunya va ratificar la proposta del Departament d'iniciar el dilluns 8 de setembre. Per a l'equip de l'Escola Cervantes, això no ha estat un problema, ja que se'n van anar de vacances amb el nou any escolar ja organitzat i han dedicat la primera setmana de setembre a executar el pla. "Hem aplicat la recepta de l'organització per poder estar tranquils", reitera Martí.

Enguany, han arribat 7 professors nous, que s'han sumat a 11 que continuen de l'any passat, i han aprofitat aquests dies previs per acollir les incorporacions. Han topat amb el problema que la regularització dels funcionaris no ha permès sol·licitar noves places perfilades, tot i que són a prop d'arribar al límit del 50% de docents d'aquest tipus per centre. Sigui com sigui, de 9:00 a 11:00 hores, han celebrat les reunions de claustre i, després de mitja hora per sortir a esmorzar, les reunions de cicle. Finalment, han preparat les aules i els diversos espais amb la mirada centrada en les activitats de rebuda per al primer dia. I, el divendres abans del tret de sortida, han anat a la plaça de les Glòries a fer activitats de cohesió de l'equip i de preparació de les temàtiques del curs.

El pas a l'institut, desigual

L'Escola Cervantes manté una relació estreta amb els serveis socials de Barcelona, ja que són l'agent amb una relació més directa amb els infants i les famílies i també s'encarreguen de derivar-los quan toca. "Hi ha alumnes que no estan en disposició d'aprendre i que necessiten altres atencions abans", explica Martí. També es coordinen amb els casals del barri que treballen amb els seus estudiants i celebren que el teixit associatiu és molt ric a la zona. A més, organitzen activitats extraescolars perquè els nens puguin fer esport quan surten de l'escola i ho financen amb les ajudes de l'Institut Barcelona Esports i amb preus molt reduïts. Les situacions de vulnerabilitat al centre poden ser transversals i no sempre coincideixen amb l'origen estranger dels afectats.

Per això, Laura Prats, coordinadora del cicle superior i professora de 6è de primària, descriu un pas desigual cap a l'institut. "Els que porten amb nosaltres des d'Infantil 3 surten preparats i segurs", assegura, però la situació canvia quan han arribat més tard. Això no vol dir, però, que no hi hagi alumnes amb qui no han gaudit de tant temps per crear vincles forts que els venen a visitar a l'escola perquè és un lloc segur per a ells. "És el primer lloc on es van sentir acollits i el senten com casa seva", detalla. De totes maneres, a l'estiu, els professors de 6è es troben amb els dels instituts adscrits de la zona i els expliquen quines són les necessitats de cadascú. Altres tenen germans petits a l'escola o es troben pel carrer. "En molts casos, el contacte continua després del pas a l'ESO".