Fa uns dies des de la Ciranda, un projecte per l'acompanyament respectuós de les sexualitats, vam fer un directe per parlar d’una cosa que sembla banal, però no ho és gens: els lavabos de les escoles. No per parlar de normativa ni de disseny. Per parlar del cos i la salut. 

Hi van participar Núria Vives i Colette Martí, dues professionals de gran recorregut que treballen des del cos i la salut del perineu. Des de la Ciranda les vam acompanyar Montse Romero, psicomotricista i Júlia Sánchez, sociòloga i mestra. 

L'objectiu d'aquesta trobada era clar: respondre a la pregunta Què necessita el cos per orinar, defecar i menstruar amb salut? La resposta no és complicada: necessita consciència, intimitat i temps. I això, massa sovint, no està garantit als centres educatius.

“M’aguanto fins a casa”

La Montse Romero explicava al directe que ella es va activar a treballar en aquest tema escoltant les nenes en cercles de paraula. Nenes de diferents escoles, de diferents pobles, que compartien el mateix relat: “m’aguanto fins que arribo a casa”.

• Perquè el lavabo està brut.
• Perquè no hi ha paperera.
• Perquè fan broma i obren la porta.
• Perquè fa pudor.
• Perquè no hi ha paper.
• Perquè no em respecten.

Algunes explicaven que amagaven la compresa dins la motxilla perquè no sabien on llençar-la. D’altres calculaven quines hores podien aguantar sense anar-hi. Als instituts, hi ha adolescents que prefereixen no fer cua durant el pati i passen hores retenint l'orina. I altres que es salten classe per poder canviar-se la compresa sense que ningú les escolti ni les vegi.

No estem parlant d’un detall. Estem parlant de necessitats fisiològiques bàsiques. De gestió de la intimitat i cura del propi cos en espais compartits. Del dia a dia a les aules de milers d'infants i joves.

Conèixer l'anatomia íntima

Durant el directe, la Núria Vives i la Colette Martí van explicar on s'ubiquen les diferents vísceres implicades en els processos fisiològics que estem comentant, i que, a més, estan sostinguts per una arquitectura corporal interconnectada.

La bufeta, la matriu o la pròstata i el recte estan protegits per la pelvis, una estructura òssia que els dona suport i estabilitat. No “floten”: estan sostinguts per lligaments, fàscies i musculatura del sòl pelvià.

• La bufeta i la uretra tenen una direcció cap endavant i cap avall.
• El recte i l’anus, cap enrere i cap avall.
• La matriu es contrau per deixar anar la sang menstrual.
• La pròstata envolta la uretra i també necessita relaxació per facilitar la micció.

Tot això funciona gràcies a una coordinació delicada entre vísceres i esfínters. I aquí ve el punt clau: els esfinters necessiten relaxació perquè el buidatge sigui saludable.

El cos no funciona bé amb presses

Una cosa molt senzilla, però molt important: el cos necessita relaxació per buidar-se bé.

Quan anem amb presses, quan estem nerviosos o en un espai insegur, el cos es posa en tensió. I en tensió no es relaxen bé els esfínters. Llavors empenyem. I quan empenyem, els esfinters i les vísceres es van ressentint.

Això pot acabar en infeccions d’orina recurrents, en estrenyiment, en debilitament del sòl pelvià o en problemes prostàtics més endavant. No passa d’un dia per l’altre, però has pensat que les pèrdues d'orina durant la maduresa, els problemes pròstatics o els prolapses podrien ser menors si tinguéssim major consciència del sòl pelvià. Els hàbits es construeixen a la infància. El coneixement del cos forma part dels continguts curriculars.

Una idea que repetia molt la Núria era aquesta: cal aprendre a escoltar el reflex. El cos avisa quan vol orinar. El cos avisa quan vol defecar. També quan vol menstruar. Si no l’escoltem, el reflex es va apagant i el funcionament orgànic dels teixits viscerals es ressenteixen.

Si als centres educatius no podem anar al lavabo quan ho necessitem, què està aprenent el nostre cos? Es desconnecta.

La menstruació també necessita espai

Quan vam parlar de menstruació, va sortir una cosa molt concreta: moltes adolescents no poden viure-la amb normalitat a l’escola o institut.

Si no hi ha papereres, si no hi ha accés a l’aigua, si no hi ha intimitat, la gestió de la menstruació té poques opcions per fer-se en calma i condicions dignes. I menstruar no és una anècdota puntual. És una experiència que pot acompanyar les estudiants durant la meitat de la seva escolarització obligatòria.

També vam parlar de la salut prostàtica. Seure per orinar no és només una qüestió d’higiene col·lectiva. Deixa els banys compartits més nets però també facilita la relaxació i ajuda a buidar millor la bufeta. Són petites coses que tenen impacte en la salut física a llarg termini.

Els lavabos eduquen

Des de La Ciranda, Júlia Sánchez ha impulsat el projecte de Banys Coeducatius amb arquitectes, famílies i alumnat.

El 2022 el projecte de Banys Coeducatius, desenvolupat amb ARQBAG, va rebre el Premi Eines d’àmbit local de la Universitat Autònoma de Barcelona. Posteriorment, amb el reconeixement de l’Ajuntament de Sant Cugat i en cooperació amb altres agents del Pol Cooperatiu del municipi, “Banys Coeducatius” es va desplegar a l’escola L’Olivera. També es va implementar a l’escola Els Encants de Barcelona de manera subvencionada.

En aquests processos participatius, infants, professorat i famílies han fet diagnòstics reals dels seus lavabos i vestidors. Han proposat millores concretes: papereres higièniques, millor il·luminació, portes que tanquin bé, espais per usos i no només per gènere, més neteja o torns ajustats a la realitat d’ús, més responsabilitat col·lectiva dels espais compartits, cartells, normes comuns, etc.

Quan s'entres a mirar els lavabos amb ulls pedagògics, descobreixes moltes coses: infants que no arriben bé a l’alçada de les llums, la pica ni la tassa del vàter, malbaratament d’aigua i paper, situacions de desprotecció i violència, faltes de respecte a la intimitat, etc.

No és només una qüestió d’higiene. És una situació d'aprenentatge transversal que implica benestar, dignitat i salut.

Calma

Durant el directe va aparèixer una paraula que resumeix molt bé el que volem dir: calma. Sembla obvi, però no sempre ho és.

• Orinar amb calma.
• Defecar amb calma.
• Menstruar amb calma.

Si el cos és el lloc on vivim tota la vida, potser val la pena començar per aquí. Potser val la pena preguntar-nos com són els lavabos de l’escola del nostre fill o filla. Potser val la pena entendre que cuidar els WC és una qüestió important.

És una manera de dir als infants: el teu cos importa. Els espais que ocupes cada dia són importants. La bona convivència també implica respectar els espais d'intimitat.

Acció 

I potser tot això no és només una qüestió de “millorar els lavabos”. Potser és una qüestió de salut pública dins dels centres educatius. Si sabem que retenir l’orina, aguantar la femta o viure la menstruació amb presses té conseqüències físiques i emocionals, no podem continuar mirant cap a una altra banda. 

No és una anècdota. No és una queixa puntual. És una realitat que es repeteix en moltes escoles i instituts.

Aquí hi ha responsabilitats compartides. Les famílies poden preguntar i interessar-se per saber com són aquests espais i què s’hi pot millorar. Les docents poden ensenyar com cuidar els sistemes digestius, excretors i reproductius en la vida diària. Els claustres poden obrir converses i revisar protocols. I l’administració, que és qui té la capacitat estructural, l'obligació del manteniment i els recursos per modificar l'arquitectura i les contractacions hauria d’assumir que els lavabos i vestidors també formen part del projecte educatiu i els hi cal una revisió amb mirada coeducativa ja. 

Al final, cuidar els WC és cuidar la salut dels infants i adolescents que hi passen hores cada dia. És cuidar els seus drets.