Les tanques que protegeixen la cantonada del carrer Aragó i Roger de Llúria han recuperat la seva funció el matí d'aquest dilluns 8 de setembre, amb el retorn dels alumnes a les Escolàpies de Llúria. Després de tres mesos de calma relativa, els crits i les corredisses han tornat a guanyar la batalla als clàxons i els motors dels cotxes. També la remor de les múltiples converses simultànies de les famílies, que han desplegat el repertori de fórmules de cortesia: "Com ha anat això?", "ja tocava, eh!".
El primer dia del nou curs escolar, els més previsors s'han presentat a l'entrada amb mitja hora de marge. Altres, han hagut de córrer. "Vam tornar ahir de Bogotà", explica un pare a la resta. Mentrestant, els fills saluden amb un gest tímid als companys que esperen a l'altra banda del semàfor. La vergonya desapareixerà en pocs minuts, com també les cares de circumstàncies i expectants d'alguns infants.
Els alumnes d'infantil i primària entren a les 9:00 hores i, minuts abans, ja és impossible caminar per aquest tram del centre de Barcelona. L'Emma i la Júlia, que comencen 6è i 4t de primària, s'acomiaden del pare amb una abraçada. O, millor dit, s'acomiada ell, que les ha de perseguir abans que desapareguin definitivament. "Ha costat dormir", explica el Gonzalo, que veu com les nenes li paguen el sacrifici d'haver-les atès cada vegada que s'aixecaven durant la nit. "Estaven molt nervioses i excitades per retrobar-se amb les amigues", diu mentre intenta pescar-les.
El Lucas i el Pablo, de 5è i 3r, no tenien tantes ganes de començar, tot i que també han arribat nerviosos per descobrir a quina classe els han posat i amb quin professor. Els han portat els avis, ja que el pare també és mestre i la mare tenia una cita mèdica. De fet, han pujat expressament des de Cadis, on viuen i on han tingut els nens la primera setmana de setembre. "No som uns avis cangur", reivindica la Concha, que assegura que es tracta d'un fet puntual. El Joan se la mira amb cautela i no gosa contradir-la.
- Un grup d'amigues es retroba el primer dia d'escola
- Hugo Fernández
Pel que fa als més petits, la situació canvia una mica. El Tristan i el Noah, companys d'Infantil 4, han dormit com els àngels. Tenen ganes de tornar a l'escola, però nervis no. Els pares, en canvi, agraeixen encara més el retorn de la rutina. L'Alba, la mare del Tristan, explica que ha hagut d'intercalar les vacances amb el marit per poder tenir cura del fill, mentre que la Jossie, la mare del Noah, l'ha hagut d'apuntar al casal d'estiu perquè tots dos havien de treballar.
Tot a punt a la sala de professors
Protegit, en part, de la cridòria del carrer, el director del centre, Edu Roca, dona la benvinguda als professors que van arribant. És un dia de molta pressió per a l'equip docent, tot i que arriben preparats i amb ganes de construir des del principi un espai de seguretat, sensible i agradable, perquè els alumnes puguin créixer i desenvolupar-se. Enguany, en tenen 70 de nous entre Infantil 0 i 2n de Batxillerat "Tenim una barreja d'il·lusió i nervis per tenir-ho tot llest", explica Roca, que no deixa passar ningú sense unes paraules d'acolliment. Han estat dies de molta feina i ara és el moment d'aplicar-la.
A la recepció, l'equip administratiu també treballa a la màxima velocitat. Una mare pregunta pel menjador, la del darrere demana un certificat perquè el fill s'ha fet un esquinç al casal d'estiu i ha d'anar a la mútua de l'escola. La cua es va fent cada vegada més llarga i comença a sortir cap al carrer. Tothom corre, cap on sigui i pel que sigui, però, a les Escolàpies de Llúria, ningú pot abaixar la guàrdia el primer dia del curs 2025-2026.
