Amb el curs escolar a punt de començar les escoles rurals també organitzen les classes, el temari i plantegen els objectius d’aprenentatge a assolir. Més enllà d’això, els equips docents d'aquests centres petits que sovint acullen alumnat de diversos pobles afronten uns reptes específics i han d’adaptar-se a la realitat dels seus alumnes, que viuen en un entorn rural i amb unes ràtios que acostumen a ser extraordinàriament baixes. 

Aquest és el cas de l’escola rural l’Alzinar de Campins, al Baix Montseny, un poble de 600 habitants. Segons les previsions d’aquest curs, en total, comptarà només amb una quarantena d’alumnes d’entre un i dotze anys. L’Alzinar està integrada dins la Zona Escolar Rural del Baix Montseny, una agrupació de centres petits formada també per l’escola Puig Drau de Montseny i l’escola El Pont Trencat de Santa Maria de Palautordera. 

Les tres seus de la ZER comparteixen una mateixa organització i un sol projecte educatiu que té en compte l’entorn i l’alumnat, que s’articula amb la col·laboració constant amb la població de la comarca i els agents socials. En aquest sentit, es busca que els infants aprenguin a través de projectes compartits, que surtin de les aules de l’escola i que tinguin a veure amb situacions reals. “El lloc on estem situades i el nombre d'alumnes ens permet teixir complicitats amb els pobles de manera directa i també en l'àmbit social i cultural”, explica la directora de l’Alzinar, Bel Díaz.

Quatre grups a l'escola

L’organització interna a l’Alzinar cada curs és diferent i depèn sempre del nombre d’alumnes que tinguin i dels docents amb què comptin. Enguany hi haurà quatre grups, un que comprendrà els nens d'I3 i I4, un grup d'I5 i primer de primària, un de segon i tercer i un grup amb alumnes de quart, cinquè i sisè de primària. 

Aquest curs disposaran de vuit mestres i també de personal itinerant en assignatures com anglès o música, que circulen entre les tres seus de la ZER. “Aquests dies, amb el recurs humà que tenim, intentem estructurar grups molt poc nombrosos perquè tant l'atenció cap a les famílies com cap als infants sigui el millor possible”, afirma Díaz. 

“Un temps molt just”

Els mestres de l’Alzinar pensen que el temps que tenen a principis de setembre per preparar el curs “és molt just”. Les visites d’acollida que fan els primers dies a famílies i alumnes s’han de combinar amb tasques d’adequació de les aules i amb gestions burocràtiques. “Hi ha molta feina burocràtica i logística que no es veu des de fora”, diu la Glòria Anglada, tutora i secretària de l’escola.

En el cas de l’escola de Campins, disposar d’un mestre més o menys pot condicionar totalment l’organització del centre. “Ens ha passat pensar que comptàvem amb una mestra i, un cop al setembre, descobrir que no la teníem, això va fer que ho haguéssim de desmuntar absolutament tot”, explica Sandra Flamarich, mestra d’educació especial. L’equip docent de l’escola apunta, en aquesta línia, que tenir la confirmació del nombre d’alumnes i de mestres amb més antelació els seria de molta ajuda per muntar horaris i grups. “Tenim infants que ja han vingut a veure l’escola i que encara no sabem si hi estan assignats o no”, diu Anglada. 

Participació de l'alumnat

Per estructurar els aprenentatges, a començament de curs, els mestres tenen els itineraris de treball i els objectius definits. No obstant això, expliquen, “són flexibles” a l’hora d’articular-los i procuren incorporar les propostes de l’alumnat. “Allò que nosaltres treballem parteix de les seves motivacions, els seus interessos i dels seus propòsits”, assegura Bel Díaz. 

A l’escola l’Alzinar conviuen, en cada grup, nens de diferents edats que treballen plegats a través de situacions d’aprenentatge. Els alumnes, de manera transversal, treballen sobre un tema en concret, un projecte. Segons la seva edat, els infants fan preguntes i aporten respostes de diferent complexitat. “Són propostes prou obertes i prou flexibles perquè tots avancin al seu ritme. Els reptes es dirigeixen a tot el grup i cada infant hi col·labora d’acord amb les seves possibilitats i habilitats”, explica Bel Díaz.

Interactuar amb el poble

L’objectiu del mètode, expliquen, és crear “alumnes conscients” que interactuïn amb la societat i amb l’entorn i que aprenguin a donar resposta a problemes reals. D’aquesta manera, el coneixement pren sentit, utilitat, i es veu aplicat en el seu dia a dia. “La gent del poble ve a explicar-nos coses o nosaltres anem a veure’ls per fer-los preguntes. Aquest és el punt de partida a partir del qual ho construïm tot”, expliquen les mestres de l’escola.

Els infants treballen estretament amb el poble i també amb el parc natural del Montseny, situat a tocar de l’escola. “Si s'ha fet malbé alguna cosa del poble, prenem partit, estructurem les idees, les presentem a l'Ajuntament. Si cau un arbre, pot venir un agent forestal i explicar-nos com ho han resolt”, diu Díaz. Això fa que l’escenari habitual de les classes no sigui l’aula, sinó l’entorn immediat del centre, sigui la plaça de l’església, el parc de la rectoria o la cooperativa del poble. Els comerciants, les entitats i els habitants del poble, doncs, ensenyen les seves habilitats als alumnes i contribueixen a un aprenentatge actiu.

Una proposta que es repeteix cada any és el treball del bosc en el qual tots els alumnes, des dels més petits fins a sisè, fan una sortida a la natura plegats. “Tenim la responsabilitat de fer que els infants se sentin seu el poble, el parc natural i que aprenguin a tenir-ne cura. Aquest és el nostre compromís i l'oportunitat de tenir un futur millor”, ha expressat la directora. 

Al voltant d’un 60% d’alumnes migrants

El centre aplega sobretot infants de Campins, però també de Fogars de Montclús i de Sant Celoni, la capital de la comarca, situada a pocs quilòmetres de distància. La feina a l’hostaleria i la proximitat amb la població més important de la zona, ha fet que molta gent d’origen estranger hi arribi buscant feina i una llar. Tant és així que, segons dades del centre, entre el 60% i el 70% dels alumnes eren de famílies migrants el curs passat. Després de la Covid-19, a més, també hi van arribar famílies de l’àrea metropolitana buscant un ambient més tranquil.

Des del centre, expliquen que el treball en situacions d’aprenentatge facilita l’adaptació dels alumnes nouvinguts. “La integració es produeix de manera molt orgànica. No tenim aula d’acollida, però sí que hi ha persones que fan aquest paper d'atenció, de recolliment i reforç, sobretot pel que fa a la llengua”, explica Díaz. Moltes de les famílies migrants, però, s’han vist obligades a marxar del poble aquest any a causa de la mala connexió de transport públic, un problema de mobilitat que es repeteix a molts dels municipis de la comarca.

“La situació amb el català ha millorat”

El català i el castellà, d’acord amb el mètode del centre, s’ensenyen de manera conjunta a partir dels recursos que fan servir per treballar. “Dins els eixos de treball, podem estar fent una lectura en castellà i, a la vegada, una comprensió lectora del text que sigui en català”, expliquen les mestres. Pel que fa al pati, la llengua majoritària dels alumnes és el català, però hi ha un gruix important que s’expressa en castellà que, en molts casos, és la llengua de casa. 

Malgrat això, la directora de l’escola, Bel Díaz, diu que hi ha hagut un “canvi positiu” pel que fa al català i que han notat una major predisposició per emprar-lo en les famílies que no el tenen com a llengua habitual. “Crec que hi ha més consciència que la llengua és un mitjà de connexió i de socialització que té a veure, també, amb formar part de la comunitat”, afirma.

Fer de “mestre orquestra”

Les escoles rurals, d’acord amb el nombre reduït d’alumnes, també tenen menys dotació econòmica i de personal. Això fa, expliquen, que s’ho hagin de fer tot entre tots i que cada mestre hagi d’assumir més d’una tasca. “Jo faig de directora del centre, de cap d'estudis i de conserge, també soc la persona que ve quan les coses espatllen”, explica Bel Díaz.

D’altra banda, les mestres de l’Alzinar destaquen que com que en són poques, treballen de manera molt ben coordinada i eficient. “S'estableix una complicitat molt bonica també entre l'equip, això també contribueix al fet que les coses surtin bé”, assegura Glòria Anglada, tutora i secretària de l’escola. La proximitat entre docents i alumnes, a més, garanteix que hi hagi una connexió especial i que les mestres puguin detectar de seguida les necessitats dels infants. “Ens és més fàcil veure quan un alumne té un mal dia i ser capaços d’estar per ell i actuar en conseqüència”, coincideix l’equip de l’Alzinar.