El professorat de centres educatius d'alta i màxima complexitat, els que acullen a un alt nombre d'alumnes vulnerables, són els que senten més pressió per a aconseguir bons resultats i també els que tenen menys temps per treballar en una estratègica pedagògica pròpia. Són algunes de les conclusions d'un estudi de la Universitat Autònoma (UAB) i la Fundació Bofill, a partir d'una enquesta a 852 docents d'escoles i instituts, presentat aquest dimarts a la seu de l'entitat pedagògica.

Es tracta d'una investigació de tres anys que, a través de llargues entrevistes, ha recollit les principals preocupacions, problemes i propostes dels docents que hi treballen. "Professionals molt compromesos que fan grans esforços", ha destacat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que ha remarcat que aquest compromís no pot substituir les polítiques educatives de l'administració.

Alta autonomia que no es pot desplegar

Una de les claus de l'informe té a veure amb l'autonomia dels centres educatius. Si bé tots els centres, complexos o no, en tenen un grau similar —com a mínim, això és el que es percep—, el professorat dels centres d'alta i de màxima complexitat n'exigeix més, especialment pel que fa a l'avaluació. Per altra banda, també tenen més problemes per a desplegar la independència que ja tenen: l'enquesta ha detectat que els claustres en centres complexos tenen menys temps per a col·laborar, teixir estratègies pedagògiques i elaborar materials didàctics propis que en altres tipus de centres.

El motiu és molt senzill: molt sovint, tenen altres problemes molt més immediats que els treuen bona part del seu temps. En aquest mateix sentit, l'estudi assenyala que la relació i la col·laboració entre docents, i entre aquests i la direcció, és especialment fluida en centres d'alta complexitat. Aquesta dedicació, però, acostuma a anar enfocada a resoldre problemes del dia a dia.

Part d’aquesta manca d’estratègia pròpia, segons ha identificat la investigació, ve de la inestabilitat dels claustres. Són els que tenen més mobilitat de docents, ja que entre 2018 i 2023, s'ha substituït el 53% de la plantilla. Són tres punts percentuals més que en la resta de centres, una bretxa que s'ha reduït els darrers cinc anys. Però més enllà de la diferència, aquesta rotació és especialment perjudicial perquè l'alumnat de zones vulnerables —amb alts índexs de pobresa, població immigrada o necessitats educatives pròpies— requereixen una major estabilitat. "Necessiten un suport estable", ha assenyalat el director de l'estudi, el catedràtic en sociologia Antoni Verger, que ha destacat el rol de "referents" dels docents, amb qui molts alumnes poden agafar confiança.

Per a fer front a aquesta inestabilitat de les plantilles, l'estudi proposa incentius professionals per a treballar en centres d'alta i màxima complexitat, com reduir les hores lectives del professorat. Però el que més important, ha destacat Verger, és que aquests equips es consolidin, amb mesures com una formació contínua adaptada a les seves necessitats.

Molta pressió per a obtenir bones notes a les competències

Un dels altres focus d'angoixa per als equips dels centres de màxima complexitat prové de les proves de competències. Uns exàmens estandarditzats que, tal com consideren set de cada deu docents, "no reflecteixen la seva feina". Molts, a més, els troben "injustos" perquè no tenen en compte aquests biaixos socioeconòmics. A més, la majoria tampoc no troba útils les dades que aquestes proves els proporcionen, en part perquè no tenen temps d'analitzar-los i traduir-los en mesures pedagògiques concretes. Malgrat això, aquest professorat també és el que sent més pressió perquè el seu alumnat obtingui bons resultats.

Les proves de competències, però, no ho són tot. Els docents entrevistats coincideixen que altres formes de treballar, com la col·laboració entre professionals, la formació contínua i l'avaluació de tasques i exàmens que fan a classe al llarg del curs, són molt més útils per a poder guiar-se cap a un pla pedagògic de centre. En aquest sentit, els investigadors de la UAB proposen un sistema de proves competencials que combini preguntes estandarditzades amb una part adaptable a les línies de treball de cada escola i institut.

Combatre la segregació escolar

Els centres d'alta i màxima complexitat representen el 24% de les escoles i instituts de Catalunya. Dins de la xarxa pública, aquesta xifra s'enfila al 28%. Una realitat molt estesa, però que encara és molt mal vista per algunes persones. Això fa que moltes famílies, tal com ha explicat el director de la Fundació Bofill, "busquin trucs, legalment o no, per a fugir-ne", contribuint encara més a la segregació escolar. La major part de l'alumnat prové de famílies pobres, procedents de la immigració o amb necessitats educatives molt concretes. També són els que accepten més matrícules vives, és a dir, joves que s'hi matriculen un cop ja ha començat el curs.

"Els centres de màxima complexitat no poden ser un lloc del qual tothom vol marxar-ne", ha reivindicat. Hi ha estudis que indiquen que dos alumnes molt similars, provinents d'un mateix entorn socioeconòmic i cultural, tenen rendiments molt diferents segons el centre on estudien. I és que els resultats educatius dels centres de màxima complexitat són molt més baixos que els de la resta. "Cal consolidar els projectes educatius", ha receptat Palacín, que ha instat el departament d'Educació a "abandonar les polítiques de precarietat basades en pedaços".