Aquesta setmana, el paisatge educatiu de Catalunya torna a traslladar-se als carrers. Després de la gran mobilització del passat 11 de febrer, mestres d'arreu del país es mobilitzen en aturades descentralitzades que culminaran en una convocatòria unitària a Barcelona aquest divendres. Dilluns ho van fer professors del Barcelonès i el Baix Llobregat; dimarts, del Penedès, Tarragona i les Terres de l'Ebre; dimecres, de l'Alt Pirineu i Aran, la Catalunya Central i Lleida; i dijous, de les comarques de Girona, el Maresme i els Vallesos.
Però, més enllà del seguiment i negociacions salarials, a les portes de les escoles i als grups de WhatsApp de les famílies la conversa és una altra: quina educació estem oferint als nostres fills i filles? Per què els mestres han dit prou?
Sovint cau l'error de pensar que una vaga docent és exclusivament una qüestió de condicions laborals o millores de sou. Tot i que les reivindicacions salarials són legítimes i considerables, el nucli del conflicte que afecta directament les famílies és la manca de recursos reals dins l'aula. Quan un mestre surt al carrer, no només demana per ell; demana per la ràtio d’alumnes que ha d’atendre cada matí.
És el cas d'una de les docents participants en la protesta a Montblanc, la Núria, qui ha explicat que protesten per "reivindicar el prestigi" de la seva professió i per reclamar millores per una educació que està "en decadència". En aquest sentit, ha exigit baixar les ràtios, recursos "reals" per millorar la qualitat educativa i reduir la burocràcia.
La inclusió no pot ser només una paraula
Un dels punts més crítics d'aquesta mobilització és el desplegament de l'escola inclusiva. Tothom vol una escola on hi càpiga tothom, però la inclusió real no consisteix només en el fet que l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) estigui físicament dins del centre.
Incloure vol dir oferir les eines perquè aquests infants puguin participar, aprendre i progressar al mateix ritme que els seus companys. Sense una baixada de ràtios i sense l'arribada de més personal de suport (vetlladors, psicopedagogs, mestres d'educació especial), la inclusió es converteix en una càrrega emocional i logística insostenible per als docents i en una pèrdua d'oportunitats per als menors.
Els infants necessiten estar acompanyats i rebre l'atenció necessària per a cada un d'ells. En aquest sentit, Mercè Ruperez, docent a l'Ebre i membre d'USTEC, ha remarcat que els docents estan molt units i conscienciats, i ha reclamat una baixada de ràtios "real" perquè el que està en joc és "el futur del país".
Educació de qualitat
Com a societat, es tendeix a veure les vagues d'educació com un pols entre sindicats i administració, però a vegades s'oblida d'una part fonamental de l'equació: les famílies i els mateixos alumnes. Les famílies són les que veuen dia a dia, com la manca de recursos afecta la motivació dels nostres fills o com els mestres, sovint desbordats, fan mans i mànigues per arribar a tot arreu.
En definitiva, aquesta setmana de lluita no és només una qüestió de col·lectius professionals. És una lluita per la qualitat del temps que els nostres fills passen a l'aula. Els docents demanen més recursos per poder atendre els infants i reduir la càrrega burocràtica per destinar més temps a preparar les classes.
