Un país pot aprendre a llegir en sis anys? La pregunta fa uns dies que flota, després que una entitat especialitzada en polítiques educatives com la Fundació Bofill ho afirmés aquesta setmana en un informe. La pregunta fa un parell d'anys que flota, de manera menys concreta, des que es van saber els resultats de les darreres proves internacionals entre l'alumnat català.
La pregunta fa encara més temps que hauria de flotar, si es miren quines eren les notes que s'aconseguien una dècada enrere. Però la solució a la pregunta és difícil de resoldre de forma immediata. Així, el que hi ha és un camí. I ara, consultats per Nació, experts, famílies, sindicats i el Departament d'Educació i Formació Professional s'encarreguen d'aclarir com la veuen, aquesta ruta.
El termini dels sis anys surt de la proposta comandada per la doctora en lingüística i professora de secundària Anna Llauradó, responsable de l'informe 7 propostes per capgirar els resultats de comprensió lectora a Catalunya. Aquest "capgirar" té un sentit molt clar. Al primer estudi internacional PIRLS en què es va participar (2016) l'alumnat català ja va obtenir unes notes pitjors en capacitat de lectura que la mitjana de l'estat espanyol i, encara més, de la Unió Europea. Al darrer examen PIRLS, la situació encara va ser pitjor.
Per sota de la mitjana de la UE
Catalunya té un 30% d'alumnes amb resultats baixos o molt baixos en comprensió lectora, quan la mitjana europea és del 23%, i, en canvi, té un 27% d'estudiants amb un rendiment alt o molt alt, quan a la UE aquest percentatge s'eleva fins al 40%. La descompensació -accentuada en el cas dels infants migrants- clama una reconversió profunda i Llauradó -juntament amb experts aprenentatges lectors, biblioteconomia i llengua- veu el camí fàcil de recórrer, si es dediquen els recursos adequats. Amb un afegit de 27 milions d'euros anuals (un 0,4% del pressupost anual de la conselleria) i unes recomanacions concretes, es podria revertir un mal estancat, insisteix. Se citen països com Noruega, Polònia, Eslovènia o Portugal entre els exemples dels sistemes educatius que han sabut remuntar els tocs d'alerta acadèmics.
La convicció d'aquesta urgència, de revertir una realitat lectora pitjor que la de gran part de l'entorn comunitari, sorgeix de l'aspiració a la millora, però també de l'obligació de fer una societat més igualitària -els nivells baixos afecten i condemnen especialment l'alumnat més pobre- i d'analitzar el futur que ve. Al contrari del que vaticinen les veus més inquietes amb la intel·ligència artificial, Llauradó assenyala que "la comprensió lectora profunda" multiplicarà les opcions -socials, laborals, culturals- dels estudiants.
Les claus de la transformació necessària
El pla plantejat té entre els seus eixos resoldre un problema actual, segons la Fundació Bofill. "Els currículums no són prou clars i concrets, i això dificulta la pràctica educativa dels i les docents", assenyala l'informe. També s'assegura que les proves d'avaluació "no estan adequadament alineades ni amb la ciència sobre la lectura ni amb els estàndards internacionals de PIRLS i PISA".
Així, caldria fer una nova prova de competència lectora a 2n de primària, per detectar les habilitats de descodificació i fluïdesa i fer canvis a les proves de competències bàsiques, assenyala el grup d'experts. També es plantegen idees com alliberar mitja jornada d'un docent durant dos cursos per convertir-lo en una mena de referent en comprensió lectora, juntament amb l'assignació d'un assessor extern. Això a totes les escoles, fins a arribar a tots els centres del país en uns 10 anys. I després, es tornaria a començar. Igualment, es proposa reforçar els equips d'assessorament psicopedagògic dels EAP que fan suport als centres educatius. Es concreta una idea: contractar 158 professionals més, dos per cada EAP que hi ha a Catalunya.
Després que els centres públics amb biblioteca escolar hagin anat a la baixa els darrers anys, ja que el 2015 hi havia aquest recurs al 81,2% d'escoles i instituts i ara això passa només en el 72,5% d'equipaments, l'altre gran front és el bibliotecari. Es proposa dedicar més bibliotecaris especialitzats, a més d'alliberar 6 hores setmanals d'un mestre o professor per centre perquè cuidi el projecte. Consideren que el pla pilot de la Generalitat -que reforça les biblioteques escolars a 50 centres- no garanteix la seva implantació ni universal ni permanent en el temps.
Altres mesures apunten a la necessitat d'augmentar el pes de l'ensenyament de la lectura en la formació inicial dels mestres -a la universitat- i també garantir una formació quan ja exerceixen, que també pugui ser individual. A més, es mira fora de l'escola i es demana reactivar programes que van arribar a existir per fomentar la lectura des de ben petits -"Nascuts per llegir", semioblidat des del 2010- però també implicar la família o l'entorn comunitari amb clubs de lectura extraescolars.
El Departament reivindica la feina feta i accepta deures
Aquest seguit de mesures desperten diferents reaccions, esclar. D'entrada, des del Departament d'Educació i Formació Professional assenyalen que hi ha molts projectes que s'han posat en marxa els darrers mesos i anys, que marquen un rumb similar a alguns punts del nou pla de la Bofill. En el pla de millora de la competència lectora, la Generalitat va formar l'any passat 6.400 docents i aquest curs la idea és doblar-ne la xifra: 11.000. "El treball de la xarxa de competència lectora es fa amb fulls de ruta i llistes de comprovació per assegurar que les millores arriben a l'aula", apunten fonts de la conselleria.
El departament dirigit per Esther Niubó apunta que existeixen vídeos autoformatius sobre lectura, també disponibles per als mestres i professors, recursos a l'abast de les famílies per crear una biblioteca personal o campanyes com el "Llegir en família", que es va llançar fa un any amb vídeos, cartells i tríptics. A l'hora de posar-se deures, les mateixes fonts remarquen que s'estan revisant diversos programes d'impuls de lectura o de formació del professorat. Però davant les crítiques a l'actual currículum sobre ensenyar a llegir, matisen que en la publicació de les concrecions curriculars "les primeres han estat sobre llengua, i contenen concrecions de comprensió lectora i educació literària". També s'han plantejat noves proves per detectar de manera primerenca les dificultats a la lectura, a 1r i 3r de primària, amb proves d'avaluació individualitzada, sostenen.
Mestres i professors, dubtes i peticions
Altres veus, com la de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, apunten cap al reconeixement de la feina de la Bofill alhora de capbussar-se en desafiaments importants i hi apliquen alguns matisos. Especialment pel que fa a la proposta de bastir nous currículums que orientin més específicament als mestres i professors, perquè tinguin més clar cada pas que cal assolir per a les diverses habilitats lectores. Plantejar accions estàndards faciliten l’acció i comprensió del mestre, però existiria el risc de transformar les instruccions del currículum en instruccions d’un llibre de text que és fàcil de seguir per un mestre, però difícil d’adaptar-se a una realitat qualsevol. Pensar en una imatge d’infants diversos, amb ritmes diferents, no encaixa amb la idea d’estandarditzar els resultats d’allò que a cadascú dels nivells tothom hauria d’aprendre", valoren des de l'entitat especialitzada en el terreny pedagògic.
Durant la presentació de la Bofill, però, un dels elements també recordats és l'actual tensió del sistema educatiu, encara amb unes ràtios desafiants. Especialment, quan un de cada tres alumnes té necessitats especials a l'hora d'aprendre, segons dades del Departament. "El feed back oportú amable i útil sempre s’ha de donar quan sigui necessari, però és molt difícil fer-ho amb un mestre i 27 alumnes. S’han de donar les condicions necessàries", explicava una de les parts implicades en l'estudi sobre la millora de la comprensió lectora, Francesc Martin, mestre d'educació primària i director a la seva escola.
Justament, preguntats sobre les possibilitats de la millora de la comprensió lectora ràpidament al país, el principal sindicat de docents al país, USTEC, arrufa el nas. El coordinador de la secretaria de política educativa del sindicat majoritari, Marc Martínez, incideix en el dia a dia de les aules com a principal repte a solucionar, si es volen elevar ràpidament els resultats acadèmics.
"Més enllà que un pla concret pugui tirar endavant, que es reforci la formació o que es desplegui un programa de lectura, l'USTEC creu que el Departament ha de negociar unes condicions laborals dels docents que canviïn les ràtios. Quina mirada individualitzada o detallada pot fer un professor si té 35 alumnes al batxillerat o a una classe d'ESO hi ha 30 estudiants? Això ho impossibilita tot", rebla el representant dels docents. També, en la línia del que s'assenyala per l'informe liderat per Anna Llauradó, el membre d'USTEC menciona una reclamació ferma per millorar la lectura: muscular les plantilles dels EAP de tot el territori, que fan suport a les necessitats educatives.
Les famílies, a l'espera de més programes comunitaris
I tot plegat encara deixa una altra franja, del fet de llegir, pendent d'aclarir. Com es traspassen els murs de l'escola de manera efectiva i s'aconsegueix inculcar l'hàbit i reduir-ne les resistències, en plena era de la consolidació dels estímuls digitals. Les famílies asseguren que estan disposades a assumir la seva part. "Reclamem que la comprensió lectora sigui un eix central de les polítiques educatives i socials. No n'hi ha prou amb mesures a l'aula. Calen estratègies transversals, sostingudes i coordinades, que impliquen les escoles, les famílies, les administracions i el conjunt de la comunitat", estableix Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac).
Del fet de les deficiències lectores, que neguiteja l'entitat, en destaca "la preocupació pel biaix socioeconòmic" dels mals resultats. "La diferència entre ells -l'alumne vulnerable i el que no ho és- és molt gran, el que ens indica que les desigualtats educatives relacionades amb l'origen social, econòmic i culturals dels alumnes cada cop són més pronunciades", resol Gasull, com a deures prioritaris a abordar. També des de la USTEC i la Fundació Bofill accentuen aquesta necessitat.
Uns deures massa ambiciosos i esfilagarsats per pensar que en sis anys quedaran enllestits, segurament. Però la clau de l'informe que ha revifat aquest debat és que si es volgués, si s'apliquessin totes les mesures plantejades alhora, es podria. Almenys aquesta és la hipòtesi. "No hem tingut ni l'oportunitat de fracassar", resumia el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, aquesta setmana, quan analitzava la història de les capacitats lectores del país.
