Puc disfressar el meu fill/a d'indi sense que això representi una apropiació cultural? Què han de tenir en compte les escoles per evitar promoure estereotips i rols de gènere amb els balls i les disfresses? Vull educar el meu fill/a en la igualtat i el respecte, també quan es disfressi.
Aquestes són algunes de les preguntes que ens han fet membres de la nostra comunitat de Criar.cat a través de les xarxes socials. El Carnaval pot ser una oportunitat també per educar les nostres criatures en la igualtat, a través del joc simbòlic i de transformar-se en algú altre. Però, malauradament, hi ha moltes disfresses que perpetuen rols i estereotips de gènere o que, fins i tot, poden resultar racistes.
Expertes de la Universitat de la Rioja han elaborat un treball sobre les disfresses considerades sexistes i estereotipades. Apunten que no es tracta de censurar o prohibir, sinó d'explicar-ne el significat i proposar alternatives més educatives.
A la vegada, cal tenir present que hi ha disfresses carregades de significats i de connotacions: si disfressem a dos germans, un de dimoni i l'altre d'àngel, inevitablement condicionarà i connotarà la manera amb la qual es relacionin amb ells i els adjectius que rebin per dur aquesta disfressa també.
En aquest article t'expliquem coses que cal tenir en compte per evitar aquests estereotips i racisme implícit que hi ha darrera d'aquestes disfresses.
- Evitar disfresses estereotipades i/o hipersexualitzades
Si el nostre fill/a vol disfressar-se de policia que no sigui la versió sexy d'aquesta. El mateix passa amb altres professions: sovint es ven la disfressa d'infermera amb còfia i faldilletes i en canvi no es ven el pijama habitual que porten. Això també passa amb els cartells o imatges que s'utilitzen per vendre aquestes disfresses. Una disfressa de metge/metgessa, que sol ser unisex, en molts casos està representada per un nen, amb la qual cosa els nens s'hi poden sentir més fàcilment identificats. - Tenir present la sensibilitat cultural
Segons explica Desirée Bela-Lobedde utilitzar com a disfressa els vestits típics d'altres cultures és descontextualitzar. "Quan una persona blanca es disfressa d'africà, indi o mexicà/na, normalment ho fa utilitzant elements que creu que formen part d'aquesta cultura, tot i que no sap què signifiquen ni com ni quan s'utilitzen".
- Disfresses unisex
Sovint als catàlegs de disfresses es presenten en dues seccions perpetuant el binarisme de gènere, i de vegades la disfresses tenen petits detalls com en el cas de les que són considerades de nenes van amb faldilles i són més sexualitzades. - El més deconstruïdes possibles per fomentar la creativitat
D'aquesta manera donarem peu a la creativitat dels infants. Pot ser que el nostre fill vulgui posar-se un tutú i dur una cuirassa, o la nostra filla una bareta de fada i una capa. Cal que els donem l'oportunitat d'experimentar, de disfressar-se i fugir de l'heterosexisme imposat i la queerfòbia. - Hi ha colors més enllà del rosa i el blau
Ni el rosa és de nenes ni el blau de nens. Hi ha més colors més enllà del rosa i el blau. I també durant el Carnaval. Sol passar que moltes disfresses amb purpurina són enfocades a les nenes i van acompanyades de faldilles roses o tutús, i en canvi d'altres com les capes als nens. Ens hi ajudarà el punt que hem comentat anteriorment de tenir material el més desestructurat possible: teles de colors i complements diversos.
- Saber detectar si la disfressa és discriminatòria o violenta
Segons expliquen les expertes de la Universitat de la Rioja, si no afavoreix la competitivitat, la comparació i l'exclusió, no té connotacions racials, religioses ni connotacions sexistes o cau en estereotips, podem dir que és una disfressa no discriminatòria. Si no afavoreix les violències, ni utilitza armes ni trets agressius ni existeix el "bo i el dolent" ni hi ha una resolució de conflictes amb la violència podem dir que a més també és lliure de violències. - Creativitat-sensibilitat
Coneixem bé allò que estem representant? Hem contextualitzat bé què significa? Quins límits hi ha? Les disfresses poden ser transmissores de certs valors i com explicava Romina Pérez Toldi disfressar-se pot ser una vivència que pot arribar a ser molt intensa i que haruia de poder ser escollida per la criatura i cuidada per les persones adultes properes. Hem de ser sensibles amb les altres persones i les diverses sensibilitats que hi pugui haver però també amb les nostres criatures.
