El Departament de Salut ha publicat una guia de salut digital que alerta que alguns impactes de les pantalles en infants i joves poden ser "irreversibles". La guia, basada en 700 estudis científics, identifica perills que es manifesten en el desenvolupament físic, psicològic i social.
La recerca agrupa els efectes d’acord amb l’etapa de creixement i apunta repercussions com dificultats de desenvolupament, plors, miopia, trastorns en el son, alteracions emocionals i violències digitals. La subdirectora general d’Addiccions, Lluïsa Conejos, ha puntualitzat que "l’excés de pantalles podria estar relacionat amb els mals resultats de l’informe PISA."
Hàbits digitals i primer accés a dispositius
La guia recull la constatació següent: l’ús de dispositius i tecnologies digitals està àmpliament estés entre la població.
- El 99% de la ciutadania d’entre 16 i 74 anys fa servir algun aparell electrònic.
- El 96% n’utilitza un cada setmana.
- Entre la població jove, el 82,4% ja té telèfon mòbil propi.
- Entre els alumnes de primària, el percentatge d’alumnes amb telèfon és del 51,6%.
- A l’ESO la xifra s’enfila fins al 92,8%.
Una dada remarcable és l’edat en la qual els infants accedeixen als dispositius mòbils. L’edat mitjana d’accés al primer mòbil és de 10,8 anys. Segons Conejos, és una edat "molt primerenca", i ha subratllat la necessitat de retardar aquesta exposició, ja que "en tenir mòbil, molts nens i nenes accedeixen a les xarxes socials quan encara no tenen capacitat de "discriminar i discernir" tot el que hi troben.
En aquest sentit, aquest mateix dimarts el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha plantejat aquest dimarts prohibir la intel·ligència artificial (IA) a les escoles fins "al llindar dels 14 anys", com també "potenciar la lectura" entre les noves generacions.
Conseqüències per trams d’edat
La guia també aporta dades sobre l’ús de pantalles en temps lliure. L’anàlisi revela dades interessants pel que fa als joves d'entre 14 i 18 anys:
- El 34% presenta "un possible ús problemàtic de les xarxes socials, associat a aspectes com la pèrdua de control, la persistència en l’ús, la preocupació excessiva per connectar-se o el malestar quan no poden fer-ho".
- El 23% en fa un ús compulsiu d'internet.
- Passen una mitjana de 4,8 hores diàries a internet per oci entre setmana i 6,7 hores el cap de setmana.
- El risc d'addicció als videojocs afecta principalment els nois (10,7% enfront del 2,2% de les noies).
L’impacte de les pantalles varia segons el moment vital:
- En infants de 0 a 6 anys: es poden observar retards en l’adquisició del llenguatge i de la motricitat, manca en la percepció del real i sedentarisme.
- En els de 7 a 11 anys: la guia ha apuntat interferències en l’aprenentatge, un augment del risc de miopia i d’excés de pes, trastorns del son i malestar emocional.
- A l’adolescència, de 12 a 18 anys: les dades assenyalen menys trobades presencials, disminució de la capacitat d’atenció, interferències en l’aprenentatge i qüestions vinculades a la privacitat, la intimitat i el ciberassetjament.
Pel que fa als hàbits alimentaris, Conejos ha subratllat que "està relacionat amb el consum de begudes o aliments ensucrats davant de les pantalles". Es relaciona l'ús intensiu de pantalles en la infantesa i l'adolescència amb la pèrdua d'hores d'estudi i els mals resultats de l'informe PISA.
L’entorn familiar, escolar i social com a factor en l’ús de pantalles
El document també recull que la utilització de pantalles no depèn únicament de l’individu; el context familiar, escolar i social també hi juga un paper important. Així, la presència d’adults amb consum intensiu de pantalles pot condicionar els menors, que solen repetir patrons digitals observats en els seus referents.
Per tant, la prevenció dels riscos digitals no recau exclusivament en infants i adolescents, sinó que implica l’entorn. Conejos ha afirmat que no gestionar aquest vincle adequadament, sovint perquè els adults estan "poc presents" o, fins i tot, "connectats a les seves pròpies pantalles", pot tenir un impacte irreparable en els petits. Aquest fet pot derivar en problemes emocionals i dificultats a l’hora de socialitzar.
Què podem fer les famílies?
El document insisteix que no sols importa el nombre d’hores davant de la pantalla; cal tenir en compte la qualitat dels continguts, les activitats digitals triades i el tipus de supervisió adulta. Segons Conejos, la resposta als riscos ha d’anar més enllà de l’individu: "Han d’implicar el conjunt de la seva família, dels seus cuidadors, dels educadors en general i de les persones adultes que estan al seu voltant".
Per reconduir aquesta situació, les autoritats educatives i sanitàries recomanen un conjunt de pautes clau per a la criança:
- Retardar l'entrega del primer mòbil.
- Evitar l'ús de qualsevol pantalla abans dels 3 anys i limitar-ne al màxim l'exposició en la resta de la infància.
- Crear espais lliures de tecnologia a la llar, especialment durant els àpats i abans d'anar a dormir.
- Fomentar alternatives de lleure presencial, com la lectura compartida, el joc a l'aire lliure i les activitats en família.
- Ser un bon referent, reduint el consum digital propi quan es comparteix temps amb els fills.
- Fomentar l'esperit crític, resiliència i gestió emocional.
El text conclou que cal que els adults siguin conscients del seu propi ús de pantalles i esdevinguin referents positius per a infants i adolescents. Salut considera imprescindible l’acció conjunta de famílies, escoles i institucions per preservar el desenvolupament saludable en l’ecosistema digital actual.
