El Govern ha aprovat l'Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030 i el seu Pla d'acció 2025 que van presentar el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, el passat dia 13 de maig.
Aquesta estratègia neix amb l’objectiu de trencar el cercle intergeneracional de la pobresa i garantir el benestar i les oportunitats de futur dels gairebé 470.000 infants i adolescents en situació de vulnerabilitat al país. S’estructura en set eixos clau (prestacions, educació, alimentació, salut, habitatge, ocupabilitat i avaluació) i situa la infància com a prioritat de país, amb l'objectiu de generar un canvi estructural i sostingut.
“És una política de país, integral, que assumeix tot el Govern”, va assegurar Illa a la presentació de l'estratègia, i també va manifestar l’ambició que “la Catalunya de la pròxima dècada assoleixi la mitjana europea en desigualtat, com a mínim”.
Segons les dades més recents de l’Enquesta de Condicions de Vida (2024), el 34,7% dels infants i adolescents menors de 18 anys catalans viuen en risc de pobresa o exclusió social, un 14% pateixen pobresa greu i l’11,4% privació material o social greu. Aquesta situació afecta de manera especialment intensa les llars monoparentals, les famílies d'origen estranger, infants amb discapacitat i els que viuen en entorns d’elevada vulnerabilitat.
“Catalunya ha de ser un país exemplar també en cohesió social”, defensa el president, tot remarcant la necessitat de “fer polítiques públiques amb el coratge de reformar-les perquè donin bons resultats”.
Set eixos de la pobresa infantil
L'estratègia comprèn set eixos estratègics que s'implementaran fins al 2030. El primer és el de prestacions i ajuts i, segons la consellera, “estem assentant les bases per crear un sistema de garantia d’ingressos amb estàndards europeus, que permeti donar una resposta real a la pobresa infantil”.
Els altres sis eixos aborden aspectes essencials per al desenvolupament dels infants:
- Educació, èxit escolar, lleure educatiu i llengua
- Alimentació saludable
- Salut
- Habitatge i pobresa energètica
- Ocupabilitat de les famílies amb infants a càrrec
- Eix transversal de polítiques contra la pobresa infantil basades en l’evidència.
Un pla d’acció amb 700 milions per al 2025
El Pla d’Acció 2025, que és el primer pas per desplegar l’estratègia, mobilitzarà més de 700 milions d’euros i recollirà accions concretes dels diversos departaments de la Generalitat. El document inclou la creació d’un sistema d’indicadors alineats amb els estàndards europeus per avaluar l’impacte real de les polítiques i assegurar-ne la rendició de comptes.
El desplegament de l’estratègia es farà amb un model de governança compartida, coordinat pel Comitè Interdepartamental, el Comitè Assessor (format per entitats socials i experts), i liderat per la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials i Inclusió.
El procés d’elaboració de l’estratègia ha comptat amb la implicació de tots els departaments del Govern, la participació activa de nens i adolescents dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa i del Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya.
Ja s’ha iniciat també la redacció del Pla d’Acció 2026-2030, que donarà continuïtat a les línies definides i adaptarà les accions segons els resultats obtinguts.
Millora dels ajuts i prestacions
El primer punt de l'estratègia, que tracta de les prestacions i ajuts, contempla tres mesures clau. La primera té a veure amb la reforma de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) amb una perspectiva centrada en la infància i la integració de l’IMV, així com el desplegament del complement per a la infància IMV-CAPI. L’objectiu és ampliar la protecció a les famílies amb fills mitjançant:
- Una modificació del llindar d’ingressos per accedir a la RGC.
- La implementació d’un complement de criança.
- La garantia de compatibilitat de la RGC amb altres ajuts o ingressos procedents del treball.
- La garantia de compatibilitat de la RGC amb altres ajuts, com ara els d’habitatge.
En aquest sentit, i tal com va explicar la consellera Martínez Bravo a la presentació de l’estratègia, la rebaixa del llindar d'ingressos familiars per poder sol·licitar el complement d'infància que preveu l'ingrés mínim vital (IMV) estatal faria que a partir de l'any que ve una família formada per dos adults i dues criatures que ingressin menys de 3.700 euros mensuals podrien cobrar l’ajut.
La segona mesura clau consisteix a millorar la gestió de les prestacions desenvolupant un sistema integrat (de finestreta única) que en faciliti l’accés a tothom que hi tingui dret.
La tercera proposa avançar cap a la creació d’una prestació per fill a càrrec, amb l’objectiu de reforçar els ingressos de les famílies amb infants i adolescents. És una mesura que ja està present a la majoria dels països de la Unió Europea, però encara no a Espanya ni a Catalunya.
Per altra banda, el pla també proposa l’escolarització universal i la gratuïtat dels 0-3 anys, així com garantir l’accés al lleure educatiu i les activitats fora de l’escola, entre altres mesures.
